La ruta del Pujol infant

L'expresident Pujol va néixer i ha viscut bona part de la seva vida a Barcelona. Tot i això, els seus lligams familiars estan molt vinculats a Premià de Mar, d'on era el seu pare, Florenci, i Premià de Dalt, on va néixer la seva mare, Maria Soley, i on va passar quatre anys de la seva infantesa, durant la Guerra Civil. En aquest municipi del Maresme va conèixer, quan només era un nen, l'enfrontament entre conservadors i republicans i va començar a configurar el seu projecte de país. Ara, les empreses Enjoy Maresme i Tanit Didàctica i Difusions Culturals han convertit aquests records de l'expresident en una paquet turístic de dues hores i mitja que recorre els punts clau de la presència dels Pujol i Soley a Premià de Dalt. Ahir, el protagonista va encarregar-se d'inaugurar-la.

La visita guiada comença al santuari de la Cisa, on els seus pares es van conèixer a missa de dotze quan eren molt joves, i continua per l'ajuntament, on el seu avi va fer d'alcalde en representació de la Lliga poc abans de l'esclat de la guerra. La tensió entre esquerres i dretes era l'ambient predominant en aquelles èpoques i, potser per això, un dels aspectes que Pujol recorda amb més intensitat és la rivalitat simbolitzada pels dos cafès: el de la societat Sant Jaume, de caràcter més conservador, i el de la Benèfica, més progressista. “Durant la festa major del 36, tots dos van muntar el seu propi envelat i es deia que els uns cremarien el dels altres”, recordava ahir Pujol, que aclaria que “al final no va passar res”. “La guerra a Premià va ser tranquil·la, ara bé, al front va ser molt dura per als joves del municipi”, diu. La caminada continua per la plaça on abans hi havia la fàbrica Vilà –“feia molt soroll, però ja hi estàvem acostumats, només em despertava quan paraven”– i per la masia dels avis Soley, on Jordi Pujol va passar, a més, molts estius. “Se la van vendre quan jo era a la presó i em va suposar un disgust molt gran; fins molts anys després no hi vaig voler tornar a passar per davant”. Tot i això, ahir Pujol recordava amb melangia moments clau viscuts en aquest indret com ara l'arribada dels nacionals i la frase que el seu pare, amagat, li va dir: “No els vagis a veure, que aquests no són dels nostres”.