Balanç de legislatura
Interior a l'ull de l'huracà
El tàndem més qüestionat
El conseller d'Interior, Joan Saura, i el seu número dos, Joan Boada, han rebut més peticions de dimissió que ningú altre
Oposició, mossos i bombers han reclamat que pleguin
Han viscut episodis com el foc d'Horta, la nevada i la càrrega contra estudiants
-
Boada i Saura durant una de les compareixences al Parlament ARXIU. -
manifestació dels Mossos reclamant més dignitat, L'ANY 2007 ARXIU/ A.P. . -
L'enterrament d'un bomber mort en el foc de l'Horta de Sant Joan, l'any passat ARXIU/ ACN. -
Les fortes nevades d'aquest any ARXIU/ EFE. -
Càrrega contra estudiants anti-Bolonya, l'any passat ARXIU/ G.M..
Dimissió és una de les paraules que han hagut d'escoltar més el conseller d'Interior, Joan Saura, i el seu número dos i fidel escuder, Joan Boada. La conselleria ha estat la més qüestionada d'aquesta legislatura, i s'ha vist involucrada en una desena d'episodis que han sacsejat la política catalana i han posat en entredit la seva gestió: el foc d'Horta de Sant Joan, les nevades, les ventades, la càrrega contra els estudiants, una manifestació dels Mossos per reclamant més dignitat o la recent participació de Boada en una manifestació a Girona durant la vaga general, mentre a Barcelona hi havia una veritable batalla campal. L'oposició ha mirat de treure rèdit de la situació cada cop que hi ha hagut alguna crisi, i ha demanat a Saura i a Boada que pleguin per “incompetència”. També se'ls ha retret que mai no hagin fet autocrítica. CiU, el PP i C's, però, han vist com a últim responsable de tot plegat José Montilla, per haver acordat que ICV ocupés la cadira d'Interior. Aquests recels cap a Interior també han arribat dels Mossos i dels Bombers de la Generalitat, que més d'un cop han reclamat la dimissió dels dos dirigents d'ICV. La majoria dels policies encara no entenen com pot ser que Iniciativa, un partit proper als moviments ocupes o antisistema, dirigeixi el departament, i les relacions amb els bombers es van trencar arran de l'incendi d'Horta.
ICV ha fet pinya amb Saura i el seu equip. Atribueix les crítiques a un linxament orquestrat des de l'oposició per intentar desgastar-la després que va ser l'única formació del tripartit que va pujar en nombre de vots en les eleccions del 2006. El mateix Saura ha ironitzat sobre el fet que CiU i el PP ja reclamaven que dimitís, fins i tot, abans que prengués possessió del càrrec a Interior. Aquesta pressió ha acabat passant factura a Saura, al qual no se l'ha vist mai amb tanta desimboltura com en el primer govern d'esquerres. Ara, no formarà part de
les llistes d'Iniciativa. De cares enfora, però, els ecosocialistes asseguren que es tracta d'una decisió personal i intenten desvincular-la del seu pas per Interior.
Boada, per contra, sí que repetirà com a cap de llista d'ICV a Girona. L'actual secretari general del departament, que no ha estat tant en la primera línia de foc com Saura, ha resultat més impermeable a les polèmiques i ha actuat com a braç fustigador de l'oposició. El seu caràcter, a vegades desafiant i un pèl provocador, ha tret de polleguera més d'un diputat durant les compareixences que tant ell com Saura han hagut de fer al Parlament per donar explicacions sobre algunes d'aquestes polèmiques. Boada manté que CiU encara no ha “paït” que ICV estigui al capdavant d'Interior. Tot i aquest sidral continu, l'electorat d'Iniciativa es manté fidel, segons les enquestes d'intenció de vot amb vista als comicis del 28-N.
Una manifestació històrica
El juny del 2007, Interior va veure com esclatava una de les primeres bombes de rellotgeria del mandat. Uns 4.000 agents dels Mossos es van manifestar per queixar-se del “descrèdit” de què era objecte el cos, i la consigna més repetida va ser “Saura, dimissió”. La tensió venia de mesos enrere, quan Joan Boada i el llavors director general de la policia, Rafael Olmos, van anunciar en roda de premsa que havien denunciat a la fiscalia uns policies enregistrats per una càmera oculta que suposadament havien comès maltractaments a detinguts a la comissaria de les Corts. Alguns sindicats van acusar el departament d'haver filtrat el vídeo als mitjans. A tot això, s'hi va afegir la polèmica generada pel denominat kubotan, una mena de punxó que els mossos feien servir per dispersar manifestants. Lògicament, l'oposició es va enfilar al carro de les crítiques.
A partir d'aquí, Interior va haver d'aguantar un munt de xàfecs més, amb els Mossos pel mig. Un dels més sonats van ser les fortes càrregues als estudiants que protestaven pel pla de Bolonya, en el desallotjament de la UB, l'any passat, i en què també van rebre periodistes i vianants. El titular d'Interior va haver de sacrificar Rafael Olmos i va obrir una crisi interna en un departament en què anteriorment ja hi havia hagut discrepàncies entre Joan Boada i el secretari de Seguretat, Joan Delort.
Emergències tràgiques
L'altre gran taló d'Aquil·les han estat les emergències. El cas més dramàtic va ser el del foc d'Horta de Sant Joan, l'any passat, en què van morir cinc bombers. Les famílies de les víctimes van denunciar que després de la tragèdia ningú no hagués assumit cap responsabilitat política per la coordinació de l'operació. Els sindicats de bombers es van afegir a aquesta onada de retrets i van arremetre durament contra els màxims dirigents de la conselleria. Al Parlament també es van viure moments molt tensos en la comissió d'investigació, i l'oposició va reclamar per enèsima vegada la dimissió del tàndem Saura-Boada.
Durant les ventades del 2009, que van provocar set morts, la comunicació d'Interior amb alguns ajuntaments no va acabar de funcionar, i en les grans nevades del març passat també va haver-hi controvèrsia. El director general de Protecció Civil, Josep Ramon Mora, va quedar atrapat en un tren, tot i l'avís de temporal, i Saura va ser fora de Catalunya en les primeres hores. L'oposició també va assenyalar que els efectes de la nevada eren “previsibles”, i que el dispositiu havia fallat. L'última crisi ha estat motivada per la presència de Boada en una manifestació pro vaga a Girona mentre uns esvalotadors feien estralls a Barcelona. Fins i tot, un sindicat policial va titllar-lo de “secretari de dia, kale borroca de nit”. Boada va respondre que no té competències en seguretat. Si no n'hi havia prou amb aquest enrenou, Saura es va veure involucrat en un conflicte amb Israel el 2009. El conseller va assistir a una manifestació contra els atacs a Gaza en què un assistent va exhibir una pistola de joguina, i va retallar uns actes commemoratius de l'Holocaust. A més, l'11 de setembre de l'any passat un grup d'entitats pròximes a ICV van boicotejar la cantant israeliana Noa.
Una legislatura, doncs, d'allò
més convulsa per a Saura i els seus, que, al final, han aconseguit salvaguardar el vaixell taponant una multitud de vies d'aigua que han
estat a punt d'ofegar-los.