Campi qui pugui a Silla

L'accidentat govern municipal de Silla, que ha presidit Francesc Baixauli aquests darrers quatre anys, malgrat que té data de caducitat (maig de 2011), encara depara alguna sorpresa, sobre tot perquè salta a la vista que l'alcalde ha perdut l'oremus i possiblement el senderi. També ha estat una sorpresa no sols que el seu partit l'haja apartat, amb els quatre seguidors que li queden, de les properes llistes, sinó que tot l'equip de govern li haja dit que ja està bé i que ja no el secunden més: campi qui pugui!

És un final, evidentment penós, d'una alcaldia que ha viscut de fer castells en l'aire i fer creure que els burros volen i que, al final, a tres mesos de les eleccions, presenta un full de serveis en blanc, amb anotacions al marge, ple d'interrogants i de taques d'oli... I amb un balanç absolutament negatiu, malgrat les inversions milionàries que han vingut de fora, com mai abans n'havien arribades tantes. Què ha passat?

Hauria estat fàcil rematar els projectes encetats pel quadripartit i els compromisos d'inversions en pluvials que havien aconseguit, i de fer alguna cosa més. Hauria estat perfecte, perquè precisament és això el que la ciutadania espera dels seus polítics, que administren bé les coses municipals. Contràriament, però, aquest govern ha congelat els projectes anteriors; no ha sabut controlar i negociar (ni apropiar-se) les inversions públiques que estan fent-se; ha fracassat en els projectes que prometia: les obres inacabades de la Nau de la Cultura (?) i dels casals fallers; les obres mal concebudes i mal gestionades dels carrils-bici; la reforma del Port; el patrimoni històric (arqueologia, església, Venta de Sant Roc...), etc.

Normalment, a les envistes de les eleccions, correspon que els polítics facen un repàs, i que, normalment, dediquen les poques setmanes que els queden a deixar les coses el millor que puguen per a qui vinga darrere. Allò que «després de mi, que vinga el diluvi», que digué Lluís XIV, és propi d'un absolutista, però no d'un polític que es diu demòcrata i d'esquerres. Doncs, malgrat tot, sembla que Baixauli pensa com aquell impresentable rei francès i, en conseqüència, continua actuant, temeràriament i gravosament, de manera que el nou govern de Silla és trobarà amb un panorama desolador i ple de problemes i de deutes.

Fent una repassada per damunt, damunt, es trobarà amb el contenciós de l'arqueologia (Saló de Plens, plaça del Poble...); la bastida de l'església, que s'ha de pagar; els casals fallers inacabats; la Nau de la Cultura (?) i la Venta de Sant Roc, que ni estan acabades ni tenen continguts; el Port; els carrils-bici; el multifuncional... I trobarà pels calaixos de la casa factures sense pagar. I trobarà la tresoreria buida, sense un euro i el poble empenyorat al màxim. I el nou govern haurà de «liquidar» els luxes i els excessos del supergerent i de l'arquitecte contractats a dit...

I trobarà, a saber què, perquè Baixauli continua prenent decisions que hipotecaran encara més Silla i sobre tot que hipotecaran el proper govern municipal. Per exemple, ara mateix, i en contra dels informes tècnics, ha contractat a dit i a l'empresa que ha volgut, les obres del multifuncional (ja que, finalment, ha decidit continuar-les). La decisió ha estat totalment personal, perquè cap membre del seu equip de govern ha volgut secundar-lo, espantats davant d'una prevaricació tan evident. Campi qui pugui, s'han dit.

En aquests moments, els partit polítics de l'oposició no poden contemplar la situació, sense fer res: han d'actuar. Tenen la responsabilitat d'evitar prevaricacions i abusos de poder; disposen de la informació i saben els mecanismes que un estat democràtic té per a fer front a aquestes situacions i evitar-les. I no fer res els converteix en còmplices.