La guia de Silla

Segons el Magazim municipal, nº 20, que pot ser la darrera publicació de l'alcaldia de Baixauli, està a punt d'aparèixer una «Guia de Silla», encomanada fa més d'un any i de manera personal, a una empresa privada (Paleta d'Ocres), sense cap tràmit administratiu d'adjudicació. L'empresa adjudicatària i l'empresari (Francesc Tortosa) ja havien intentat, fa vint anys, una fantàstica maniobra per a explotar les visites a l'Albufera, que fracassà absolutament. Ara tornen a intentar-ho amb una «Guia».

La publicació ve precedida per la declaració de municipi turístic i per una sèrie d'excavacions arqueològiques i d'actuacions patrimonials, que l'alcalde considera descobriments de primera magnitud, que encara estan en marxa. Curiosament, el que s'intenta amb la guia és vendre-ho tot abans que estiga en condicions, vendre un producte abans de fer-lo, o siga que la Guia és una maniobra electoral, decidida abans que Baixauli fora apartat de les llistes, cosa que no esperava. O el que és el mateix, els béns culturals que han de motivar la vinguda a Silla de turistes i peregrins (?), com promet l'alcalde, encara són impracticables, no visitables.

La sèrie d'excavacions que s'anuncien com a fetes, no ho estan, per problemes de pressupost i d'autoritzacions del Servei d'Inspecció Territorial; l'església no té ni projecte, perquè l'avantprojecte de restauració, elaborat per la Universitat Politècnica, fou desestimat per Baixauli i pel retor; la torre, desmuseolitzada i inaccessible; els quatre itineraris urbans i rurals, especialment el Port, encara per escometre...

I una sèrie de temes sense solucionar, creen encara més confusió: el cadafal de lloguer de l'espadanya de l'església presidint la plaça, que ningú sap qui ha de pagar; les restes de l'ermita de la Venta de Sant Roc, sulsint-se i sense excavar; la remodelació de la Plaça, amb un pressupost insuficient per a les preceptives prospeccions; les termes romanes de les Monges, actualment cobertes de formigó; la consolidació de les ruïnes del Saló de Plens, que no pot obrir-se al públic per raons tècniques; etc. O siga, tot un munt d'inconvenients antiturístics.

Doncs, malgrat tants inconvenients i que tot està en bajoqueta, l'intrèpid Baixauli ha encarregat la «Guia de Silla», de la que ell té en la imaginació, a una empresa que cobrarà per la feina 40.000 euros, només per la redacció de textos i les fotografies. No se sap quin òrgan i en quina data van acordar l'adjudicació, ni si s'han complit els requisits legals de publicitat, demanant altres ofertes. També caldrà localitzar la factura i saber quina partida pressupostària l'ha de pagar. Tampoc se sap res sobre la futura publicació del llibre, en una edició de luxe.

Finalment ningú s'explica perquè no se'ls ha encarregat la confecció de cap guia als funcionaris municipals, que, per cert, Baixauli ha mobilitzat a toc de corneta perquè facilitaren textos, dades, i material cartogràfic, a l'empresa beneficiària. Els contribuents s'haurien estalviat un dineral, però, evidentment, no haurien escrit la Silla fantàstica de Baixauli, sinó la Silla real, objecte dels seus estudis i el preu hauria estat el just.

A la vista dels fets, i abans que l'alcalde deixe l'ajuntament, els grups de l'oposició i el nou partit socialista anti-baixaulista, haurien d'aclarir aquesta fosca tramoia. En una època de crisi, quan hi ha creditors sense cobrar, obres municipals inacabades per falta de recursos i fins i tot quan l'ajuntament pensa declarar un ERE per a depurar la plantilla, aquesta Guia és, doncs, innecessària ara per ara i sobre tot inacceptable.