“Mas ha de recompensar l'esforç fet a Girona”

He tornat a esmorzar a la cafeteria de sota de les voltes de Figueres i a quarts de nou he començat a despatxar. A les onze m'he reunit amb Patronat Dalí, i a les dues hem fet junta de govern. En definitiva, he tornat a fer d'alcalde.

Em va trucar diumenge a la nit per agrair-me el bon resultat i la feina que hem fet a la demarcació de Girona.

Que em sembla que hem connectat amb les ganes de canvi i que sabrà correspondre l'esforç que ha fet la regió.

Home, de bones paraules, no ens en calen. El que cal és que la demarcació recuperi pes polític i econòmic.

No vam parlar d'això. Em vaig limitar a dir-li que hem fet una campanya en què asseguràvem que hem perdut pes específic i que això ara cal reconduir-ho. De tota manera, ningú no entendria que, havent fet tan bon resultat, el criteri de la candidatura de Girona no es tingués en compte.

Un orgull molt gran. Eren unes eleccions difícils, perquè hi havia el perill de l'abstenció i de triomf dels extrems. Hem tornat al centre, i aquesta és la bona notícia. En temps de por, el país confia en un valor segur i no està per a invents. Fins i tot sento que hi tinc un deute. Quina gratitud! Només el pots retornar deixant-hi la pell.

El resultat ha estat prou perquè CiU governi en solitari i exerceixi un lideratge fort, que és el que més s'ha trobat a faltar. La fórmula del govern de coalició ha bloquejat l'acció de govern, i ara cal un partit únic, amb humilitat i diàleg, però que decideixi. L'agenda política està clara: hem dit que farem aixecar l'economia, que farem aixecar l'educació, i que revisarem el pacte fiscal amb l'Estat espanyol. Cadascuna d'aquestes àrees admet una dinàmica de pactes diferent. Hem de poder pactar amb tothom.

Un dels missatges que ens envia el resultat és que a les comarques gironines el sobiranisme és molt fort. CiU té un resultat immens i SI entra contra pronòstic. Missatge? Si els gironins volen sentir-se ben representats vol dir que han de tenir uns diputats clarament compromesos amb el fet nacional.

Es produeix per motius diferents. El del PSC crec que es deu al bloqueig generacional. A més, estava absolutament segrestat pel sector més espanyolista. I el cas d'ERC, segurament en la mesura que va prioritzar l'eix esquerres-dretes ha violentat molt el seu electorat més nacionalista.

Tura, amb tota seguretat. El PSC hauria de trencar d'una vegada amb el PSOE.

I tant que sí. A Figueres hem fet un molt bon resultat, i això és un estímul. És clar que ens obre moltes perspectives i que ens faria molta il·lusió guanyar l'alcaldia de Girona o també recuperar-ne d'altres com, per exemple, l'alcaldia d'Olot.