S'encén la metxa de la campanya

«El que no pot ser és un espanyol que cregui en Europa i no cregui en Espanya.» Així ho veu el cap de llista popular Jaime Mayor Oreja, que ahir va pronunciar una conferència al Fórum Europa Tribuna Catalunya. Després de lloar l'europeisme dels catalans –«Catalunya ha estat abans Europa que la resta d'Espanya»–, el cap de llista del PP va afirmar que el català ha de ser defensat «a Catalunya», però per a la Unió Europea va reservar el castellà, que «no té el tracte que es mereix». De fet, Mayor Oreja considera que la seva llengua, tenint en compte el nombre de parlants arreu del món, hauria de ser almenys «la segona llengua de comunicació dels europeus» i va cridar catalans, bascos i gallecs a compartir aquest repte.

Preveient que la crisi impregnarà la campanya electoral, el candidat va triar l'excompany de govern i expresident del Fons Monetari Internacional, Rodrigo Rato, com a carta de presentació a Catalunya i va ressaltar-ne l'herència econòmica que va deixar com a ministre del ram en l'era d'Aznar. Mayor Oreja va matisar que la crisi ho és també de valors morals, en un clar torpede a les polítiques socials sobre l'avortament, la píndola de l'endemà o els matrimonis d'homosexuals del president José Luis Rodríguez Zapatero. Els populars plantegen els comicis en clau espanyola i amb un intent clar d'erosionar l'executiu del PSOE.

Conscient d'això, el PSC pretén centrar-la en Europa i en l'eix esquerra-dreta, que és on se sent més còmode. Els socialistes, que ahir van presentar els cartells de precampanya, han actualitzat el lema Si tu no hi vas, ells tornen que, referint-se al PP, van utilitzar en les darreres eleccions espanyoles, i l'han reconvertit en una espècie de Si no hi vas, ells manen. Ho fan amb un cartell en què apareixen els rostres de Jacques Chirac, José María Aznar, Silvio Berlusconi, George W. Bush i Lech Kaczynski sota la frase Ells també volen canviar el món. El secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, va justificar l'elecció perquè «eren els que gestionaven el món quan es van assentar les bases de la crisi» i aquest mateix argument explicaria les absències dels populars Nicolas Sarkozy i José Manuel Durão Barroso, al qual José Luis Rodríguez Zapatero ja ha donat suport públicament perquè continuï com a president de la Comissió Europea. El missatge és que el 7 de juny es tria entre una Europa conservadora i una Europa social i la clau, per Zaragoza, és «amb quins socis van els diputats catalans a defensar els interessos de Catalunya». Un dels eixos del PSC serà insistir en què formen part d'una de les grans famílies de l'Eurocambra, la socialista, a diferència de la resta de candidats catalans.

A més de la dicotomia esquerra-dreta, el PSC també pretén subratllar la importància de les decisions que es prenen a Brussel·les i Estrasburg. D'aquí l'origen d'un altre dels cartells de precampanya on es pot llegir El 70% de les lleis es decideixen a Europa. El PSC empaperarà unes 300 tanques amb aquests lemes. Zaragoza defensava ahir la claredat de la seva precampanya en contrast amb la d'altres formacions. «El PP planteja una campanya de confrontació i CiU de confusió.» El secretari d'organització es referia a les diferències entre el candidat de la federació, Ramon Tremosa, i la número dos de la candidatura, del PNB, Izaskun Bilbao, ja que, mentre el primer reivindica que s'impulsi el corredor del Mediterrani, la segona reclama el corredor de l'Atlàntic.

Les infraestructures estan centrant per ara la precampanya de CiU, molt tècnica, que ha portat Tremosa fins als ports d'Anvers i València. El candidat va posar ahir l'accent en els beneficis que ha generat l'adopció de l'euro en un moment de crisi com l'actual, en comparació amb països de fora de l'eurozona, com el Regne Unit. L'economista també va carregar contra els socialistes: «Rodríguez Zapatero té al cap barreres ideològiques més altes que els Pirineus» i encarna el socialisme «més passat de moda i antiquat d'Europa». La federació presentarà avui alguns dels eixos de la campanya, que plantegen com el principi d'un canvi que els portaria a guanyar les catalanes.