Ara, contra la llei del valencià

Al País Valencià, segons càlculs de la Fede­ració Escola Valen­ci­ana (FEV), 93.700 alum­nes d'infan­til i primària no reben l'ense­nya­ment en català perquè la con­se­lle­ria d'Edu­cació no els dóna aquesta opció. Amb tot, el pri­mer a quei­xar-se davant el Tri­bu­nal Suprem no ha estat cap d'ells sinó la mare d'un nen de 12 anys que no ha pogut esco­la­rit­zar en cas­tellà el seu fill a Biar (Alt Vina­lopó), cir­cumstància bas­tant excep­ci­o­nal arreu del país.

De fet, només el 44,8% dels cen­tres públics i con­cer­tats d'infan­til i primària valen­ci­ans ofe­rei­xen línies d'ense­nya­ment en català. A València, per exem­ple, només 47 dels 95 cen­tres públics per­me­ten estu­diar en català, i a Ala­cant el nom­bre es redu­eix fins a només 10 d'un total de 57. La situ­ació, però, és dife­rent en loca­li­tats més peti­tes com ara Biar, d'uns 4.000 habi­tants, on l'ele­vada demanda d'ense­nya­ment en català fa que no hi hagi línies en cas­tellà.

Aquest fet va dur la mare del menor, Isa­bel Ara­cil, a recórrer davant el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia del País Valencià. El TSJPV, però, va resol­dre en con­tra seu argu­men­tant que Biar és con­si­de­rat per la llei d'ús i ense­nya­ment del valencià muni­cipi valen­ci­a­no­par­lant, i per això no hi és obli­gatòria l'existència d'una línia d'edu­cació en cas­tellà. L'Aso­ci­ación Naci­o­nal por la Liber­tad Lingüística anun­ci­ava dime­cres la inter­po­sició a la sala con­ten­ci­osa admi­nis­tra­tiva de l'alt tri­bu­nal d'un recurs de cas­sació con­tra la sentència. Aquest col·lec­tiu i la mare del menor dema­nen “que es vet­lli per la coe­xistència de línies edu­ca­ti­ves en cadas­cuna de les dues llengües coo­fi­ci­als”, i que s'elevi una qüestió d'incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat de la llei d'ús i ense­nya­ment del valencià, en con­si­de­rar que impe­deix que s'esco­la­ritzi el nen en cas­tellà.

El por­ta­veu de la FEV, Gerard Fullana, va lamen­tar el recurs d'Ara­cil, perquè “obe­eix a una acti­tud d'abso­luta into­lerància cap al valencià”, ja que “la línia en català és l'única que asse­gura l'apre­nen­tatge de les dues llengües ofi­ci­als”.

Sobre la pos­si­bi­li­tat de recórrer ells també al Tri­bu­nal Suprem pel motiu con­trari al d'Ara­cil, Fullana va expli­car que de moment no apos­ta­ran per les deman­des mas­si­ves. “No volem judi­ci­a­lit­zar l'escola”, va con­cloure.