“Hi va haver deixadesa de CiU al Segarra-Garrigues”

L'aco­llida és molt bona i, la veri­tat, la gent està molt con­tenta amb la feina feta per aquest govern i no ho dic perquè toca, sinó perquè és el que els llei­da­tans et fan arri­bar.

I no és tant per la feina feta sinó perquè els fulls de ruta de cada for­mació per als pro­pers anys no ho per­me­ten, com el referèndum per la inde­pendència que pro­posa ERC.

Si no hi ha tri­par­tit ani­rem sols. És una situ­ació que ens deixa sols i el pre­si­dent Mon­ti­lla ho ha dei­xat clar cons­tant­ment i de forma rei­te­rada. No pac­ta­rem amb ningú si no és per cen­trar-nos en la recu­pe­ració de la crisi i expri­mir el nou sis­tema de finançament.

És el de la satis­facció per la feina ben feta. A més d'un tòpic és la veri­tat: l'enquesta defi­ni­tiva serà el dia 28, quan la soci­e­tat llei­da­tana i cata­lana es pro­nun­ciarà com cre­gui més oportú.

Totes les enques­tes apun­ten que hi ha fins a un 45% de per­so­nes inde­ci­ses, que encara no han deci­dit el seu vot i aquest és l'elec­to­rat al que hem d'arri­bar i expli­car què hem fet i què volem fer en els pro­pers anys.

Hi ha un vot ocult en un per­cen­tatge alt i crec que és nos­tre. Hi ha molta gent pro­gres­sista que li fa molta recança votar altres for­ma­ci­ons. CiU no genera prou con­fiança.

Crec que el cara a cara era la millor opció.

Cas­tiga a tots els governs del món i n'hem vist molts exem­ples. Pensi que vam entrar al 2006 i al 2007 va començar la crisi. Ens ha cas­ti­gat molt i l'opo­sició enlloc d'aju­dar ha tin­gut el tri­par­tit com seu objec­tiu des del pri­mer dia, acu­sant i dient coses que no són cer­tes. Ha estat una estratègia contínua de dis­pa­rar con­tra el govern.

I a més amb una pre­cam­pa­nya molt llarga i molt dura, tot i que ara sem­bla que fan una cam­pa­nya com­pla­ent i dòcil.

Sense cap pro­blema i tre­ba­llant molt fort.

Estic enor­me­ment satis­fet. Hem fet molta i bona feina. Tot i la crisi hem obert molts fronts de punta a punta de Cata­lu­nya i hem posat el sec­tor en valor. El més impor­tant, però, és que hem acon­se­guit que es pren­gui consciència que aquest sec­tor és estratègic per a l'eco­no­mia i el país.

És que havíem de pujar al carro de l'ali­men­tació. No només pro­duir deter­mi­nats ali­ments, sinó ela­bo­rar-los, dis­tri­buir-los i cui­nar-los, si cal. Mai fins ara s'havia rela­ci­o­nat tant estre­ta­ment la gas­tro­no­mia amb la pro­ducció. Hem ini­ciat un canvi cul­tu­ral entre la gent i al propi sec­tor i l'ali­men­tació uneix tots els agents del sec­tor. Havíem de dei­xar de ser com el petit poblet gal aïllat, com el còmic, i apro­fi­tar totes les siner­gies. El dis­curs està can­vi­ant.

De la inter­re­lació per­so­nal amb tot el sec­tor i el nivell de pro­xi­mi­tat que he arri­bat a tenir. He fet molts amics al sec­tor.

A UP també he fet amics.

Mol­tes coses, però un àmbit que conec prou bé com el de la Salut val a dir que li hem donat la volta com un mitjó. Ara al Pallars, per exem­ple, ja no cal anar a Lleida o a Bar­ce­lona per fer-se un TAC, una res­sonància, la diàlisis o la visita d'un espe­ci­a­lista. També ha millo­rat molt el trans­port sani­tari, per exem­ple. Miri, a Lleida hi ha 231 muni­ci­pis i en aquests anys hem obert o refor­mat 200 con­sul­to­ris, a més de 12 CAP i millo­res a tots els hos­pi­tals llei­da­tans. Poca cosa més cal dir, perquè la gent ho sap. En Edu­cació també s'ha fet una inversió immensa. De fet, mai s'havia inver­tit a Lleida com fins ara.

Mal­grat la demagògia d'alguns, l'hem fet. Al 2003 es va adju­di­car alguna cosa, però no es va fer res. No va ser fins al 2005 que es va posar una pri­mera pedra cor­rents i de pressa. Nosal­tres li hem donat un gran impuls. Defi­ni­tiu. A més, hem superat aquesta espasa de Damo­cles que eren les dues sentències euro­pees quer amenaçaven el pro­jecte.

Hem fet un esforç per expli­car-ho i lògica­ment, com en tot, no agrada a tot­hom però majo­ritària­ment la gent ho ha entès. No podíem fer el que volguéssim i menys incom­plir dues sentències con­tra nosal­tres. Quan CiU gover­nava ja era vigent la direc­tiva euro­pea de pro­tecció d'aus i no es va fer res. No vull pen­sar que fos per mala fe, però sí per dei­xa­desa.

Amb el temps es demos­trarà què es podrà fer a les zones pro­te­gi­des i segur que hi haurà hectàrees on no s'hi podrà regar. Aques­tes les aca­ba­rem com­prant o com­pen­sant, però seran menys de les que molts es pen­sen. En tres o qua­tre anys veu­rem resul­tats i veu­rem la importància bru­tal que tindrà el canal Segarra-Gar­ri­gues per Lleida, com ho va ser l'Urgell al seu dia.

No, ningú em va renyar. La veri­tat és que la dis­culpa era obli­gada i vaig estar des­a­for­tu­nat. Ja me'n vaig ado­nar just bai­xar del faris­tol, però també s'havien d'enten­dre aques­tes parau­les en el con­text.