Joan Valldaura
Alcalde de Cervera i candidat del PSC
“Repetir el multipartit és difícil”
Valldaura atribueix als interessos urbanístics el “soroll“ del darrer any de legislatura
Una millor gestió dels recursos i no renunciar a créixer demogràficament per poder tenir serveis millors i més sostenibles
El PSC encapçala un govern en minoria des del juny passat, en el que suma a ERC, Inse i PP.
Ha estat una legislatura difícil i que ha transmès conflicte. Per què?
Els tres primers anys han estat difícils perquè costa trobar unanimitats. El darrer, no hi ha més dificultats, però sí un grup amb qui hi ha tensió i fa molt de soroll.
Per què ha estat l'urbanisme el què ha generat soroll. Hi ha algun problema específic a Cervera?
Ve de lluny. L'anterior legislatura també va ser polèmica al voltant de l'urbanisme. Cada cop que s'ha intentat establir algun tipus de planificació, per circumstàncies diferents, no ha acabat de reeixir. Suposo que hi ha molts interessos, legítims. En el seu moment no hi ha prou autoritat moral per imposar-se i acaben en disputa. La prova és que ara sobre la taula ar han entrat propostes de quatre modificacions urbanístiques. Hi ha un neguit, però ja hem acordat que no té sentit fer l'aprovació inicial de modificacions urbanístiques que condicionin el proper ajuntament.
En què perjudica als ciutadans la no aprovació del POUM?
Ara, indirectament. Però sobretot en el desenvolupament futur de la ciutat. El POUM planifica com vols que sigui, repartint els equipaments i com ha de créixer. No definir-ho no ajuda a progressar i a donar una estabilitat a través de normes clares per tal que les forces econòmiques hi puguin jugar. També política, amb un ajuntament més cohesionat, i finalment, estabilitat social que ajuda al progrés.
El panorama és molt obert i pressuposa que caldrà un altre pacte. Amb q ui no el faria?
Comencem al revés. L'escenari és obert perquè hi ha vuit opcions, pràcticament les mateixes que la darrera vegada. No obstant, ara ja hi ha quatre anys d'experiència. Cap grup és nou i els ciutadans sabran quin és el futur que escullen. Crec que el pacte hauria de ser amb el mínim de forces polítiques, justament en pro de l'estabilitat i la clarificació dels objectius.
El multipartit, doncs, no ha funcionat.
Excepte el trencament amb el SiF, amb les persones que hi havia, sí ha funcionat. Però algunes no repetiran i això vol dir que repetir-lo sigui difícil.
El soroll ha tapat l'obra de govern?
Segurament, però se n'ha fet molta de feina. De vegades sense gaire soroll, que és com s'ha de fer. De tota manera, no som tant grans perquè la gent no sàpiga què s'ha portat a terme.
Quines són les tres iniciatives més importants que s'han impulsat?
Tirar endavant el pla de barris, aconseguir tancar els serveis i la gespa del camp de futbol. És una cosa puntual, poc transcendent, però hi havia moltes signatures demanant-ho. Ha transformat aquest espai i és un merescut premi per la gent que hi treballa moltes hores.
Quines són les prioritats pel proper govern?
Ser conscients de la realitat econòmica i aconseguir gestionar bé els recursos. Per tant, no podem fer promeses que després no podrem complir. La segona és consolidar iniciatives en el camp econòmic, amb el viver d'empreses que s'acabarà aviat; aprofitar el cert moviment d'indústries que es volen implantar; consolidar el turisme lligat al CAT, a La Farinera. També cal endreçar la ciutat. Al centre comercial s'ha de pacificar el trànsit per fer-lo més agradable per passejar i comprar. Ara no és el moment de fer nous equipaments, però sí de dotar el centre cívic i rendibilitzar els ja existents. Acabar el pla de barris, que finalitza el 2012, fent el màxim d'inversions possibles. Un altre repte és resoldre el nucli històric i comercial, que està encallat. L'altra banda de la via del tren s'està desenvolupant bé, i ara cal mirar l'altre costat de la ciutat per millorar-ne la qualitat de vida.
Quin és el model de ciutat que perseguiu a mitjà termini?
Més gran del què és ara. Hem d'aspirar a tenir 15.000 habitants, perquè ens dóna més rendibilitat econòmica i ens permet més inversió. Tenim una bona oferta de serveis, però cal millorar-los i aconseguir recursos per mantenir-los. Hem de saber treballar amb el tema del turisme cultural: música i patrimoni, però no podem renunciar a la indústria. Ser sols una ciutat residencial no ho podem fer, perquè al voltant no tenim un nucli urbà gran. Hem de tenir vida econòmica pròpia, justificada perquè som el punt d'encreuament de l'eix transversal i d'una antiga N-II. No hi hem de renunciar. La logística també ha de passar per aquí. Hem de trobar el punt d'equilibri.