La tàctica de la respiració assistida

Era un dels objectius que CiU s'havia marcat per a les pròximes eleccions espanyoles, i hi treballarà des d'ara mateix: evitar una majoria absoluta del PP al Congrés. En depèn l'hipotètic èxit del pacte fiscal. La federació confia en l'aritmètica parlamentària com a principal mecanisme de pressió per reclamar el concert econòmic al pròxim govern espanyol. I una victòria aclaparadora de Mariano Rajoy complicaria al govern l'execució del projecte estel·lar d'Artur Mas. És per això que, almenys de moment, CiU no té la intenció de sumar-se a les demandes d'eleccions anticipades del PP. L'avançament dels comicis podria servir mastegada a Rajoy la majoria absoluta de què la federació renega.

La sacsejada electoral del 22-M ha obert un nou escenari a Madrid. I CiU provarà de treure'n tant de rèdit com sigui possible amb la tàctica de la respiració assistida. És a dir, en comptes de facilitar les coses al PP, intentarà utilitzar la seva força a Madrid per aprofitar-se de la derrota estrepitosa del PSOE. Li donarà aire per xuclar tant com pugui a Zapatero en l'any escàs que li queda a La Moncloa. L'alenada no serà gratuïta. Es tractaria, en definitiva, de posar en pràctica la vella estratègia del peix al cove de l'expresident Jordi Pujol.

El govern veu una “notable desorientació” en un PSOE immers en una crisi de lideratge i que encara ha d'acabar de pair la derrota de diumenge. Però té pendent una llista de greuges per quan els de Zapatero es reubiquin. El primer punt és el cobrament del fons de competitivitat enguany o una compensació equivalent. Madrid es nega a dotar de recursos aquest fons. Si ho fes, se'n beneficiarien, a banda de Catalunya, territoris com ara les Illes Balears i Madrid, que fins i tot ha recorregut a la via judicial contra l'incompliment de La Moncloa. La negociació, no obstant això, podria obrir vies alternatives perquè la Generalitat rebi almenys part dels ingressos que reclama a Zapatero.

Els nous governs territorials del PP, a més, podrien posar al descobert situacions financeres tan precàries com les de la Generalitat. Previsiblement, el conseller Andreu Mas-Colell no serà l'únic que plantarà cara al compliment de l'objectiu del dèficit marcat al Consell de Política Fiscal i Financera. Catalunya ha estat la primera a admetre que està escanyada. Però n'hi haurà d'altres.

La llista de greuges d'Artur Mas és llarga. Hi ha el rosari de traspassos pendents de l'Estatut, les inversions promeses a la xarxa de rodalies i el compliment de la disposició addicional tercera, a banda de la definició de model aeroportuari. Falta veure com reacciona el PSOE al revulsiu català.