“Serem el corcó de Trias i farem una oposició nítida”

D'entrada estem molt con­tents. En un moment en què, en gene­ral, el vot pro­gres­sista té una dava­llada impor­tant, crei­xem i igua­lem els millors resul­tats de la nos­tra història com a Ini­ci­a­tiva a Bar­ce­lona. A més, crei­xem en un moment en què també hi ha una repun­tada de les dinàmiques de mobi­lit­zació social i això és molt impor­tant. Ens fa sen­tir molt forts per enca­rar els pròxims anys. Amb tot, és veri­tat, això no ens ser­virà per gover­nar, però nosal­tres no hem fallat. Si a Bar­ce­lona els pro­pers anys no hi ha un govern d'esquer­res no és perquè nosal­tres haguem fallat: hem fet la millor apor­tació que podíem fer als valors d'esquerra a Bar­ce­lona.Millo­rem els resul­tats de fa qua­tre anys en tots els dis­tric­tes de la ciu­tat i amb relació a fa vuit anys és veri­tat que ens que­dem per sota en nom­bre glo­bal de vots, però en vuit dels deu dis­tric­tes ens que­dem molt a prop de fa vuit anys. A Les Corts i Sarrià, fa vuit anys vam tenir un resul­tats ines­pe­ra­da­ment bons, amb prop del 9% dels vots. I ara tor­nem a tenir entre el 5% i el 6%. Però en canvi si com­pa­rem Sant Martí, Ciu­tat Vella, Gràcia, diu­menge pas­sat amb fa vuit anys som molt a prop i, per tant, estem con­tents d'aquesta homo­geneïtat i d'aquesta presència impor­tant del nos­tre vot. Tenim un 11,7% a Sant Martí, un 15% a Poble­nou, hem que­dat a 150 vots de ser la pri­mera força de l'esquerra a la Vila de Gràcia, tenim entre un 15% i un 16% dels vots al Raval, al Gòtic i al Casc Antic. Estem molt con­tents d'això, i amb aquesta força farem opo­sició.

Serà una opo­sició amb dues carac­terísti­ques clares. D'una banda serà una opo­sició nítida, sense con­ces­si­ons al govern que faci Con­vergència a Bar­ce­lona. Serà una opo­sició en què defen­sa­rem les con­ques­tes soci­als, ecològiques i de con­vivència que hem asso­lit aquests anys a Bar­ce­lona. Serem molt radi­cals en la nos­tra opo­sició a qual­se­vol des­mun­tatge de les polítiques soci­als i a qual­se­vol pas enrere que hi hagi en matèria de mobi­li­tat, eco­lo­gia, con­vivència i lli­ber­tats a la ciu­tat. Sense cap mena de dubte.​Però alhora volem ser també una opo­sició molt pro­po­si­tiva. Les pro­pos­tes que hem fet durant la cam­pa­nya per obrir una nova etapa d'esquer­res i eco­lo­gista a Bar­ce­lona les tor­na­rem a posar sobre la taula. I ho farem des de l'opo­sició però amb la volun­tat que aques­tes noves idees se situïn en el cen­tre del debat i, per tant, estem con­vençuts que podrem lide­rar l'opo­sició des del ter­reny de les idees i de la nos­tra capa­ci­tat de cons­truir futur.

Sí, no moren la nit del 22 de maig. És evi­dent que no els podrem impul­sar des del govern ni des de les polítiques públi­ques, però no han estat només pro­pos­tes de cam­pa­nya. Això forma part de la Bar­ce­lona per la qual ara con­ti­nu­a­rem tre­ba­llant des de l'opo­sició i serem molt tenaços a l'hora de pre­sen­tar pro­pos­tes i d'inten­tar convèncer la majo­ria de l'Ajun­ta­ment que són pro­jec­tes car­re­gats de futur.​Això des del punt de vista ins­ti­tu­ci­o­nal. També farem una opo­sició molt social, molt a prop de la gent. Una de les coses que ens han iden­ti­fi­cat en la nos­tra manera de fer també és que abans que esclatés tota la dinàmica del 15 de maig jo m'havia can­sat de dir que hem de dei­xar enrere la resig­nació, l'hem de con­ver­tir en rebel·lia i indig­nació i tan­ma­teix deia que tant de bo això es pugui con­ver­tir en vot. Bé, ara el vot ja ha pas­sat, però la indig­nació i la rebel·lia queda i, per tant, volem ser part també d'aquesta indig­nació i la volem con­ver­tir en cre­a­ti­vi­tat social i con­fi­gu­rar-nos també en un pol d'il·lusió política a la ciu­tat.

Durant la cam­pa­nya vaig veure una certa con­tra­dicció entre aquest dis­curs de bona dis­po­sició i unes pro­pos­tes con­cre­tes que ens situen molt lluny de la pos­si­bi­li­tat de tenir acords temàtics amb CiU, perquè si l'acti­tud d'allar­gar la mà passa per supri­mir el pro­grama d'esco­les bres­sol públi­ques o perquè les inver­si­ons vagin a ampliar les ron­des o els túnels de Vall­vi­drera, no hi ha pos­si­bi­li­tat d'acord. Caldrà veure si aquesta acti­tud es con­creta amb pro­pos­tes dife­rents a les que ja ens va fer durant el man­dat. Si no es pro­du­eix un des­mun­tatge de les polítiques soci­als i es res­pecta la feina que s'ha fet a Bar­ce­lona, ens podrem enten­dre. Però qual­se­vol mena d'invo­lució la con­fron­ta­rem amb l'ener­gia que ens dóna el bon resul­tat elec­to­ral.

Fa de mal dir, però vista fins ara, la dinàmica de reta­lla­des del govern de la Gene­ra­li­tat en què Xavier Trias no ha plan­tat cara és una dinàmica per­ju­di­cial per Bar­ce­lona i les seves clas­ses popu­lars. La Gene­ra­li­tat pren deci­si­ons que van empit­jo­rant les con­di­ci­ons de vida dels ciu­ta­dans de Bar­ce­lona.

Sí, serem el corcó de Xavier Trias, però farem una defensa molt política a favor dels drets soci­als. Si durant la cam­pa­nya vam fer una expo­sició molt muni­ci­pa­lista, però molt vin­cu­lada al debat gene­ral, ara serem al cos­tat de cada família que perdi una pres­tació o de cada barri que perdi un ser­vei i de cada per­sona que tin­gui en risc el seu habi­tatge, però ho farem des de la defensa afer­ris­sada dels valors de la igual­tat, dels drets soci­als, la inclusió, la cohesió social i el mateix farem en el ter­reny ecològic, de la diver­si­tat i la con­vivència inter­cul­tu­ral. Aquest model de con­vivència que hem desen­vo­lu­pat a Bar­ce­lona ha fet, per exem­ple, que la can­di­da­tura de Josep Anglada hagi tin­gut només el 0,56% dels vots a la ciu­tat de Bar­ce­lona, i això que a l'Hos­pi­ta­let o a Bada­lona ha entrat. Hem de ser cons­ci­ents que aquest model de con­vivència inter­cul­tu­ral de Bar­ce­lona és segu­ra­ment el valor més pre­uat que cal pre­ser­var.