Només un 16% dels candidats del Camp i l'Ebre són dones

Tot i la llei de paritat, la presència de les dones en llocs importants a les candidatures continua sent molt baixa a la demarcació de Tarragona, on de les 740 llistes presentades en un total de 184 municipis, tan sols 120 (16,8%) són liderades per dones alcaldables, i això representa menys de la quarta part.

Núria Segú (Vilabella, 1966) és la candidata del PSC a Valls i aquest serà el segon any que es presenta com a alcaldable. Dedicada únicament i exclusivament a la política, compagina la tasca com a diputada del PSC al Parlament per Tarragona amb la de primera tinenta d'alcalde i regidora de Relacions Ciutadanes a l'Ajuntament de Valls. Creu que avui dia per a la dona que treballa fora de casa la feina “és un handicap i una dificultat pel tema de coresponsabilitats, més que no pas de conciliació –subratlla– i més les dones que realitzen activitats que requereixen un horari a temps complet, és a dir, totes les hores del dia”, i hi afegeix: “Com és el meu cas, fent-ho encara molt més complicat”, amb reunions i activitats que es fan de cara al vespre i més ara en plena campanya electoral. D'altra banda, considera que a l'hora de distribuir responsabilitats al govern municipal “es tornen a reproduir espais tradicionalment masculins i femenins”, i que és aquesta l'assignatura pendent.

Alícia Alegret (Reus, 1978) és la cap de llista del PP a la capital del Baix Camp i alhora diputada al Parlament del PP, a més de mare d'una criatura de dos anys i mig. Aquesta jove regidora afirma que “s'han de fer molts equilibris per no deixar de ser mare i regidora”. Considera que el fet de compaginar aquestes dues facetes no és incompatible i que en cas que aconseguís l'alcaldia, si això no fos possible, “renunciaria amb tota normalitat”. Des de la seva pròpia experiència assenyala que “l'únic que t'exigeixes és molt més dins de l'àmbit familiar, havent de compartir-ho tot amb la parella”. Confessa que la vida política municipal “és la que més absorbeix”, a partir del vespre és quan s'han de fer més malabarismes per arribar-hi. A tall d'exemple, diu que durant la seva etapa com a presidenta del partit “les reunions de junta que eren a les 8 del vespre”, les va canviar “de les 3 a les 4 de la tarda”, petits gestos, molt més conciliadors, que ajuden a tots. Quan la feina li permet, s'emporta el seu fill, que també va apuntar a una guarderia per hores. “Sempre hi trobes recursos i el suport de la família”.

Misericòrdia Montlleó (Porrera, 1953), actual alcaldessa de Porrera i alcaldable del PSC, com en les dues anteriors legislatures, creu que en un poble petit com el seu, “independentment de ser dona o home, es fa difícil separar el càrrec de la persona”, i que la dedicació és del 100%. “Des que t'aixeques fins que te'n vas a dormir”. La proximitat i la coneixença amb els veïns fan que la gent li consulti les coses quan hi va a buscar el pa o li truquin a casa, per dir-li que no tenen aigua, explica. En contrapartida diu “que el fet de conèixer els veïns, facilita el fet d'haver de solucionar el problema”. En el seu cas concret, compagina la tasca al capdavant de l'Ajuntament amb la professional, dedicada a l'empresa familiar que té al municipi i que li permet poder fer un horari més flexible. A més, confessa: “Aquest plus d'activitat és el que em fa mantenir-me viva”.