L'home del Dragon Khan

A Joan Car­re­tero li devem la gran metàfora del Dra­gon Khan quan era con­se­ller del govern tri­par­tit. “El govern està ins­tal·lat en un Dra­gon Khan, i va pujant i bai­xant a cop de mer­der mediàtic”, va dir. Tenia raó. Però se'n va haver d'anar cap a casa al cap de res. I és que tenir raó a vega­des no és cap garan­tia. El pro­blema no és que Car­re­tero parli clar –jo crec que ho fa massa i tot– sinó que és mono­sil·làbic, de fra­ses massa cur­tes, i això fa que no admi­nis­tri bé les res­pos­tes. Li sobra con­tundència i li falta diplomàcia, i la Rut Caran­dell no li pot apa­gar tots els incen­dis que ell va ence­nent. Aquests dies li he sen­tit a dir que tenim un Par­la­ment “de fireta” i que el seu únic interès és anar-hi a pro­cla­mar la inde­pendència. Però Car­re­tero no surt a cap enquesta. I si final­ment hi hagués un mira­cle i Rea­gru­pa­ment hi fos, la pre­gunta és què hi faria, en un hemi­ci­cle de fireta i on tot sol no podrà pro­cla­mar la inde­pendència. És el pro­blema de ser massa con­tun­dent, i de no traçar cap camí del mig. Perquè ell és el tot o res. No tenir pèls a la llen­gua va molt bé per donar titu­lars als peri­o­dis­tes –i ho agraïm– però a vega­des passa que en voldríem saber més. La meva sen­sació és que Rea­gru­pa­ment (més enllà de rea­gru­par els res­sen­tits de dife­rents for­ma­ci­ons) jugava una carta molt clara, inde­pen­den­tista i des­a­com­ple­xada, i que li podia sor­tir bé, però que no arre­larà. I no serà només per culpa de Laporta. Curi­o­sa­ment, en una con­jun­tura en què el país es torna cada cop més inde­pen­den­tista, Car­re­tero –i altres– poden fer un mal paper. La sort –ho ha dit ell mateix– és que és un dels pocs polítics cata­lans que té feina asse­gu­rada. O sigui, que si el país s'equi­voca i ell no surt, con­ti­nuarà fent de metge.