Política

Feu convergent però sobiranista

Convergència té 24 alcaldies a Osona i la comarca podria ser decisiva per al futur govern de la Diputació si el vot convergent augmenta

Les consultes sobiranistes alimenten l'independentisme al bressol de Plataforma per Catalunya

La comarca més sobiranistaés també el bressol de Plataforma per Catalunya

Osona és una comarca de molts con­tras­tos polítics. Els resul­tats elec­to­rals pale­sen que, mal­grat que la mode­ració impera majo­ritària­ment en els seus 51 muni­ci­pis –24 són gover­nats per Con­vergència i Unió–, els extrems esti­ren amb força. D'una banda, el sen­ti­ment inde­pen­den­tista és molt més fort del que, fins i tot, tes­ti­mo­nia el fet que Esquerra Repu­bli­cana tin­gui 10 alcal­dies (entre elles la de Man­lleu). Només cal reme­tre's al resul­tat de les con­sul­tes sobi­ra­nis­tes del 13D del 2009, en què Osona va asso­lir una de les par­ti­ci­pa­ci­ons més altes de Cata­lu­nya amb un 41,1% del cens i un vot majo­ri­tari, lògica­ment, a favor de la inde­pendència del país. A l'extrem més opo­sat hi ha la xenòfoba Pla­ta­forma per Cata­lu­nya, un movi­ment polític nas­cut en aquest ter­ri­tori i amb seu cen­tral a Vic –on dis­posa de qua­tre regi­dors– i que està en clar ascens. En les dar­re­res elec­ci­ons al Par­la­ment va estar a punt de donar la cam­pa­nada i asso­lir el 5% i en el cas d'Osona es va con­ver­tir en la cin­quena força política, superant el PP i Ini­ci­a­tiva per Cata­lu­nya.

Aques­tes muni­ci­pals es pre­sen­ten com una opor­tu­ni­tat per a mol­tes for­ces polítiques. En pri­mer lloc per a Con­vergència. Els naci­o­na­lis­tes aspi­ren a man­te­nir l'hege­mo­nia en el ter­ri­tori i a ampliar-la, en detri­ment de soci­a­lis­tes i repu­bli­cans.
En les dar­re­res elec­ci­ons al Par­la­ment ja van asso­lir més del 50% dels vots eme­sos, superant en 30.000 la segona força més votada, ERC. Els repu­bli­cans van per­dre catorze punts i els soci­a­lis­tes, sis, i van pas­sar dels 10.637 vots del 2006 als 6.609 d'aquest 2010. Mal­grat les diferències, els soci­a­lis­tes –que tenen el con­trol de 10 alcal­dies a la comarca– es juguen molt en aques­tes elec­ci­ons a Osona. L'equi­li­bri elec­to­ral que els per­met con­tro­lar la Dipu­tació de Bar­ce­lona pot esquer­dar-se de manera deci­siva en cas que Con­vergència es quedi el segon repre­sen­tant del par­tit judi­cial de Vic,
cosa que pas­sa­ria si s'extra­pola el resul­tat de les elec­ci­ons al Par­la­ment a les muni­ci­pals. Una com­bi­nació d'ascen­sos con­ver­gents a Osona, el Gar­raf i el Bar­ce­lonès podria des­plaçar defi­ni­ti­va­ment els soci­a­lis­tes del con­trol de la Dipu­tació,
un reducte de poder que han con­tro­lat durant dècades.

Divisió sobi­ra­nista

Per a qui els ave­ranys tam­poc són gaire bons és per a Esquerra Repu­bli­cana. Els repu­bli­cans con­tro­len el mateix nom­bre d'alcal­dies que el PSC, deu, i són la segona força a la comarca. Ara bé, les elec­ci­ons del 28 de novem­bre pas­sat ja van mar­car una tendència pre­o­cu­pant per als seus interes­sos. Els repu­bli­cans van rebre un seriós cor­rec­tiu: van pas­sar d'asso­lir un 23,6% dels vots el 2006 a que­dar-se amb un 9,4%. En el camí han dei­xat més de 10.000 vots. Una part dels vots repu­bli­cans es van trans­for­mar en vots útils per a Con­vergència, altres es deu­rien que­dar a casa, però la resta van anar clara­ment a mans de dues opci­ons com­pe­ti­do­res: Soli­da­ri­tat per la Inde­pendència (que va reco­llir 7.070 vots) i Rea­gru­pa­ment (1.753). La fac­tura elec­to­ral es podria que­dar aquí si no fos perquè amb tota pro­ba­bi­li­tat el par­tit de Laporta pre­sen­tarà bata­lla a Osona. No en va Alfons López Tena té un bon pre­di­ca­ment en aques­tes ter­res gràcies a la bona feina feta amb Osona Deci­deix; un capi­tal que no es poden per­me­tre per­dre. A més, Rea­gru­pa­ment, que ja ha anun­ciat que no es pre­sen­tarà a les muni­ci­pals, estu­dia fer-ho, excep­ci­o­nal­ment, en uns quants ter­ri­to­ris, entre ells Osona. Final­ment, no es pot dei­xar de banda el paper que pot tenir la Can­di­da­tura d'Uni­tat Popu­lar, que té tres regi­dors a la comarca i que ja ha rebut l'oferta d'Esquerra per pre­sen­tar-se con­jun­ta­ment a Vic (on el par­tit té dos dels tres regi­dors). Una aliança inde­pen­den­tista a múlti­ples ban­des seria el que per­me­tria a Esquerra con­ser­var al maig la seva capa­ci­tat política.

L'opció xenòfoba

Si Osona ha apor­tat a Cata­lu­nya una par­ti­cu­la­ri­tat política aquesta és, sens dubte, la d'haver donat a llum el movi­ment que repre­senta Pla­ta­forma per Cata­lu­nya, el par­tit que lidera Josep Anglada. Aquest polític popu­lista i xenòfob ha acon­se­guit con­so­li­dar una opció política que advoca sense escrúpols per l'expulsió de Cata­lu­nya dels immi­grants. La con­cen­tració d'immi­grants a Vic ha donat ales al dis­curs racista i sim­plista d'Anglada que té repre­sen­tació muni­ci­pal a les dues prin­ci­pals ciu­tats oso­nen­ques: Vic (4 regi­dors) i Man­lleu (2), a banda d'haver estès el seu movi­ment a altres muni­ci­pis de Cata­lu­nya. El pit­jor de tot, però, és que per fre­nar el dis­curs d'Anglada, les for­ces polítiques de Vic han hagut d'assu­mir, d'una manera o altra, una part del seu dis­curs i han endu­rit les mesu­res con­tra la immi­gració il·legal i la incívica i han por­tat l'alcalde naci­o­na­lista Josep Maria Vila d'Aba­dal
a adop­tar un dis­curs no exempt de sus­ci­tar polèmica envers la resta
de for­ces polítiques amb repre­sen-tació muni­ci­pal a Vic.

Ara bé, el dis­curs racista d'Anglada, lluny de dis­si­par-se, va asso­lint noves adhe­si­ons. El movi­ment que diri­geix va estar a punt de fer-la grossa en les dar­re­res elec­ci­ons al Par­la­ment. Durant bona part de
la nit elec­to­ral, Pla­ta­forma per Cata­lu­nya acon­se­guia fer-se un lloc a l'hemi­ci­cle català, empès pels vots que li arri­ba­ven de diver­ses parts
del país i molt espe­ci­al­ment d'Osona (4,48% dels vots) i del Baix Penedès (4,78%). En el cas d'Osona, Pla­ta­forma va acon­se­guir pas­sar al davant d'Ini­ci­a­tiva i del Par­tit Popu­lar. En bona part, si el dis­curs dretà de PxC ha pogut anar crei­xent és perquè no s'ha con­so­li­dat cap oferta política con­ser­va­dora a Osona. El Par­tit
Popu­lar –que a ciu­tats com Bada­lona defensa un dis­curs agres­siu envers els immi­grants– no té repre­sen­tació política a Osona. El 2003 tenia 1 regi­dor a tota la comarca i
el 1995 va arri­bar al seu sos­tre: cinc regi­dors. Ara, els popu­lars d'Alícia Sánchez-Camacho han situat Osona en el punt de mira i ja han anun­ciat que inten­ta­ran asso­lir-hi repre­sen­tació muni­ci­pal, cosa que podria impli­car asso­ciar-se amb alguna
altra marca elec­to­ral, com ja fan ERC, el PSC i Ini­ci­a­tiva.

179
regidors
té CiU
111
regidors
té ERC
80
regidors
té el PSC-Progrés Municipal
44
regidors
formen part de llistes d'independents
21
regidors
té ICV-Entesa pel PM
7
regidors
té Plataforma per Catalunya
3
regidors
té la CUP


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.