El poder de la fermesa

Lluita contra França

Ben Ali va començar a fer-se un nom en l'escena política tunisiana quan era adolescent després d'unir-se al moviment independentista antifrancès Neo-Destour. La participació en aquell moviment el va posar en el punt de mira de França, que el va fer fora de les escoles administrades per París. Curiosament, però, després que Tunísia assolís la independència va entrar en una escola militar de França. Després va passar per l'acadèmia militar de Fort Bliss, a Texas.

En el terreny personal, Ben Ali s'ha casat dues vegades i és pare de sis fills. La seva dona actual, Leila Trabelsi, és una figura controvertida per la seva addicció a les compres –a expenses sempre del tresor públic.

El president tunisià que ha fugit va ascendir a general l'any 1979. Va servir com a ambaixador a Polònia i, poc després, va ser nomenat ministre de Seguretat Nacional i, posteriorment, d'Interior.

A la cartera d'Interior, Ben Ali va començar a fer-se una reputació d'home dur, especialment a mitjan anys vuitanta en la repressió dels islamistes, als quals va acusar de conspirar per derrocar el govern. Poques setmanes després que l'aleshores president Habib Bourguiba (de 84 anys) el nomenés primer ministre, Ben Ali el va declarar senil i el va fer fora amb un cop d'estat.

Institucions sota control

El fins ahir home fort de Tunísia ha dominat la política d'aquest país a través del partit Assemblea Constitucional Democràtica, que, alhora, controlava el Parlament i els llocs clau de l'estat i dels governs locals. El dictador va aconseguir perpetuar-se en el càrrec gràcies a uns canvis constitucionals fets a mida que li van permetre derogar la limitació de la permanència en el càrrec a dos mandats. Teòricament, el govern permet que hi hagi algun partit opositor, però sota unes regles molt estrictes per evitar que es posi en qüestió el poder del mandatari. El seu partit controla la majoria dels escons al Parlament tunisià.

La manca de democràcia del règim de Ben Ali ha estat denunciada en nombroses ocasions per grups de defensa dels drets humans, com Amnistia Internacional. L'organització denuncia les “restriccions en la llibertat política, l'ús de la tortura, l'empresonament de dissidents i la persecució de periodistes i defensors dels drets humans”.

Ben Ali va poder anar trampejant les crítiques gràcies a algunes millores com ara les assolides en matèria de drets de les dones i a l'estabilitat econòmica dels darrers anys, encara que estigués tacada de corrupció governamental i de nepotisme generalitzat.