Evitar el transfuguisme
Tot i que no és una pràctica habitual, a les comarques gironines hi ha hagut diversos casos de transfuguisme que han servit per canviar governs locals, com a Vilafant o Riudarenes
Un dels casos, a Calonge, ha servit per generar un debat entre alguns dels partits locals, desencisats veient la manca de recursos legals
La conclusiódel debat va ser que si bé és difícil posar-hi remei per llei, confien que la gent ho tingui en compte en el moment d'anar a votar
El transfuguisme és una pràctica poc habitual però inevitable. En els quatre anys de mandat municipal, sempre hi ha alguns municipis on es propicia un canvi de govern, pel pas d'un o dos regidors a l'altre bàndol, que, estant al govern, s'alien amb els grups de l'oposició per propiciar un canvi d'alcalde i de formacions polítiques al capdavant del consistori. En l'últim mandat, a les comarques gironines hi ha hagut diversos casos, com ara els de Mont-ras, Vilafant, Riudarenes, Cantallops i Calonge. Cada vegada, i en funció dels partits a què beneficiï i perjudiqui, s'obre el debat sobre com evitar que un regidor trànsfuga canviï el govern format després de les eleccions. El 1998 i el 2006 els partits polítics d'àmbit espanyol van signar el pacte antitransfuguisme, per evitar i penalitzar aquesta pràctica. Però, a l'hora de la veritat, això no ha tingut conseqüències en els diferents casos que hi ha hagut des d'aleshores. L'any passat semblava que s'havia d'anar un pas més enllà. El Congrés dels Diputats va tramitar una modificació del règim electoral general, consensuada per tots els partits, on es posen traves a les mocions de censura en què participen trànsfugues. Per aprovar-les, s'hi exigeix la majoria absoluta més tants vots addicionals com trànsfugues donin suport a la moció. D'aquesta manera, difícilment prosperarien moltes de les mocions de censura que s'han aprovat. Però la modificació de la llei encara no s'ha aprovat.
Debat a Calonge
Un dels casos en què s'ha declarat trànsfuga el govern ha estat a Calonge, on el 2008 l'exalcalde Jordi Soler –de CiU, que va ser la força més votada a les municipals– va recuperar l'alcaldia amb els vots d'ERC i els regidors trànsfugues David Plana i Maria Teresa Pellicer. Així, es va desbancar el fins aleshores alcalde Antoni Esteve, del PSC-Independents, que havia aconseguit formar govern amb els regidors del grup de Ciutadans per Calonge i Sant Antoni i el partit de Sant Antoni Independent.
Aquest episodi va sumar un altre capítol a la complexa situació política local. En vista del canvi d'alcaldia, i la posterior declaració de govern trànsfuga per part de la comissió de seguiment de l'Estat Espanyol, els partits del govern sortint han fet un èmfasi especial en la manca de legitimitat de l'equip que governa des del 2008. Per això, han organitzat dos debats sobre el transfuguisme, el primer dels quals es va fer el divendres 22 d'octubre a Sant Antoni, amb la participació del PSC, la CCSA, el SAI i el PP. Ahir es va repetir la iniciativa, però en aquest cas a la sala Fontova de Calonge, on es va repetir també l'absència dels grups de CiU i d'ERC.
En un ambient que en alguns moments va ser marcadament preelectoral, les formacions assistents en el debat van coincidir en la necessitat de regular per llei el transfuguisme, i evitar així aquests casos, sigui quin sigui el partit a qui beneficien. Antoni Esteve, del PSC, va explicar per exemple que havien demanat a diputats del grup a Madrid que s'accelerés la modificació de la llei, “però els partits no acaben posant fil a l'agulla perquè les ànsies de poder poden més”, va dir. Clara Quiles, de la CCSA, va admetre que “hi ha un cert desencís i sembla que això no tingui remei, però hem de demanar a la gent que reflexioni i ho tingui en compte quan vagi a votar”. Aquesta conclusió va ser compartida per tots els ponents, i Josep Abellí, del SAI, va afirmar que “la política pot ser neta o bruta, però la gent és qui té el sabó”. Eduardo Sanz, del PP, creu que la gent sí que castigarà els partits trànsfugues en les properes eleccions. En general, els quatre partits van coincidir en què la gent se sent utilitzada i que la llei acaba sent paper mullat en aquests casos, i també que és un tema que difícilment es resoldrà del tot si no s'aprova una nova llei estatal.
