De Brussel·les a Calàbria?

Oriol Junqueras no respon al prototip de polític que reparteix estopa a tort i a dret. No busca excessivament el cos a cos ni les bregues i prefereix un estil dialogant, responent al seu perfil d'historiador i professor universitari. Quan coneix algú, a vegades li agrada saber d'on és i cap on va i pot aprofitar l'ocasió per enumerar certes batalletes, una mica a l'estil de Jordi Pujol. És aquest tarannà proper el que també l'ha ajudat a aconseguir uns excel·lents resultats a Sant Vicenç dels Horts, que ara el poden catapultar cap al carrer Calàbria. A final d'any té previst deixar el Parlament Europeu arran dels pactes que va subscriure amb altres formacions i la seva intenció era tornar a impartir classes a l'Autònoma, la seva gran passió, però potser la política el portarà per uns altres viaranys. És possible que sigui alcalde i que hagi de pilotar Esquerra. De moment, ja s'ha creat un grup al Facebook per donar-li suport.

Nascut al barri barceloní de Sant Andreu, fa 42 anys, quan només en tenia dos, la seva família es va traslladar a Sant Vicenç. És doctor en història del pensament econòmic i el 2005 va entrar per primer cop a l'ajuntament d'aquest municipi com a regidor d'Esquerra. El 2007 ja va ser el cap de llista i va obtenir quatre regidors i ara ha pujat fins a sis edils. El gran salt a la política el va fer el 2009 quan sota les sigles republicanes va entrar al Parlament Europeu. Junqueras, però, no era un desconegut per al gran públic. La seva participació en el programa de TV3 El favorit li havia donat un cert ressò mediàtic, tot i que curiosament no el menciona en el currículum que té penjat al seu bloc. No se sap si per omissió voluntària o involuntària.

Tot i la seva trajectòria sota l'aixopluc d'Esquerra, es va mantenir com a independent fins després de les eleccions catalanes, quan va decidir tenir carnet. Era un dels moments més baixos de la formació i Junqueras va donar la cara pels que l'han acollit. És el moment de sumar, pensa l'eurodiputat, que, durant el seu primer discurs com a militant, fa una defensa tancada dels valors de la política nacional i municipal i demostra les seves bones dots com a orador. Es posa el públic a la butxaca amb simples anècdotes, amb aquelles històries de carrer que tant agraden a la gent. Un exemple. “M'atura un home pel carrer del meu poble i m'explica que fa temps que m'observa. I que s'ha adonat que sóc un polític honest, perquè durant els últims anys no m'he canviat de cotxe”.