CiU es llança a tancar pactes sense una consigna nacional
La federació adverteix que no respectarà la llista més votada a cada municipi
L'únic partit amb què exclou aliar-se és PxC
La cúpula pilota la negociació per fer-se amb la Diputació de Barcelona
El 22-M havia de ser, per CiU, el punt i final a l'era d'aliances tripartides que l'havien “marginada” de la majoria d'institucions del país. Amb aquest esperit va afrontar els comicis i engega ara una política de pactes per guanyar força arreu del territori que es regirà majoritàriament pels interessos de la federació a cada municipi. CiU no pensa respectar les llistes més votades, de la mateixa manera que no ho van fer els socis del tripartit fa quatre anys. I a l'escalf del Palau de la Generalitat i de l'alcaldia de Barcelona, s'ha erigit com la primera força municipalista del país amb un PSC
i una Esquerra esmorteïts per les fortes crisis internes que viuen.
L'única norma no escrita
Mentre els socialistes i els republicans enfilen un complex debat intern que condicionarà el seu comportament a l'oposició, CiU es prepara per governar arreu amb tranquil·litat. CDC i UDC han de celebrar els respectius congressos, però les cúpules podrien allargar-ne la convocatòria fins a l'any vinent. Algunes veus, com la d'Oriol Pujol, han demanat un avançament del màxim òrgan de decisió del partit per acabar d'organitzar l'estructura de
la formació després de l'entrada al govern de la Generalitat. Però CiU, ara que el PSC i ERC viuen una profunda crisi de
lideratge, és una bassa d'oli comparada amb l
'agitació líquida dels
exsocis del tripartit.
La victòria aclaparadora de CiU diumenge es concretarà, d'aquí a l'11 de juny, en una teranyina d'acords que es teixiran amb un únic denominador comú: marginar el
partit xenòfob Plataforma per Catalunya. Així ho
va anunciar el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, després d'una executiva
monogràfica de la federació nacionalista.
El PP: un aliat?
Duran va xifrar en 515 el nombre de llistes més votades i en 389 els municipis on té majoria absoluta. Les aliances seran clau en alguns municipis importants, com ara Tarragona. Aquí un pacte entre CiU i el PP podria deixar fora de l'alcaldia el socialista Josep Félix Ballesteros. Diumenge a la nit, el també líder d'Unió va advertir davant la victòria del PSC que a la capital tarragonina no tot estava dat i beneït. Però ahir es va moure en el terreny de la prudència. Duran té clar, però, que els socialistes “no tindrien cap problema” a pactar amb els populars.
Capricis de l'aritmètica, el PP també podria necessitar una aliança amb CiU per governar amb comoditat a Badalona. La federació, però, tampoc no es va voler pronunciar
sobre una hipotètica entesa al municipi de
Xavier Garcia Albiol.
Per CiU, també poden ser clau els sis diputats del PP a la Diputació de Barcelona, on la federació és la força majoritària amb vint. Els antics socis del tripartit no sumen majoria absoluta i, per
tot plegat, Duran va constatar que esperen obtenir-ne la presidència. Si assoleix l'objectiu, la
federació haurà desactivat els dos centres de contrapoder en què s'havia atrinxerat el PSC durant els 23 anys de govern de Jordi Pujol. La cúpula capitaneja les converses amb els partits perquè les quatre diputacions tinguin ara un president de CiU. I és que la federació disposa de majoria absoluta a les diputacions de Tarragona (l'única que va conservar el 2007, amb Josep Poblet al capdavant), Girona i Lleida.
En clau espanyola, un cop analitzada la davallada del PSOE, Duran va apuntar que ni descarta ni preveu donar suport
a una hipotètica moció
de censura del PP per
forçar eleccions anticipades. Si els populars les presenten, la federació nacionalista ja dirà.