CiU se'n va al mercat

Són quarts de dotze del migdia de dissabte i el candidat de CiU per Tarragona, Josep Poblet, es planta a la porta del mercat de Reus. Ja ve, malgrat la pluja, d'una primera visita matinal a la fira de l'oli, i es disposa a seguir amb un dels actes que sembla ineludible en tota campanya electoral: una passejada pel mercat. “El que compta és la feina dels quatre anys. Aquestes visites potser no aporten gaire, però mai no se sap, tot pot ajudar”, ens admet, escèptic, el cap local de Reus, Màrius Pàmies.

L'objectiu és saludar, donar globus, llapis, fulls volants i paperetes electorals a totes les parades, amb el guiatge de Carles Pellicer, el portaveu municipal. Costa arrencar, i d'entrada no s'acaba de veure Poblet còmode en el contacte directe amb la gent. L'ànima, curiosament, el comentari d'una dona d'origen sud-americà que no votarà. “¿Las elecciones son para echar a Zapatero? ¿Ah, no? ¡Entonces no iré!”. “Això en les pròximes, senyora, però ara pot començar per les catalanes!”, li replica el convergent, que no dissimula un comentari de satisfacció. El diàleg, en tot cas, i el següent amb un jubilat que li confessa que “normalmente he votado siempre al PSOE, pero ahora no lo sé... A ver si lo hacen bien ustedes", acaben de distendre la comitiva. Les converses es diversifiquen i el candidat agafa confiança. Algun comprador el segueix, i un parell fins i tot l'aturen perquè s'hi faci fotos. Déu n'hi do, en aquest punt, el seguit de gent –sobretot gran– que l'atura per queixar-se de la pensió o d'uns ajuts socials que ha perdut, o simplement per saludar-lo i donar-li ànims. Trenca la dinàmica una dona que, mossegant l'entrepà, li deixa anar: “Jo no crec a ningú. M'ha decebut la manera de birlar que tenen els polítics”. Poblet li recorda que fa 18 anys que és alcalde i mai no ha robat res. “Tinc 53 anys i un 70% de discapacitat, i estic a l'atur, així que ja em puc morir al carrer; creu que si voto em canviaran les coses?”, li replica ella. Poblet insisteix que intentarà “que les coses vagin millor”, però no la convenç.

La trobada amb una parella gran i el seu fill que li asseguren el suport el revitalitza. “Ja he dit que portaré el meu sogre a votar... però només si ho fa per CiU!”, diu el fill. Hi ha alguna cosa, però, que falla. “Porteu propaganda de Montilla!”, els dic. “Sí, només l'he agafat perquè em donessin clavells!”, explica la mare. En efecte, el PSC també està de campanya. Em giro i descobreixo, al passadís paral·lel, l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, repartint flors. La revelació sembla incomodar al principi la troupe de Poblet, que marxa cap a una altra banda. Però la topada és inevitable. “Vaja, tu per aquí!”, sembla que es diguin. La salutació és breu, però cordial. “Això de les visites és una tècnica electoral de proximitat, i quan s'acosten les eleccions ja se sap”, ens comenta Pérez mentre ens n'acomiadem. Poc després, passades la una, Poblet també anuncia el seu mutis a un dinar a Vandellòs. La campanya no s'atura.