Només un 16% dels candidats del Camp i l'Ebre són dones

Tot i la llei de pari­tat, la presència de les dones en llocs impor­tants a les can­di­da­tu­res con­ti­nua sent molt baixa a la demar­cació de Tar­ra­gona, on de les 740 llis­tes pre­sen­ta­des en un total de 184 muni­ci­pis, tan sols 120 (16,8%) són lide­ra­des per dones alcal­da­bles, i això repre­senta menys de la quarta part.

Núria Segú (Vila­be­lla, 1966) és la can­di­data del PSC a Valls i aquest serà el segon any que es pre­senta com a alcal­da­ble. Dedi­cada única­ment i exclu­si­va­ment a la política, com­pa­gina la tasca com a dipu­tada del PSC al Par­la­ment per Tar­ra­gona amb la de pri­mera tinenta d'alcalde i regi­dora de Rela­ci­ons Ciu­ta­da­nes a l'Ajun­ta­ment de Valls. Creu que avui dia per a la dona que tre­ba­lla fora de casa la feina “és un han­di­cap i una difi­cul­tat pel tema de cores­pon­sa­bi­li­tats, més que no pas de con­ci­li­ació –subrat­lla– i més les dones que rea­lit­zen acti­vi­tats que reque­rei­xen un horari a temps com­plet, és a dir, totes les hores del dia”, i hi afe­geix: “Com és el meu cas, fent-ho encara molt més com­pli­cat”, amb reu­ni­ons i acti­vi­tats que es fan de cara al ves­pre i més ara en plena cam­pa­nya elec­to­ral. D'altra banda, con­si­dera que a l'hora de dis­tri­buir res­pon­sa­bi­li­tats al govern muni­ci­pal “es tor­nen a repro­duir espais tra­di­ci­o­nal­ment mas­cu­lins i feme­nins”, i que és aquesta l'assig­na­tura pen­dent.

Alícia Ale­gret (Reus, 1978) és la cap de llista del PP a la capi­tal del Baix Camp i alhora dipu­tada al Par­la­ment del PP, a més de mare d'una cri­a­tura de dos anys i mig. Aquesta jove regi­dora afirma que “s'han de fer molts equi­li­bris per no dei­xar de ser mare i regi­dora”. Con­si­dera que el fet de com­pa­gi­nar aques­tes dues face­tes no és incom­pa­ti­ble i que en cas que acon­seguís l'alcal­dia, si això no fos pos­si­ble, “renun­ci­a­ria amb tota nor­ma­li­tat”. Des de la seva pròpia experiència asse­nyala que “l'únic que t'exi­gei­xes és molt més dins de l'àmbit fami­liar, havent de com­par­tir-ho tot amb la pare­lla”. Con­fessa que la vida política muni­ci­pal “és la que més absor­beix”, a par­tir del ves­pre és quan s'han de fer més mala­ba­ris­mes per arri­bar-hi. A tall d'exem­ple, diu que durant la seva etapa com a pre­si­denta del par­tit “les reu­ni­ons de junta que eren a les 8 del ves­pre”, les va can­viar “de les 3 a les 4 de la tarda”, petits ges­tos, molt més con­ci­li­a­dors, que aju­den a tots. Quan la feina li per­met, s'emporta el seu fill, que també va apun­tar a una guar­de­ria per hores. “Sem­pre hi tro­bes recur­sos i el suport de la família”.

Mise­ricòrdia Mont­lleó (Por­rera, 1953), actual alcal­dessa de Por­rera i alcal­da­ble del PSC, com en les dues ante­ri­ors legis­la­tu­res, creu que en un poble petit com el seu, “inde­pen­dent­ment de ser dona o home, es fa difícil sepa­rar el càrrec de la per­sona”, i que la dedi­cació és del 100%. “Des que t'aixe­ques fins que te'n vas a dor­mir”. La pro­xi­mi­tat i la conei­xença amb els veïns fan que la gent li con­sulti les coses quan hi va a bus­car el pa o li tru­quin a casa, per dir-li que no tenen aigua, explica. En con­tra­par­tida diu “que el fet de conèixer els veïns, faci­lita el fet d'haver de solu­ci­o­nar el pro­blema”. En el seu cas con­cret, com­pa­gina la tasca al cap­da­vant de l'Ajun­ta­ment amb la pro­fes­si­o­nal, dedi­cada a l'empresa fami­liar que té al muni­cipi i que li per­met poder fer un horari més fle­xi­ble. A més, con­fessa: “Aquest plus d'acti­vi­tat és el que em fa man­te­nir-me viva”.