Política

RICARD GOMÀ I CARMONA

PRESIDENT DEL GRUP MUNICIPAL D'ICV-EUIA A BARCELONA

“Serem el corcó de Trias i farem una oposició nítida”

Malgrat no servir per sumar ni governar, els millors resultats aconseguits per la coalició reforcen Ricard Gomà en l'oposició a Barcelona

Treballarà per frenar amb contundència qualsevol intent d'involució en els drets conquerits, però reconeix que es podrà entendre amb el govern de Trias si es respecta “la feina feta a la ciutat”

Ricard Gomà ha viscut una campanya tranquil·la, tot i ser esgotadora, i n'ha sortit prou ben parat, tenint en compte que el seu grau de popularitat ratllava el desconeixement general. El cinquè regidor aconseguit servirà a la coalició per reforçar-se en el seu paper d'oposició, que vol liderar des de les idees.

Després de 32 anys al govern muni­ci­pal, ICV-EUiA que­darà aquest man­dat a l'opo­sició tot i haver aug­men­tat d'un el nom­bre de regi­dors. És el que se'n diu una victòria agre­dolça.

Com ha estat aquesta pri­mera cam­pa­nya com a can­di­dat?

Estem satis­fets, col·lec­ti­va­ment, tota la gent d'ICV-EUiA. Hem fet una cam­pa­nya amb un estil i una manera de fer que és molt nos­tra i amb la que ens sen­tim molt còmodes, una cam­pa­nya de pro­xi­mi­tat, de con­tacte, de petit for­mat. Hem tin­gut una molt bona recep­ti­vi­tat i sin­to­nia amb per­so­nes i entorns amb els que pot­ser ens havíem comu­ni­cat poc i amb els que hem inten­si­fi­cat la nos­tra relació en cam­pa­nya i pre­cam­pa­nya, i la veri­tat és que l'experiència ha estat molt posi­tiva. Hem fet una cam­pa­nya tran­quil·la i pro­po­si­tiva. Crec que cap altra força política no ha posat sobre la taula les idees de futur que nosal­tres hem posat i sense defu­gir els eixos de con­fron­tació política.
Quina lec­tura fa dels resul­tats acon­se­guits per ICV-EUiA? Per què, tot i millo­rar els del 2007, encara estan a una distància dels acon­se­guits fa 8 anys i també per què, mal­grat sor­tir reforçats, sou fora del govern?

D'entrada estem molt con­tents. En un moment en què, en gene­ral, el vot pro­gres­sista té una dava­llada impor­tant, crei­xem i igua­lem els millors resul­tats de la nos­tra història com a Ini­ci­a­tiva a Bar­ce­lona. A més, crei­xem en un moment en què també hi ha una repun­tada de les dinàmiques de mobi­lit­zació social i això és molt impor­tant. Ens fa sen­tir molt forts per enca­rar els pròxims anys. Amb tot, és veri­tat, això no ens ser­virà per gover­nar, però nosal­tres no hem fallat. Si a Bar­ce­lona els pro­pers anys no hi ha un govern d'esquer­res no és perquè nosal­tres haguem fallat: hem fet la millor apor­tació que podíem fer als valors d'esquerra a Bar­ce­lona.Millo­rem els resul­tats de fa qua­tre anys en tots els dis­tric­tes de la ciu­tat i amb relació a fa vuit anys és veri­tat que ens que­dem per sota en nom­bre glo­bal de vots, però en vuit dels deu dis­tric­tes ens que­dem molt a prop de fa vuit anys. A Les Corts i Sarrià, fa vuit anys vam tenir un resul­tats ines­pe­ra­da­ment bons, amb prop del 9% dels vots. I ara tor­nem a tenir entre el 5% i el 6%. Però en canvi si com­pa­rem Sant Martí, Ciu­tat Vella, Gràcia, diu­menge pas­sat amb fa vuit anys som molt a prop i, per tant, estem con­tents d'aquesta homo­geneïtat i d'aquesta presència impor­tant del nos­tre vot. Tenim un 11,7% a Sant Martí, un 15% a Poble­nou, hem que­dat a 150 vots de ser la pri­mera força de l'esquerra a la Vila de Gràcia, tenim entre un 15% i un 16% dels vots al Raval, al Gòtic i al Casc Antic. Estem molt con­tents d'això, i amb aquesta força farem opo­sició.

Quina opo­sició plan­te­geu fer?

Serà una opo­sició amb dues carac­terísti­ques clares. D'una banda serà una opo­sició nítida, sense con­ces­si­ons al govern que faci Con­vergència a Bar­ce­lona. Serà una opo­sició en què defen­sa­rem les con­ques­tes soci­als, ecològiques i de con­vivència que hem asso­lit aquests anys a Bar­ce­lona. Serem molt radi­cals en la nos­tra opo­sició a qual­se­vol des­mun­tatge de les polítiques soci­als i a qual­se­vol pas enrere que hi hagi en matèria de mobi­li­tat, eco­lo­gia, con­vivència i lli­ber­tats a la ciu­tat. Sense cap mena de dubte.​Però alhora volem ser també una opo­sició molt pro­po­si­tiva. Les pro­pos­tes que hem fet durant la cam­pa­nya per obrir una nova etapa d'esquer­res i eco­lo­gista a Bar­ce­lona les tor­na­rem a posar sobre la taula. I ho farem des de l'opo­sició però amb la volun­tat que aques­tes noves idees se situïn en el cen­tre del debat i, per tant, estem con­vençuts que podrem lide­rar l'opo­sició des del ter­reny de les idees i de la nos­tra capa­ci­tat de cons­truir futur.

Pro­jec­tes com el de la limi­tació de cot­xes a l'Eixam­ple es recu­pe­ra­ran, doncs?

Sí, no moren la nit del 22 de maig. És evi­dent que no els podrem impul­sar des del govern ni des de les polítiques públi­ques, però no han estat només pro­pos­tes de cam­pa­nya. Això forma part de la Bar­ce­lona per la qual ara con­ti­nu­a­rem tre­ba­llant des de l'opo­sició i serem molt tenaços a l'hora de pre­sen­tar pro­pos­tes i d'inten­tar convèncer la majo­ria de l'Ajun­ta­ment que són pro­jec­tes car­re­gats de futur.​Això des del punt de vista ins­ti­tu­ci­o­nal. També farem una opo­sició molt social, molt a prop de la gent. Una de les coses que ens han iden­ti­fi­cat en la nos­tra manera de fer també és que abans que esclatés tota la dinàmica del 15 de maig jo m'havia can­sat de dir que hem de dei­xar enrere la resig­nació, l'hem de con­ver­tir en rebel·lia i indig­nació i tan­ma­teix deia que tant de bo això es pugui con­ver­tir en vot. Bé, ara el vot ja ha pas­sat, però la indig­nació i la rebel·lia queda i, per tant, volem ser part també d'aquesta indig­nació i la volem con­ver­tir en cre­a­ti­vi­tat social i con­fi­gu­rar-nos també en un pol d'il·lusió política a la ciu­tat.

Jus­ta­ment el movi­ment del 15-M ha con­di­ci­o­nat d'alguna manera els vos­tres resul­tats? Des d'Ini­ci­a­tiva volíeu con­ver­tir la indig­nació en vots, però la indig­nació no s'ha mogut del car­rer...

Jo crec que no hi ha hagut un impacte ni molt directe ni molt intens en cap direcció del 15 de maig sobre les elec­ci­ons del 22 de maig. Jo crec que el movi­ment del 15 de maig és un movi­ment de cicle llarg que està car­re­gat de futur. Plaça Cata­lu­nya ha estat la fase embrionària, ini­cial, del movi­ment, i ara això es diver­si­fi­carà. Ja s'han produït assem­blees als bar­ris. Fa pocs dies n'hi havia una a Sant Andreu amb prop de 500 per­so­nes i també una altra a Nou Bar­ris. Crec que el 15 de maig té molt de poten­cial per anar empel­tant amb altres movi­ments d'indig­nació i rebel·lia a la ciu­tat. També era lògic que el 22 de maig no reflectís ni en un sen­tit ni en un altre el 15 de maig, perquè aquest és un movi­ment que s'anirà desen­vo­lu­pant i la nos­tra volun­tat és ser-hi. Sense reticències i sense cap volun­tat de patri­mo­ni­a­lit­zar ni ins­tru­men­ta­lit­zar el movi­ment, perquè no és la nos­tra manera de fer política. Tre­ba­llar colze a colze fent la nos­tra apor­tació des del barri i el tei­xit social.
Xavier Trias va fer una cam­pa­nya d'ober­tura a totes les for­ces. Creu que man­tindrà el to al man­dat?

Durant la cam­pa­nya vaig veure una certa con­tra­dicció entre aquest dis­curs de bona dis­po­sició i unes pro­pos­tes con­cre­tes que ens situen molt lluny de la pos­si­bi­li­tat de tenir acords temàtics amb CiU, perquè si l'acti­tud d'allar­gar la mà passa per supri­mir el pro­grama d'esco­les bres­sol públi­ques o perquè les inver­si­ons vagin a ampliar les ron­des o els túnels de Vall­vi­drera, no hi ha pos­si­bi­li­tat d'acord. Caldrà veure si aquesta acti­tud es con­creta amb pro­pos­tes dife­rents a les que ja ens va fer durant el man­dat. Si no es pro­du­eix un des­mun­tatge de les polítiques soci­als i es res­pecta la feina que s'ha fet a Bar­ce­lona, ens podrem enten­dre. Però qual­se­vol mena d'invo­lució la con­fron­ta­rem amb l'ener­gia que ens dóna el bon resul­tat elec­to­ral.

Ens tro­bem ara amb el que des d'Ini­ci­a­tiva dèieu que seria el pit­jor pano­rama pos­si­ble, una ciu­tat gover­nada per la dreta. De quin mal hau­rem de morir?

Fa de mal dir, però vista fins ara, la dinàmica de reta­lla­des del govern de la Gene­ra­li­tat en què Xavier Trias no ha plan­tat cara és una dinàmica per­ju­di­cial per Bar­ce­lona i les seves clas­ses popu­lars. La Gene­ra­li­tat pren deci­si­ons que van empit­jo­rant les con­di­ci­ons de vida dels ciu­ta­dans de Bar­ce­lona.

Plan­ta­reu cara?

Sí, serem el corcó de Xavier Trias, però farem una defensa molt política a favor dels drets soci­als. Si durant la cam­pa­nya vam fer una expo­sició molt muni­ci­pa­lista, però molt vin­cu­lada al debat gene­ral, ara serem al cos­tat de cada família que perdi una pres­tació o de cada barri que perdi un ser­vei i de cada per­sona que tin­gui en risc el seu habi­tatge, però ho farem des de la defensa afer­ris­sada dels valors de la igual­tat, dels drets soci­als, la inclusió, la cohesió social i el mateix farem en el ter­reny ecològic, de la diver­si­tat i la con­vivència inter­cul­tu­ral. Aquest model de con­vivència que hem desen­vo­lu­pat a Bar­ce­lona ha fet, per exem­ple, que la can­di­da­tura de Josep Anglada hagi tin­gut només el 0,56% dels vots a la ciu­tat de Bar­ce­lona, i això que a l'Hos­pi­ta­let o a Bada­lona ha entrat. Hem de ser cons­ci­ents que aquest model de con­vivència inter­cul­tu­ral de Bar­ce­lona és segu­ra­ment el valor més pre­uat que cal pre­ser­var.

Amb tot al PP se l'ha reforçat i ha fet un dis­curs basat en la segu­re­tat i amb accent en el fet migra­tori. Peri­lla la con­vivència?

Jo crec que Bar­ce­lona no dei­xarà pas­sar la cris­pació. A tots els bar­ris de la ciu­tat, si s'intenta apro­fi­tar la nova posició de força que té el Par­tit Popu­lar per des­truir valors de con­vivència, jo crec que hi haurà un clam de “no pas­sa­ran”, de “no ens des­trui­ran la con­vivència” i de defensa de la diver­si­tat com a ele­ment de con­vivència quo­ti­di­ana a la ciu­tat.
Quina lec­tura fa dels resul­tats de la resta de for­ma­ci­ons polítiques, començant pels socis de govern?
Més que entrar a opi­nar, en tot cas el que m'agra­da­ria veure, en el cas del PSC i del PSOE és un gir de les seves polítiques que torni a donar coherència a la soci­al­de­mocràcia. Perquè quan un par­tit soci­al­demòcrata fa polítiques neo­li­be­rals, com és el cas del PSOE, com es pot pre­ten­dre no per­dre base de suport elec­to­ral? És que és automàtic! Per tant, a mi no em sor­pre­nen els seus mals resul­tats elec­to­rals.
També tenien els deu­res per fer...
Aquest és un altre ele­ment, perquè tant el PSC com ERC afron­ta­ran a la tar­dor els seus con­gres­sos i han afron­tat el 22 de maig sense un pro­jecte sòlid com a par­tit polític, sense lide­rat­ges sòlids a nivell naci­o­nal i, home, això també els ha fet afron­tar unes elec­ci­ons en unes con­di­ci­ons que no són les millors. Això, en el nos­tre cas ja ho donàvem per des­comp­tat, per això és enor­me­ment impor­tant que nosal­tres siguem un pro­jecte d'esquer­res, eco­lo­gista, del segle XXI, que hem repen­sat molt el que som i quin és el nos­tre horitzó estratègic, amb una reno­vació de lide­rat­ges. És un con­text tan dife­rent poder fer política així. El que no volem és llançar tam­poc les cam­pa­nes al vol pel resul­tat bo que tenim, perquè tenim un repte extra­or­di­nari i tam­poc no és que tin­guem un resul­tat a través del qual haguem estat capaços de cana­lit­zar la rebel·lia, la decepció i la indig­nació amb relació al gir neo­li­be­ral del PSOE i no hem estat capaços de cana­lit­zar política­ment mol­tes d'aques­tes ener­gies de reno­vació, i això ens ho plan­te­gem com a repte, com a gran repte i en els pro­pers qua­tre anys tenim aquesta feina per fer. En els pro­pers anys hem de tenir la capa­ci­tat de repre­sen­tar política­ment les noves ener­gies que s'estan cana­lit­zant i expres­sant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.