Quan sumar resta

Dos i dos no sempre fan quatre. En matemàtiques sí, però en política no. I, si no, que li ho preguntin a Esquerra, que va fer l'esforç titànic per lligar coalicions independentistes per les municipals i el resultat ha estat un fracàs. Aquestes enteses, més que sumar, han restat, perquè en gairebé tots els municipis en què s'ha experimentat la fórmula els republicans han perdut regidors en comparació amb el 2007.

La formació de Joan Puigcercós va tancar 300 coalicions pel 22-M. La
gran majoria eren amb entitats locals i prop d'una trentena amb partits sobiranistes, sobretot amb Reagrupament. Aquestes últimes iniciatives intentaven tapar la via d'aigua que s'havia obert a Esquerra després dels mals resultats dels comicis al Parlament, provocats,
entre altres motius, per la fragmentació independentista. Però res no ha funcionat i el vaixell republicà ha continuat
enfonsant-se una mica més.

Fent una anàlisi dels resultats de les candidatures unitàries es pot comprovar que només en un municipi, Talarn, s'aconsegueix augmentar el nombre de regidors. En la resta, res de res. En tres pobles sí que aturen la davallada, mentre que en tots els altres experimenten un abrupte descens. Fins i tot en llocs com ara Blanes, Mataró, Badalona, Esplugues de Llobregat, Terrassa o Sant Feliu de Codines perden la representació que ERC havia tingut els últims anys.

En el mapa falten algunes poblacions en què també hi ha hagut una certa entesa entre ERC i Reagrupament o amb altres formacions sobiranistes per anar plegats, però no s'han considerat coalicions pròpiament dites i no s'han signat davant de notari com la resta, segons les dades que va facilitar ERC a aquest diari abans de les municipals. Amb Solidaritat no van teixir cap coalició, mentre que amb les CUP es van aliar a Tagamanent. I després hi va haver la prova pilot de Barcelona, entre Esquerra, Rcat i Democràcia Catalana, que tampoc ha reeixit.