Catorze republicans

Per què som cata­la­nis­tes? Perquè vivim en un país d'un clima benigne i un pai­satge oscil·lant i bellíssim? No, ho som perquè aquí van viure un dia uns homes que ens inter­pel·len, que ens cri­den a seguir-los, que ens exi­gei­xen fide­li­tat a una tra­dició, a una llen­gua i a un país.

La fe en la inde­pendència d'un Car­rasco i For­mi­guera, la tos­su­de­ria de Pau Casals, la tena­ci­tat de Rovira i Vir­gili, la feina callada i cons­tant de Car­les Rahola, Pere Coro­mi­nes o Hum­bert Tor­res, la bri­llant intel·ligència d'Ama­deu Hur­tado i Nico­lau d'Olwer, la falta de pre­ven­ci­ons d'Eugeni Xam­mar, la ten­dresa de Lola Anglada i Folch i Tor­res, l'elegància de Pi Sunyer i Bosch i Gim­pera, l'hones­te­dat de Josep Irla, la tècnica científica del doc­tor Tru­eta, el tre­ball infa­ti­ga­ble i ardit de Fer­ran Sol­de­vila, Pom­peu Fabra, Josep Pla i Joan Coro­mi­nes, el sin­di­ca­lisme de Joan Peiró, l'ambició i moder­ni­tat de Fran­cesc Cambó, la iro­nia de Josep Car­ner i Just Cabot, el soci­a­lisme naci­o­nal de Serra i Moret i Rafael Cam­pa­lans, l'audàcia i l'espe­rit d'acció de Lluís Com­panys i Josep Tar­ra­de­llas, el seny cons­truc­tor de Prat de la Riba, l'humor i la gene­ro­si­tat de San­ti­ago Rusiñol, la bellesa de l'art d'Antoni Gaudí, Edu­ard Toldrà i Ramon Casas, la intran­sigència feréstega de Rafael Pat­xot o Fran­cesc Macià. I, és clar, tants i tants d'altres!

Ara farà 80 anys que un fet va mar­car tots els qui el van viure: la pro­cla­mació de la República Cata­lana. D'aquí, la pro­posta d'aquests catorze retrats. Afor­tu­na­da­ment, és com­pli­cadíssim esco­llir-ne tan pocs. He trac­tat de fer-ho des dels valors cívics i ètics del repu­bli­ca­nisme, de la passió per la lli­ber­tat i del patri­o­tisme civil que va abraçar aque­lla gene­ració. Al cap­da­vall pot­ser només es tracta d'això, l'orgull de ser i de sen­tir-se català, i actuar posi­ti­va­ment, com­pul­si­va­ment, crítica­ment, en con­seqüència.