Eleccions al Parlament
3.800 candidats
Diverses marques comunistes, independentistes i espanyolistes poblen l'extraparlamentarisme que es presenta el 28-N
Pagesos, pirates i pensionistes es barregen amb forces més conegudes com Solidaritat, UPyD, la CORI, RCat o el partit de Nebrera
Concorren Solidaritat, Solidaridad, Esquerra Republicana i Izquierda Republicana
La UCE es presenta a les eleccions. No és que la Universitat Catalana d'Estiu hagi decidit passar de les aules als passos perduts, sinó que és la Unificación Comunista de España qui concorre el 28-N. També es presenten l'EB-CENB, la PDLPEA, el DW i el GN. A més, Juan José Salbia, Vicenç Vila, Josep Lluís Freijo i Jorge Alberto de la Fuente competiran amb Artur Mas i José Montilla per guanyar les eleccions. Són candidats de partits extraparlamentaris. El termini per presentar-se ja s'ha tancat. A Barcelona, es podrà triar entre 29 possibilitats; a Tarragona, 30; a Lleida, 29 i a Girona, 26. D'aquí a 28 dies, els catalans escolliran 135 diputats d'entre un total de 3.882 candidats. Totes aquestes llistes es proclamaran demà de forma oficial, després que es publiquessin al Diari Oficial de la Generalitat dimecres passat.
La cosa del bilingüisme, tan de moda en la precampanya, es trasllada fins i tot a les candidatures: el 28-N competeixen dues Esquerra Republicana; una en català, la de Joan Puigcercós, i una altra en castellà, Izquierda Republicana, el partit de Manuel Azaña, que es presenta via Partit Republicà d'Esquerra. També hi haurà dues Solidaritats, la que s'escriu en català, de Joan Laporta, i la castellana Solidaridad y Autogestión Internacionalista –només a Tarragona–. El SAIN té tres objectius prioritaris: acabar amb la fam, l'atur i l'esclavitud infantil.
A la dreta de la dreta
De PP, en canvi, només n'hi ha un, per bé que es presenti Montserrat Nebrera. La seva formació, Alternativa de Govern, només concorre a
la circumscripció de Barcelona. Amb un ràpid cop d'ull a les llistes es conclou que a Catalunya queden 135 falangistes, almenys són els que figuren a la llista de la Falange Española y de las JONS (no han registrat suplents). Això sí, hi ha altres partits que es disputen l'extrema dreta, com els espanyolistes del Movimiento Social Republicano (MSR). Al sector antiimmigració, aspira a superar el llindar del 3%
de vots Josep Anglada, líder de Plataforma per Catalunya (PxC), que no s'ha de confondre amb el Partit
per Catalunya (PxCat), una escissió del primer. Al seu web es llegeix,
per exemple, que “les mesquites inunden Europa”.
Entre les formacions anticatalanistes hi ha Unión Progreso y Democracia (UPyD), el partit de Rosa Díez, amb l'exdiputat de Ciutadans Antonio Robles com a cap de llista. També apareix, per primera vegada, el Partido Aragonés Regionalista (PAR) –només a Lleida–, que nega l'existència de la llengua catalana a la Franja. A Barcelona, el Partido Castellano (PCAS) pretén promoure el castellanisme a Catalunya. A l'altre extrem, hi ha les candidatures independentistes de Reagrupament, Solidaritat i el Bloc Sobiranista Català. Es dóna la circumstància que més de la meitat dels candidats d'aquest partit són independents. En un primer moment el Bloc va flirtejar amb la formació de Joan Carretero, però finalment es presenten per separat a Lleida.
Al capdavant dels inclassificables sobresurt la Coordinadora Reusenca Independent (CORI), amb l'estrafolari Ariel Santamaria i la controvertida Carmen de Mairena en els primers llocs de la llista. Defensen la implantació del polígraf al Parlament i dels follòdroms a
cada municipi. En aquesta línia,
la CORI acaba de difondre a la xarxa un lip-dub on canta “Al Parlament, hi vaig calent”.
Però d'opcions n'hi ha per donar i per vendre: contràries a l'avortament (Familia y Vida), de pensionistes en acció (PDLPEA), regeneracionistes de la política (els igualadins Gent Nostra), militants de l'accés lliure a la cultura a internet (Pirates.cat), de la causa homosexual, bisexual, transsexual i heterosexual (GLBTH - Tots Som Iguals), o els antitaurins del PACMA, que van estar a punt d'assolir acords per presentar-se conjuntament amb ICV-EUiA el 28-N. També repeteixen clàssics encara vius com el Centro Democrático y Social o els promotors del vot en blanc (Escons en Blanc - Ciudadanos en Blanco), i s'estrenen els Pagesos per la Dignitat Rural Catalana (PDR.cat) –només a Girona–.
En la constel·lació de formacions comunistes, postcomunistes, neocomunistes o nostàlgiques del comunisme trobem el Partit Comunista del Poble de Catalunya, nascut el 1994 en considerar que la direcció del Partit Comunista de Catalunya va renunciar als principis ideològics, i la nova candidatura de l'esquerra anticapitalista: Des de Baix, liderada per l'activista sabadellenca Esther Vivas. Els trotskistes s'agrupen al Partido Obrero Socialista Internacionalista (POSI). D'altra banda, el tradicional Partit Humanista –un dels fundadors d'Izquierda Unida– i el PUM+J (Por un Mundo Más Justo) busca l'eradicació de la pobresa. Completen la llista de candidatures del 28-N el Partit de la Justícia i del Progrés (PJP), Alternativa Liberal Social, Els Verds - Grup Verd Europeu i el DW, que vol dir Democràticaweb.
El 2006, descomptats els vots
en blanc i els nuls, dels més de 2,9 milions de paperetes restants, només 71.200 van anar a parar a
partits que no van aconseguir entrar al Parlament.