Barcelona Decideix porta Jordi Hereu als tribunals
La plataforma que promou la consulta sobiranista presenta un recurs especial després que l'Ajuntament denegués els permisos per col·locar banderoles al carrer
L'alcalde treu importància a les acusacions
Que la relació entre Barcelona Decideix i l'Ajuntament mai no ha estat gaire bona és una obvietat, tenint en compte el constant estira-i-arronsa per temes organitzatius entre el consistori i els promotors de la consulta independentista del 10 d'abril. Ara, però, l'enfrontament ha passat a un nivell superior. El portaveu de l'associació, Alfred Bosch, va anunciar ahir que han dut Jordi Hereu i el seu equip de govern als tribunals acusats de “vulnerar el dret de lliure expressió i discriminar per motius polítics”.
Josep Cruanyes, l'advocat que defensa la iniciativa ciutadana sobiranista, ha presentat als jutjats del contenciós administratiu de Barcelona un recurs especial per a la protecció dels drets fonamentals contra la resolució dictada per l'Ajuntament el 28 de febrer. En aquella data es va denegar la col·locació de 400 banderoles als fanals de la ciutat per cridar a la participació. “Durant quatre mesos havíem completat tots els tràmits necessaris, havíem presentat el disseny, ens havien dit que no hi havia cap problema i fins i tot ens havien ampliat el número de banderoles que podíem col·locar. Vam estar gairebé un mes esperant que se signés la llicència i després, d'una manera molt poc administrativa, rebem una carta en què se'ns denega el permís per motius polítics”, recordava ahir Bosch.
Segons sembla, el consistori defensa que es tracta d'una campanya de propaganda política que no està permesa fora dels períodes electorals, quan el repartiment de les banderoles depèn de la Junta Electoral. La plataforma no accepta “la discriminació”, tenint en compte que des del primer moment van deixar clar el motiu de la campanya, que consideren popular o cultural abans que política. A més, sostenen que les dates demanades no coincideixen amb cap procés electoral i que Barcelona Decideix figura inscrita, tant a la Generalitat com al mateix Ajuntament, com a associació cívica.
“Això no és flor d'un dia, és la gota que fa vessar el got i se'ns ha acabat la paciència. Hereu i el seu equip estan fent una gestió de baixa qualitat democràtica. És un abús gravíssim que vulnera els drets fonamentals”, va dir Bosch. Cruanyes es va mostrar disposat a arribar “fins al final” i va dir que només retirarien la demanda si el consistori admetia l'error, restituïa la llicència i compensava la plataforma, cosa que no succeirà.
El tipus de demanda presentada farà que el judici es faci de manera ràpida, però possiblement no ho sigui prou per tirar endavant la campanya prevista si la justícia falla a favor dels demandants. “Ens havien concedit espais com la Diagonal, la Meridiana i la Gran Via. Ara no sabem si els han assignat a algú altre o si tindríem temps de fer les banderoles. En tot cas, seran vots que perdem. El mal ja està fet”.
LA FRASE
LA XIFRA
L'alcalde mostra “ple respecte”
L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va treure importància ahir al conflicte amb Barcelona Decideix i va mostrar el seu “ple respecte” per les consultes de l'autodeterminació. Hereu va assegurar que l'Ajuntament s'ha limitat a complir el que marca la reglamentació municipal.
De la seva banda, el regidor de districte de Sant Martí, Francesc Narváez, va mostrar la seva “sorpresa” per les queixes de la plataforma cívica respecte al tracte que reben del consistori. Narváez defensa que “no hi ha cap motiu per queixar-se de l'actitud de l'Ajuntament de Barcelona”. I ho va justificar al·legant que “cada cap de setmana es firmen autoritzacions perquè puguin col·locar 20 o 25 taules informatives per recollir el vot anticipat”. “L'Ajuntament ha estat col·laborant al 100% fins avui”, va concloure.
Curiosament, una de les queixes de Barcelona Decideix és que el tractament rebut ha estat desigual segons els districtes. “Creiem que no hi havia una directiva clara de com se'ns havia de tractar. En algunes zones hi ha hagut incidents com ara negacions de permisos o multes i desallotjaments fins i tot tenint-ne. A d'altres, en canvi, la relació ha estat cordial”, va constatar Alfred Bosch, que també va acusar el consistori de posar les escoles de la ciutat en contra de la consulta.