Política

ENGRUNES

Mon gat fa ui, ui, ui.

Rosa­rio Flo­res can­tava, fa anys i panys, allò de Mi gato, i tenim la teo­ria que ERC a la loca­li­tat mares­menca de Mont­gat n'ha vol­gut fer una adap­tació a la cata­lana, ja que han pen­jat car­tells per la loca­li­tat tot reba­te­jant-la com a Mon­gat. No volem ser uns puris­tes de la llen­gua (“Bueno hom­bre, no s'enfadi”, tal com deia Pom­peu Fabra quan algú cor­re­gia en públic una errada), però escriure mala­ment el nom de la població que vols gover­nar queda com lleig.

Un tros de sort a Roses.

A l'ofi­cina elec­to­ral de la can­di­data a la ree­lecció pel PSC a Roses, Magda Casa­mit­jana, hi ha una bossa d'alls ben visi­ble en una lleixa. Al cos­tat mateix, s'hi amaga dis­creta una pedra de quars. Asse­gura que con­ju­ren els mals espe­rits: “Les cabe­ces d'alls donen força, potència, i repel·lei­xen les for­ces nega­ti­ves. La pedra és un tros de sort que em cedeix una senyora que en té molta perquè gua­nyi.” Només hi fal­ten dues espel­mes negres.

Irene Rigau va com­prar a Llo­ret.

La con­se­llera d'Ense­nya­ment, Irene Rigau, va anar a donar suport a la gent de CiU de Llo­ret. Arri­bava tard, i els res­pon­sa­bles locals pen­sa­ven que vol­dria anar per feina. La con­se­llera, però, va insis­tir a fer la pas­se­jada per Llo­ret. Rigau es va llançar de cap a una botiga de roba que li agrada molt i va començar a reme­nar roba (por­tava la Visa, es veu) men­tre Romà Codina no sabia quina cara posar-hi. Després va par­lar d'aus­te­ri­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.