“No veig cap nacionalisme que pretengui eliminar el català”
l'ús del català sense crear antipaties
C's ha estat coherent,
el PP no” “El nostre objectiu
és tenir
grup propi”
Ciutadans i el seu candidat Albert Rivera van ser la sorpresa en les anteriors eleccions i ara es tornen a presentar amb unes enquestes que els pronostiquen uns resultats a l'alça.
El preocupa que només se'l conegui perquè surt despullat i pel discurs sobre la llengua?
Preocupació no és la paraula, però sí que és evident que som un partit que té quatre anys de vida i que ha tingut dificultats per enviar el missatge. I, a vegades, és normal que les formacions es caricaturitzen des d'un punt de vista polític. D'Esquerra potser diran que només han parlat d'independència o de les ambaixades, i d'ICV, de les bosses reciclades o el quart cinturó.
C's ha recorregut la llei del consum o el cinema. Se'ls ha acusat de perseguir el català.
Demanaria que no diguin mentides. Per exemple, nosaltres proposem a les aules un 40% en català, un 40% en castellà i un 20% en anglès i no tolero que Montilla, que fa això mateix amb els seus fills, però amb l'alemany, ens titlli d'anticatalans.
Creu que amb el model actual els estudiants no surten prou preparats en castellà?
Ni en castellà ni en català. El problema no és tant com surts preparat, sinó d'accés i de drets. No crec que fer 15 hores en català i 15 en castellà impliqui la desaparició del català. S'han traspassat certes línies per demostrar qui era més defensor del català i els resultats tampoc són tan bons, perquè l'ús social del català, lluny de tenir un augment espectacular, ha anat decreixent. Ens hem de replantejar la política lingüística per trobar un punt de trobada per garantir que el català sigui una llengua d'ús social sense que creï antipaties.
Però les seves polítiques no poden crear l'efecte contrari i que hi hagi una certa antipatia cap al castellà?
El que em preocupa és la política caïnita: si fomentes el català, estàs en contra del castellà, o si retoles el negoci com vulguis, estàs en contra del català. És una dicotomia falsa i tot és molt més senzill. El que passa és que el nacionalisme ha fet servir el català com a eina de construcció nacional i tot el que sigui no anar en aquesta línia s'entén com anar contra Catalunya.
Es refereix al nacionalisme català i prou?
No veig un nacionalisme que pretengui eliminar el català de la vida pública o imposar un model uniforme. En el model espanyol no es pot parlar de nacionalisme espanyol, i a Catalunya hauríem d'entendre més el pluralisme. Un pot sentir-se català i no ser nacionalista. Hem de girar full a aquesta política del nacionalisme.
Se sent còmplice del PP en la polèmica que hi ha hagut després de la sentència del TC?
Hi ha una diferència entre el PP i Ciutadans. Nosaltres hem estat coherents i ells no. El PP ha recorregut bona part de l'Estatut català i a Andalusia hi ha votat a favor amb 48 articles calcats. En canvi, Ciutadans va portar al Defensor del Poble també aquests articles d'Andalusia, perquè pensem que si no ho volem per a Catalunya tampoc no ho volem per a Andalusia.
Ciutadans ha perdut les arreles després de la crisi interna?
Mantenim la mateixa essència. Hem après dels èxits i dels errors. L'èxit és que hem trobat un espai polític amb persones que volen canvis i hem sabut sacsejar el panorama. I hem comès errors de novells com la marxa de dos diputats. Però tot plegat ens ha fet ser més forts, estem més consolidats i ens hem aixecat.
Dóna per fet, doncs, que repetiran al Parlament.
Amb un 4 o 5% de suport a Catalunya i amb possibilitats de tenir diputat a Tarragona i Lleida, ja no ens trobem en la línia d'entrar o no. Ara el nostre objectiu és créixer i tenir un grup propi.
El seu competidor és el PP?
A Catalunya hi ha gent que vol tenir una veu que no depengui de la Moncloa i Ciutadans ho està capitalitzant. També estem arrossegant persones que per primer cop tornaran a votar i a més creixem en l'electorat desencantat del PSC.
El seu lema és ‘Rebélate'. Contra què s'han de rebel·lar?
Contra l'immobilisme dels partits tradicionals en la lluita contra la corrupció o la llei electoral que mai no arriba.