Referèndums, o no

Fa aproximadament un any bona part del país bullia amb les primeres onades de consultes sobiranistes, i el futur nacional de Catalunya estava en el centre del debat polític, en el primer pla de l'actualitat. Un any després, aquella efervescència ha quedat diluïda enmig d'una oferta de sigles i projectes tan dispersa que ha provocat que la veu independentista arribi des de moltes bandes alhora però de cap amb prou força ni claredat. Fins i tot els partits parlamentaris que havien posat el tema del referèndum sobre la taula (i que havien donat suport explícit a les diferents onades de consultes) aquests dies hi estan passant força de puntetes, prioritzant altres assumptes, com la crisi econòmica els greuges comparatius amb l'Estat espanyol. Fins ahir.

Van ser els líders dels tres principals partits amb representació al Parlament que ahir van posar-se a la boca pràcticament per primer cop en tota la campanya la paraula referèndum. El primer, José Montilla, va minimitzar les ànsies de part de la població per votar sobre la continuïtat de Catalunya a Espanya. El líder dels socialistes catalans va ser clar: “Tots sabem que el referèndum no es farà. I és que no és el que vol la majoria dels catalans”.

Hores més tard, el presidenciable de Convergència i Unió, Artur Mas, també parlava de referèndum, posant el límit, ja conegut i explicat, en una consulta sobre el concert econòmic. Amb tot, el va plantejar amb força matisos i prevenció, i sempre com a últim recurs en cas de necessitar un suport ciutadà ampli per reforçar la seva posició davant les negociacions amb Madrid.

Per la seva banda, el líder republicà Joan Puigcercós va fer una passa més en les exigències programàtiques del seu partit, i va manifestar la seva intenció de pressionar Mas exigint-li la convocatòria d'una consulta (sobre la independència) no només per entrar en un hipotètic govern de coalició sinó fins i tot per votar-lo, si li cal, en la investidura. Una proclama diàfana que contrastava amb l'embarbussament dialèctic previ durant una entrevista radiofònica, de la qual es podia despendre que el referèndum sobiranista queia de la llista de condicions necessàries per a una hipotètica entesa amb Artur Mas. El líder convergent, per cert, va respondre al republicà dient-li que abans del 28-N no està “per subhastes”.