Mas promet “humilitat” i allarga la mà als altres partits

“Humilitat, responsabilitat i esperança”. Aquest és el còctel de sentiments que el candidat de CiU i futur president de la Generalitat, Artur Mas, va assegurar haver tingut després de la victòria aclaparadora de la seva formació. Els nacionalistes van assolir amb escreix l'objectiu d'aconseguir una majoria prou àmplia, de 62 diputats, per poder governar en solitari, amb el suport puntual al Parlament d'altres forces polítiques.

Per estalviar-se tot retret, Mas i Josep Antoni Duran i Lleida van recordar que era aquesta l'aspiració –i no la majoria absoluta, per a la qual els han faltat sis escons– amb què es presentaven a les eleccions. Precisament perquè necessitarà els vots d'altres partits al llarg de la legislatura i perquè CiU s'ha entestat a capitanejar el govern amb el màxim de consensos possibles, Mas no es va vanar del seu resultat ni va fer sang de la gran davallada del PSC i ERC. Al contrari, va instar totes les forces i la societat en general a “mobilitzar-se” en vista dels reptes del país. El primer, la crisi econòmica. El segon, la reivindicació d'un finançament equivalent al concert. “Us convoco des d'ara a sumar esforços per una Catalunya millor”, va sentenciar. Tal com havia promès al llarg de la campanya, Mas va garantir que posarà la victòria “al servei” dels 7,5 milions de catalans i no només dels que li han fet confiança a les urnes. És conscient, a més, que bona part dels seus vots procedeixen de vells electors d'altres partits que han optat per seguir la repetida consigna del “vot útil pel canvi”.

A la seu electoral de CiU va començar a córrer el cava tan bon punt s'acostava el moment de la compareixença de Mas. L'eufòria continguda de primera hora del vespre es va anar desbordant a mesura que avançava la nit. La celebració final va ser al passeig de Gràcia, amb Mas, Duran, Helena Rakosnik i la cúpula de CiU al balcó principal de l'hotel Majestic, la seva seu electoral tradicional. El d'ahir és un resultat històric: el quart millor resultat de CiU. Mas ha situat la federació per damunt del sostre dels 60 diputats que va obtenir l'expresident Jordi Pujol el 1995, un cop perduda la majoria absoluta amb què governava des de 1984.

Els nacionalistes es van imposar amb rotunditat a totes les comarques i van penetrar al cinturó metropolità que el PSC havia consagrat com el seu feu. CiU va sumar 8 escons als que va aconseguir el 2006 en la demarcació de Barcelona. A la Ciutat Comtal, va doblar el percentatge de vot dels socialistes, cosa que es podria llegir com un preludi de les municipals de la primavera. Un dels elements que ha jugat a favor de Mas és la participació: la va agrair, com un exercici de “responsabilitat” dels catalans.