Política

Polarització a les poblacions grans

CiU i PSC s'han alternat l'alcaldia a les ciutats grans i ERC va irrompre per primer cop fa 4 anys

La pugna important serà a les poblacions de més de 5.000 habitants, i els pobles petits són majoritàriament en mans de Convergència i Unió

Les formacionsencaren les municipals influenciades pels resultats de les eleccions al Parlament

L'Alt Empordà és una comarca tra­di­ci­o­nal­ment votant de Con­vergència i Unió, sobre­tot als muni­ci­pis petits i, a excepció de les pri­me­res elec­ci­ons del 1979, la fede­ració naci­o­na­lista ha gua­nyat tant en vots com en regi­dors la resta de con­te­ses elec­to­rals muni­ci­pals. En aque­lles pri­me­res vota­ci­ons va ser el PSC qui va treure més vots, tot i que la majo­ria d'edils als ajun­ta­ments eren de grups inde­pen­dents. A par­tir d'aquell any, ja va ser CiU qui va gua­nyar, tot i que va ser en les elec­ci­ons del 1991 i el 1995, men­tre que a par­tir del 1999 con­ver­gents i soci­a­lis­tes han anat escurçant distàncies, fins que el 2007 van treure el resul­tat més ajus­tat. ERC ha estat històrica­ment –amb alguna excepció superada pel PP– la ter­cera força a la comarca.

L'hege­mo­nia de CiU s'ha visu­a­lit­zat al Con­sell Comar­cal, on la for­mació sem­pre va gover­nar en soli­tari fins després de les elec­ci­ons del 2007. En aquell moment, es va aca­bar pac­tant una soci­o­vergència que va fer par­tir la pre­sidència del con­sell, dos anys per Pere Vila (CiU) i dos anys per Con­sol Can­tenys (PSC), que han gover­nat con­jun­ta­ment.

Per nom­bre d'habi­tants, els muni­ci­pis petits –la major part a l'Alt Empordà– són els més fidels al vot a CiU, tot i que el PSC té feus històrics com Tor­ro­e­lla de Fluvià i Fortià, Vila­da­mat i el Far d'Empordà, i també ERC (Agu­llana, Vilajuïga). A part, hi ha pobla­ci­ons que tra­di­ci­o­nal­ment han estat lide­ra­des per par­tits inde­pen­dents (Pera­lada o Pedret i Marzà). Caldrà veure, això sí, què passa en pobla­ci­ons on els alcal­des fa molts anys que gover­nen: si es pre­sen­ten o no. És el cas de Pere Mora­dell, de Tor­ro­e­lla de Fluvià, Narcís Deu­se­das, de Palau-saver­dera, Jaume Coderch, d'Espo­lla, i Joan Vila, de Fortià.

La pugna real, per tant, es dis­pu­tarà a les ciu­tats de més de cinc mil habi­tants –i també en menor mesura a les pobla­ci­ons mit­ja­nes: Cadaqués, la Jon­quera, Port­bou...– I és que en cinc d'aques­tes sis pobla­ci­ons prin­ci­pals –totes menys Llançà– hi ha hagut can­vis de govern des de les elec­ci­ons muni­ci­pals del 2007. CiU va ser la llista més votada a Roses, Cas­telló, Vila­fant, Figue­res i Llançà, però només en els dos últims casos la fede­ració naci­o­na­lista té l'alcal­dia. A Cas­telló i Roses, diver­sos grups es van aliar per treure l'alcal­dia a la llista més votada, men­tre que a Vila­fant, una moció de cen­sura a mig man­dat va fer fora CiU. A l'Escala el PSC va des­ban­car CiU després d'haver gover­nat junts en l'ante­rior man­dat. Així, les alcal­dies estan a mans d'ERC a Cas­telló (amb PP, Entesa i una regi­dora trànsfuga), de CiU a Figue­res i Llançà, tots dos amb ERC, i del PSC a l'Escala (amb EI), Vila­fant (amb dues regi­do­res trànsfu­gues) i Roses (amb PP, ICV i GIR).

Cal recor­dar que en aques­tes pobla­ci­ons grans PSC i CiU s'hi han alter­nat històrica­ment les alcal­dies, excepte a Cas­telló, on ha irrom­put ERC i on un man­dat ja hi va gover­nar un grup inde­pen­dent.

L'efecte de les cata­la­nes

Les for­ma­ci­ons polítiques enca­ren les muni­ci­pals amb la vista posada en les elec­ci­ons al Par­la­ment. Aquells resul­tats ja han tin­gut un efecte en les direc­ci­ons comar­cals dels par­tits, espe­ci­al­ment a CiU, PP i SI, pels bons resul­tats obtin­guts, però també perquè la resta volen man­te­nir resul­tats. Es pre­ve­uen mol­tes llis­tes noves.

Les for­ma­ci­ons que han tret molt bon resul­tat al Par­la­ment pre­ve­uen millo­rar els resul­tats i ampliar el nom­bre de llis­tes. És el cas de Soli­da­ri­tat per a la Inde­pendència, que s'està pre­pa­rant per pre­sen­tar llis­tes a diver­sos muni­ci­pis, tot i que de moment ha con­fir­mat que ho farà a Figue­res i Llançà. Caldrà veure si es posa d'acord amb altres for­ma­ci­ons inde­pen­den­tis­tes com Rea­gru­pa­ment, la CUP i ERC per pre­sen­tar llis­tes con­jun­tes, com es nego­cia en alguns punts de Cata­lu­nya.

També el pre­si­dent comar­cal del PP, José Fran­cisco Parra, parla d'apro­fi­tar l'empenta del resul­tat a les autonòmiques: “Per bus­car repre­sen­tants a llocs on no en teníem”. Per això, els popu­lars avan­cen que pre­sen­ta­ran llis­tes a deu pobla­ci­ons més de les que ja tenen ara regi­dors a l'ajun­ta­ment –Roses, Figue­res, Cas­telló, la Jon­quera, Ven­talló i Vila­fant, on la regi­dora va pas­sar al grup mixt però també es volen tor­nar a pre­sen­tar. Es pri­o­rit­zarà que siguin per­so­nes vin­cu­la­des al ter­ri­tori i que es pre­sen­tin amb les sigles del PP i no amb marca blanca.

Pere Vila, de CiU, asse­gura que ja tenien les coses clares abans però que és cert que acon­se­guir el govern de la Gene­ra­li­tat els fa pen­sar en millo­rar resul­tats. Volen tenir les llis­tes a prin­cipi de febrer i inten­tar fer-ne el màxim nom­bre pos­si­ble. El 2007 en van fer 59 dels 68 muni­ci­pis.

A l'altra cara de la moneda, les for­ma­ci­ons que van tenir una dava­llada impor­tant a les elec­ci­ons del 28-N par­len més de man­te­nir el nom­bre de llis­tes i de con­so­li­dar els resul­tats obtin­guts el 2007. Con­sol Can­tenys, del PSC, parla de pre­sen­tar llis­tes als muni­ci­pis de més de 2.000 habi­tants on encara no s'han pre­sen­tat i con­so­li­dar els muni­ci­pis on ja tenen presència, tant si estan al govern com a l'opo­sició. Volen superar la cin­quan­tena de llis­tes que van pre­sen­tar en l'última ocasió.

La direcció comar­cal d'ERC està pen­dent dels movi­ments que s'estan fent per pre­sen­tar una sola llista sobi­ra­nista en algu­nes pobla­ci­ons, espera també man­te­nir els resul­tats de les últi­mes muni­ci­pals. Segons Daniel Valentí, l'objec­tiu d'ERC es man­te­nir les 46 llis­tes que es van pre­sen­tar en les últi­mes muni­ci­pals. En els muni­ci­pis on sigui difícil fer llis­tes, hi ha con­ver­ses amb altres enti­tats i for­ma­ci­ons polítiques (CUP, SI, RCAT) per fer llis­tes con­jun­tes. On està més avançat és a Roses. Pel que fa a ICV, Emili San­tos ha expli­cat que l'objec­tiu és con­so­li­dar les dotze can­di­da­tu­res que ja es van pre­sen­tar el 2007 i mirar de pre­sen­tar alguna llista més. “Valo­rem més la qua­li­tat que la quan­ti­tat”, diu San­tos.

D'altra banda, es pre­veu que hi hagi mol­tes llis­tes noves en diver­sos muni­ci­pis alt-empor­da­ne­sos, mol­tes d'elles inde­pen­dents.

208
regidors
té CiU.
160
regidors,
el PSC
89
regidors,
ERC
23
regidors,
ICV-EUIA
16
regidors
són independents
9
regidors
té el PP
2
regidors
té la FCI
1
regidor
té la CUP


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.