Política

Balanç de legislatura

Economia

La crisi ho capgira tot

L'economia pateix un daltabaix a escala mundial, com un huracà que ho ha arrasat tot, enfront del qual el govern català ha intentat parar el cop

En quatre anys, el nombre de gironins sense feina s'ha més que doblat, fins a arribar als 54.400

Formació, plans d'ocupació i ajuda a l'emprenedoria, entre altres, no han estat suficients

El novem­bre del 2006, les comar­ques giro­ni­nes tenien 24.154 atu­rats. Una xifra que es man­te­nia més o menys esta­ble des de feia un bon gra­pat d'anys. Crisi, recessió, bai­xada del con­sum, expe­di­ents de regu­lació d'ocu­pació, tan­ca­ment d'empre­ses, atur, blo­queig del sis­tema finan­cer. Res d'això apa­rei­xia com a pri­o­ri­tats a resol­dre en la pas­sada cam­pa­nya elec­to­ral. Tot el con­trari que ara. Les for­ma­ci­ons s'omplen la boca de mesu­res per reac­ti­var una eco­no­mia que està sota mínims. I és que, en aquests dar­rers qua­tre anys, la crisi ho ha cap­gi­rat tot.

Si lle­gim el pla de govern que va pre­sen­tar el tri­par­tit a prin­cipi d'aquesta legis­la­tura, en l'àrea de pri­o­ri­tats econòmiques, es deia que Cata­lu­nya “viu en els dar­rers anys una de les seves èpoques més expan­si­ves”. El pro­ducte inte­rior brut (PIB) crei­xia a un ritme del 3,3% de mit­jana anual –de velo­ci­tat de loco­mo­tora a la velo­ci­tat de trac­tor actual–, la taxa d'ocu­pació era del 71,4% i la inflació dis­minuïa pro­gres­si­va­ment (amb una evo­lució, al llarg del 2006, del 4,3% al pri­mer tri­mes­tre al 2,7% al quart tri­mes­tre).

Per tant, en aquell moment les acci­ons de govern pre­vis­tes eren seguir impul­sant l'acord estratègic de com­pe­ti­ti­vi­tat vers la inter­na­ci­o­na­lit­zació i la inno­vació, garan­tir el ser­vei energètic, millo­rar la qua­li­tat de l'ocu­pació –l'objec­tiu era arri­bar el 2010 a una taxa d'ocu­pació del 74%–, col·labo­rar per asso­lir un sis­tema finan­cer com­pe­ti­tiu a l'entorn euro­peu, garan­tir el crei­xe­ment de més peti­tes i mit­ja­nes empre­ses. I així fins a sei­xanta-nou pàgines de bones inten­ci­ons, que no se sap fins a quin punt han estat útils. Perquè les pri­o­ri­tats van can­viar radi­cal­ment a par­tir del 2008.

Tres anys de crisi econòmica

Una crisi d'abast mun­dial amb con­seqüències mai vis­tes ha pro­vo­cat que el govern tri­par­tit hagi hagut d'impro­vi­sar can­vis a mesura que la situ­ació empit­jo­rava. Actu­al­ment tenim 54.400 atu­rats a la demar­cació, més del doble que fa qua­tre anys. La taxa d'ocu­pació se situa al 56,6%, gai­rebé vint punts menys que el 2006. Els expe­di­ents de regu­lació d'ocu­pació s'han dis­pa­rat. Les cues a l'atur són el pa de cada dia. Tan­ca­ments d'empre­ses a dojo. Les enti­tats finan­ce­res tallen l'aixeta del crèdit. Aquesta és una radi­o­gra­fia dels dar­rers tres anys. I tot just sem­bla que hem tocat fons, tenint en compte que el PIB comença a créixer tímida­ment (un 0,2%, segons dades d'ahir) després de molts tri­mes­tres amb xifres nega­ti­ves.

Ha estat com un huracà que ho ha arra­sat tot. Tenint en compte que la situ­ació és glo­bal, des del govern català s'ha inten­tat parar el cop. A les comar­ques giro­ni­nes, amb l'esclat de la crisi, les cues a les ofi­ci­nes de l'atur eren escan­da­lo­ses. A la ciu­tat de Girona la situ­ació era real­ment greu i per això es va obrir una nova ofi­cina del SOC a Salt per tal de dis­tri­buir la gent que anava a fer ges­ti­ons. A part, s'han apro­vat plans extra­or­di­na­ris d'ocu­pació a través dels ajun­ta­ments amb finançament de la Gene­ra­li­tat. S'ha inver­tit en for­mació per a atu­rats per inten­tar reci­clar el gran nom­bre de per­so­nes que s'havien que­dat sense feina, sobre­tot al sec­tor de la cons­trucció, un dels més mal­pa­rats. S'han creat aules de recerca inten­siva de feina. I més aju­des i més plans per joves, dones, empre­ne­do­ria.

Es podria haver fet més?

No es pot dir que el govern no hagi fet res. Que no hagi pri­o­rit­zat la lluita con­tra la crisi. Però les seves acci­ons han estat ben enca­mi­na­des? Podria haver fet més? Un altre govern ho hau­ria fet millor? De crítiques n'han plo­gut per tots cos­tats. Les pri­me­res, de l'opo­sició. Però, en aquest cas, la postura era fàcil.

Pel que fa als agents soci­als, els empre­sa­ris han posat el crit al cel perquè han con­si­de­rat que l'admi­nis­tració ha posat més bas­tons a les rodes que no pas ha ofert una mà estesa. I els sin­di­cats han cri­ti­cat el que con­si­de­ren una reta­llada de drets soci­als, espe­ci­al­ment amb la reforma labo­ral apro­vada pel govern espa­nyol. Una reforma que faci­lita l'aco­mi­a­da­ment però que, segons l'admi­nis­tració, incen­tiva la con­trac­tació. A aquesta mesura s'hi afe­geix una reta­llada de sous als fun­ci­o­na­ris i una reforma de les pen­si­ons que està per caure. La indig­nació ha fet sor­tir al car­rer els sin­di­cats, amb pro­tes­tes con­tra el tan­ca­ment d'empre­ses, con­tra les reta­lla­des soci­als i arri­bant a una vaga gene­ral a nivell esta­tal. Però la des­a­fecció de la ciu­ta­da­nia no és només en la política i s'ha estès cap als movi­ments soci­als.

Caixa Girona

Dins l'anàlisi de l'evo­lució econòmica no podem dei­xar de par­lar de Caixa Girona. Després de 70 anys d'història, l'enti­tat ha estat engo­lida per La Caixa. És l'exem­ple dels can­vis que ha gene­rat aquesta crisi econòmica. El govern català ha ins­tat les peti­tes enti­tats finan­ce­res a rees­truc­tu­rar-se i agru­par-se, forçats pels can­vis en el mer­cat a escala euro­pea. I, en el cas de Caixa Girona, no li ha dei­xat cap opció a seguir sola. De fet, una opció ine­xis­tent.

Aquesta crisi ho ha cap­gi­rat tot. Fins al punt que, segons alguns experts, res tor­narà a ser igual. La bonança d'anys ante­ri­ors pas­sarà a la història. Bona herència la que rebran els que lide­rin el govern català a par­tir del 28 de novem­bre.

Les xifres
56,6
per cent
és la taxa d'ocupació actual.
71,4%
per cent
era la taxa d'ocupació ara fa quatre anys.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.