Un polític amb molta “mili”

Xavier Pallarès és l'alcalde d'Arnes, un poble de la Terra Alta de poc més de 500 habi­tants. El nou dele­gat de la Gene­ra­li­tat a les Ter­res de l'Ebre tenia el per­fil polític i ins­ti­tu­ci­o­nal que bus­cava Artur Mas per ocu­par el càrrec. De fet, ja feia mesos, pot­ser anys, que el seu nom apa­rei­xia el pri­mer en les tra­ves­ses, si CiU tor­nava al govern. Nas­cut a Tor­tosa el 1964, Pallarès és alcalde d'Arnes des de fa gai­rebé setze anys, pri­mer sense car­net i en una can­di­da­tura de joves que va acon­se­guir des­ban­car ERC de l'Ajun­ta­ment. Així, el 1996, amb l'aval d'històrics com ara Josep Mariné i Fran­cesc Bové, es va fer de Con­vergència, i el mateix any va ser nome­nat pre­si­dent de CDC a la Terra Alta. Una comarca que ja estava divi­dida pel model d'implan­tació dels parcs eòlics i en què CiU se sen­tia amenaçada per la pujança dels inde­pen­dents de la UPTA i dels par­tits d'esquer­res. Amb tot, el seu crei­xe­ment com a polític va començar el 1999, quan va ser ele­git pre­si­dent del Con­sell Comar­cal de la Terra Alta. CiU aca­bava de per­dre l'alcal­dia de Gan­desa, i Pallarès es va con­ver­tir ràpida­ment en l'home de referència de Con­vergència a la comarca. En aquest con­text, un dels seus ges­tos més valo­rats va ser quan Arnes va renun­ciar a rebre parcs eòlics. Altres polèmiques medi­am­bi­en­tals, com ara el trans­va­sa­ment apro­vat pel govern del PP, també van esquit­xar els pri­mers anys de Pallarès com a pre­si­dent de CiU a les Ter­res de l'Ebre, càrrec que ocupa des del 2003. Una fede­ració ebrenca que Mas va crear a instàncies de Joan Maria Roig i de Fran­cesc Sancho, amb qui Pallarès va arri­bar com a dipu­tat al Par­la­ment el 2006.

Casat i amb dos fills –David, de 18 anys, i Dídac, de 3–, Pallarès es declara un ena­mo­rat de l'agri­cul­tura, del moto­ci­clisme i del fut­bol. És soci del Barça des del 1986 i en el seu per­fil de Face­book hi ha una foto d'un Pallarès molt jove­net, amb una senyera i una ban­dera blau­grana, en la final de copa del 84. Durant nou anys, va tre­ba­llar a Caixa Tar­ra­gona, però en rea­li­tat és diplo­mat en magis­teri. Pallarès va arri­bar a fer de mes­tre entre els anys 1986 i 1989, en l'inici de la immersió lingüística, en un col·legi del barri de Can Serra, de l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat. Visita el barri sem­pre que pot i amb alguns exa­lum­nes s'hi ha retro­bat, gràcies al Face­book. Però amb 27 anys va ser cri­dat al ser­vei i va mar­xar nou mesos a Meli­lla, on va fer de sol­dat i “molta mili, tota la mili que es podia fer allà”.