Política

RICARD GOMÀ I CARMONA

PRESIDENT DEL GRUP MUNICIPAL D'ICV-EUIA A BARCELONA

“Serem el corcó de Trias i farem una oposició nítida”

Malgrat no servir per sumar ni governar, els millors resultats aconseguits per la coalició reforcen Ricard Gomà en l'oposició a Barcelona

Treballarà per frenar amb contundència qualsevol intent d'involució en els drets conquerits, però reconeix que es podrà entendre amb el govern de Trias si es respecta “la feina feta a la ciutat”

Ricard Gomà ha viscut una campanya tranquil·la, tot i ser esgotadora, i n'ha sortit prou ben parat, tenint en compte que el seu grau de popularitat ratllava el desconeixement general. El cinquè regidor aconseguit servirà a la coalició per reforçar-se en el seu paper d'oposició, que vol liderar des de les idees.

Després de 32 anys al govern municipal, ICV-EUiA quedarà aquest mandat a l'oposició tot i haver augmentat d'un el nombre de regidors. És el que se'n diu una victòria agredolça.

Com ha estat aquesta primera campanya com a candidat?

Estem satisfets, col·lectivament, tota la gent d'ICV-EUiA. Hem fet una campanya amb un estil i una manera de fer que és molt nostra i amb la que ens sentim molt còmodes, una campanya de proximitat, de contacte, de petit format. Hem tingut una molt bona receptivitat i sintonia amb persones i entorns amb els que potser ens havíem comunicat poc i amb els que hem intensificat la nostra relació en campanya i precampanya, i la veritat és que l'experiència ha estat molt positiva. Hem fet una campanya tranquil·la i propositiva. Crec que cap altra força política no ha posat sobre la taula les idees de futur que nosaltres hem posat i sense defugir els eixos de confrontació política.
Quina lectura fa dels resultats aconseguits per ICV-EUiA? Per què, tot i millorar els del 2007, encara estan a una distància dels aconseguits fa 8 anys i també per què, malgrat sortir reforçats, sou fora del govern?

D'entrada estem molt contents. En un moment en què, en general, el vot progressista té una davallada important, creixem i igualem els millors resultats de la nostra història com a Iniciativa a Barcelona. A més, creixem en un moment en què també hi ha una repuntada de les dinàmiques de mobilització social i això és molt important. Ens fa sentir molt forts per encarar els pròxims anys. Amb tot, és veritat, això no ens servirà per governar, però nosaltres no hem fallat. Si a Barcelona els propers anys no hi ha un govern d'esquerres no és perquè nosaltres haguem fallat: hem fet la millor aportació que podíem fer als valors d'esquerra a Barcelona.Millorem els resultats de fa quatre anys en tots els districtes de la ciutat i amb relació a fa vuit anys és veritat que ens quedem per sota en nombre global de vots, però en vuit dels deu districtes ens quedem molt a prop de fa vuit anys. A Les Corts i Sarrià, fa vuit anys vam tenir un resultats inesperadament bons, amb prop del 9% dels vots. I ara tornem a tenir entre el 5% i el 6%. Però en canvi si comparem Sant Martí, Ciutat Vella, Gràcia, diumenge passat amb fa vuit anys som molt a prop i, per tant, estem contents d'aquesta homogeneïtat i d'aquesta presència important del nostre vot. Tenim un 11,7% a Sant Martí, un 15% a Poblenou, hem quedat a 150 vots de ser la primera força de l'esquerra a la Vila de Gràcia, tenim entre un 15% i un 16% dels vots al Raval, al Gòtic i al Casc Antic. Estem molt contents d'això, i amb aquesta força farem oposició.

Quina oposició plantegeu fer?

Serà una oposició amb dues característiques clares. D'una banda serà una oposició nítida, sense concessions al govern que faci Convergència a Barcelona. Serà una oposició en què defensarem les conquestes socials, ecològiques i de convivència que hem assolit aquests anys a Barcelona. Serem molt radicals en la nostra oposició a qualsevol desmuntatge de les polítiques socials i a qualsevol pas enrere que hi hagi en matèria de mobilitat, ecologia, convivència i llibertats a la ciutat. Sense cap mena de dubte.Però alhora volem ser també una oposició molt propositiva. Les propostes que hem fet durant la campanya per obrir una nova etapa d'esquerres i ecologista a Barcelona les tornarem a posar sobre la taula. I ho farem des de l'oposició però amb la voluntat que aquestes noves idees se situïn en el centre del debat i, per tant, estem convençuts que podrem liderar l'oposició des del terreny de les idees i de la nostra capacitat de construir futur.

Projectes com el de la limitació de cotxes a l'Eixample es recuperaran, doncs?

Sí, no moren la nit del 22 de maig. És evident que no els podrem impulsar des del govern ni des de les polítiques públiques, però no han estat només propostes de campanya. Això forma part de la Barcelona per la qual ara continuarem treballant des de l'oposició i serem molt tenaços a l'hora de presentar propostes i d'intentar convèncer la majoria de l'Ajuntament que són projectes carregats de futur.Això des del punt de vista institucional. També farem una oposició molt social, molt a prop de la gent. Una de les coses que ens han identificat en la nostra manera de fer també és que abans que esclatés tota la dinàmica del 15 de maig jo m'havia cansat de dir que hem de deixar enrere la resignació, l'hem de convertir en rebel·lia i indignació i tanmateix deia que tant de bo això es pugui convertir en vot. Bé, ara el vot ja ha passat, però la indignació i la rebel·lia queda i, per tant, volem ser part també d'aquesta indignació i la volem convertir en creativitat social i configurar-nos també en un pol d'il·lusió política a la ciutat.

Justament el moviment del 15-M ha condicionat d'alguna manera els vostres resultats? Des d'Iniciativa volíeu convertir la indignació en vots, però la indignació no s'ha mogut del carrer...

Jo crec que no hi ha hagut un impacte ni molt directe ni molt intens en cap direcció del 15 de maig sobre les eleccions del 22 de maig. Jo crec que el moviment del 15 de maig és un moviment de cicle llarg que està carregat de futur. Plaça Catalunya ha estat la fase embrionària, inicial, del moviment, i ara això es diversificarà. Ja s'han produït assemblees als barris. Fa pocs dies n'hi havia una a Sant Andreu amb prop de 500 persones i també una altra a Nou Barris. Crec que el 15 de maig té molt de potencial per anar empeltant amb altres moviments d'indignació i rebel·lia a la ciutat. També era lògic que el 22 de maig no reflectís ni en un sentit ni en un altre el 15 de maig, perquè aquest és un moviment que s'anirà desenvolupant i la nostra voluntat és ser-hi. Sense reticències i sense cap voluntat de patrimonialitzar ni instrumentalitzar el moviment, perquè no és la nostra manera de fer política. Treballar colze a colze fent la nostra aportació des del barri i el teixit social.
Xavier Trias va fer una campanya d'obertura a totes les forces. Creu que mantindrà el to al mandat?

Durant la campanya vaig veure una certa contradicció entre aquest discurs de bona disposició i unes propostes concretes que ens situen molt lluny de la possibilitat de tenir acords temàtics amb CiU, perquè si l'actitud d'allargar la mà passa per suprimir el programa d'escoles bressol públiques o perquè les inversions vagin a ampliar les rondes o els túnels de Vallvidrera, no hi ha possibilitat d'acord. Caldrà veure si aquesta actitud es concreta amb propostes diferents a les que ja ens va fer durant el mandat. Si no es produeix un desmuntatge de les polítiques socials i es respecta la feina que s'ha fet a Barcelona, ens podrem entendre. Però qualsevol mena d'involució la confrontarem amb l'energia que ens dóna el bon resultat electoral.

Ens trobem ara amb el que des d'Iniciativa dèieu que seria el pitjor panorama possible, una ciutat governada per la dreta. De quin mal haurem de morir?

Fa de mal dir, però vista fins ara, la dinàmica de retallades del govern de la Generalitat en què Xavier Trias no ha plantat cara és una dinàmica perjudicial per Barcelona i les seves classes populars. La Generalitat pren decisions que van empitjorant les condicions de vida dels ciutadans de Barcelona.

Plantareu cara?

Sí, serem el corcó de Xavier Trias, però farem una defensa molt política a favor dels drets socials. Si durant la campanya vam fer una exposició molt municipalista, però molt vinculada al debat general, ara serem al costat de cada família que perdi una prestació o de cada barri que perdi un servei i de cada persona que tingui en risc el seu habitatge, però ho farem des de la defensa aferrissada dels valors de la igualtat, dels drets socials, la inclusió, la cohesió social i el mateix farem en el terreny ecològic, de la diversitat i la convivència intercultural. Aquest model de convivència que hem desenvolupat a Barcelona ha fet, per exemple, que la candidatura de Josep Anglada hagi tingut només el 0,56% dels vots a la ciutat de Barcelona, i això que a l'Hospitalet o a Badalona ha entrat. Hem de ser conscients que aquest model de convivència intercultural de Barcelona és segurament el valor més preuat que cal preservar.

Amb tot al PP se l'ha reforçat i ha fet un discurs basat en la seguretat i amb accent en el fet migratori. Perilla la convivència?

Jo crec que Barcelona no deixarà passar la crispació. A tots els barris de la ciutat, si s'intenta aprofitar la nova posició de força que té el Partit Popular per destruir valors de convivència, jo crec que hi haurà un clam de “no passaran”, de “no ens destruiran la convivència” i de defensa de la diversitat com a element de convivència quotidiana a la ciutat.
Quina lectura fa dels resultats de la resta de formacions polítiques, començant pels socis de govern?
Més que entrar a opinar, en tot cas el que m'agradaria veure, en el cas del PSC i del PSOE és un gir de les seves polítiques que torni a donar coherència a la socialdemocràcia. Perquè quan un partit socialdemòcrata fa polítiques neoliberals, com és el cas del PSOE, com es pot pretendre no perdre base de suport electoral? És que és automàtic! Per tant, a mi no em sorprenen els seus mals resultats electorals.
També tenien els deures per fer...
Aquest és un altre element, perquè tant el PSC com ERC afrontaran a la tardor els seus congressos i han afrontat el 22 de maig sense un projecte sòlid com a partit polític, sense lideratges sòlids a nivell nacional i, home, això també els ha fet afrontar unes eleccions en unes condicions que no són les millors. Això, en el nostre cas ja ho donàvem per descomptat, per això és enormement important que nosaltres siguem un projecte d'esquerres, ecologista, del segle XXI, que hem repensat molt el que som i quin és el nostre horitzó estratègic, amb una renovació de lideratges. És un context tan diferent poder fer política així. El que no volem és llançar tampoc les campanes al vol pel resultat bo que tenim, perquè tenim un repte extraordinari i tampoc no és que tinguem un resultat a través del qual haguem estat capaços de canalitzar la rebel·lia, la decepció i la indignació amb relació al gir neoliberal del PSOE i no hem estat capaços de canalitzar políticament moltes d'aquestes energies de renovació, i això ens ho plantegem com a repte, com a gran repte i en els propers quatre anys tenim aquesta feina per fer. En els propers anys hem de tenir la capacitat de representar políticament les noves energies que s'estan canalitzant i expressant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.