RICARD GOMÀ I CARMONA
PRESIDENT DEL GRUP MUNICIPAL D'ICV-EUIA A BARCELONA
“Serem el corcó de Trias i farem una oposició nítida”
Malgrat no servir per sumar ni governar, els millors resultats aconseguits per la coalició reforcen Ricard Gomà en l'oposició a Barcelona
Treballarà per frenar amb contundència qualsevol intent d'involució en els drets conquerits, però reconeix que es podrà entendre amb el govern de Trias si es respecta “la feina feta a la ciutat”
Després de 32 anys al govern municipal, ICV-EUiA quedarà aquest mandat a l'oposició tot i haver augmentat d'un el nombre de regidors. És el que se'n diu una victòria agredolça.
Com ha estat aquesta primera campanya com a candidat?
D'entrada estem molt contents. En un moment en què, en general, el vot progressista té una davallada important, creixem i igualem els millors resultats de la nostra història com a Iniciativa a Barcelona. A més, creixem en un moment en què també hi ha una repuntada de les dinàmiques de mobilització social i això és molt important. Ens fa sentir molt forts per encarar els pròxims anys. Amb tot, és veritat, això no ens servirà per governar, però nosaltres no hem fallat. Si a Barcelona els propers anys no hi ha un govern d'esquerres no és perquè nosaltres haguem fallat: hem fet la millor aportació que podíem fer als valors d'esquerra a Barcelona.Millorem els resultats de fa quatre anys en tots els districtes de la ciutat i amb relació a fa vuit anys és veritat que ens quedem per sota en nombre global de vots, però en vuit dels deu districtes ens quedem molt a prop de fa vuit anys. A Les Corts i Sarrià, fa vuit anys vam tenir un resultats inesperadament bons, amb prop del 9% dels vots. I ara tornem a tenir entre el 5% i el 6%. Però en canvi si comparem Sant Martí, Ciutat Vella, Gràcia, diumenge passat amb fa vuit anys som molt a prop i, per tant, estem contents d'aquesta homogeneïtat i d'aquesta presència important del nostre vot. Tenim un 11,7% a Sant Martí, un 15% a Poblenou, hem quedat a 150 vots de ser la primera força de l'esquerra a la Vila de Gràcia, tenim entre un 15% i un 16% dels vots al Raval, al Gòtic i al Casc Antic. Estem molt contents d'això, i amb aquesta força farem oposició.
Quina oposició plantegeu fer?
Serà una oposició amb dues característiques clares. D'una banda serà una oposició nítida, sense concessions al govern que faci Convergència a Barcelona. Serà una oposició en què defensarem les conquestes socials, ecològiques i de convivència que hem assolit aquests anys a Barcelona. Serem molt radicals en la nostra oposició a qualsevol desmuntatge de les polítiques socials i a qualsevol pas enrere que hi hagi en matèria de mobilitat, ecologia, convivència i llibertats a la ciutat. Sense cap mena de dubte.Però alhora volem ser també una oposició molt propositiva. Les propostes que hem fet durant la campanya per obrir una nova etapa d'esquerres i ecologista a Barcelona les tornarem a posar sobre la taula. I ho farem des de l'oposició però amb la voluntat que aquestes noves idees se situïn en el centre del debat i, per tant, estem convençuts que podrem liderar l'oposició des del terreny de les idees i de la nostra capacitat de construir futur.
Projectes com el de la limitació de cotxes a l'Eixample es recuperaran, doncs?
Sí, no moren la nit del 22 de maig. És evident que no els podrem impulsar des del govern ni des de les polítiques públiques, però no han estat només propostes de campanya. Això forma part de la Barcelona per la qual ara continuarem treballant des de l'oposició i serem molt tenaços a l'hora de presentar propostes i d'intentar convèncer la majoria de l'Ajuntament que són projectes carregats de futur.Això des del punt de vista institucional. També farem una oposició molt social, molt a prop de la gent. Una de les coses que ens han identificat en la nostra manera de fer també és que abans que esclatés tota la dinàmica del 15 de maig jo m'havia cansat de dir que hem de deixar enrere la resignació, l'hem de convertir en rebel·lia i indignació i tanmateix deia que tant de bo això es pugui convertir en vot. Bé, ara el vot ja ha passat, però la indignació i la rebel·lia queda i, per tant, volem ser part també d'aquesta indignació i la volem convertir en creativitat social i configurar-nos també en un pol d'il·lusió política a la ciutat.
Justament el moviment del 15-M ha condicionat d'alguna manera els vostres resultats? Des d'Iniciativa volíeu convertir la indignació en vots, però la indignació no s'ha mogut del carrer...
Durant la campanya vaig veure una certa contradicció entre aquest discurs de bona disposició i unes propostes concretes que ens situen molt lluny de la possibilitat de tenir acords temàtics amb CiU, perquè si l'actitud d'allargar la mà passa per suprimir el programa d'escoles bressol públiques o perquè les inversions vagin a ampliar les rondes o els túnels de Vallvidrera, no hi ha possibilitat d'acord. Caldrà veure si aquesta actitud es concreta amb propostes diferents a les que ja ens va fer durant el mandat. Si no es produeix un desmuntatge de les polítiques socials i es respecta la feina que s'ha fet a Barcelona, ens podrem entendre. Però qualsevol mena d'involució la confrontarem amb l'energia que ens dóna el bon resultat electoral.
Ens trobem ara amb el que des d'Iniciativa dèieu que seria el pitjor panorama possible, una ciutat governada per la dreta. De quin mal haurem de morir?
Fa de mal dir, però vista fins ara, la dinàmica de retallades del govern de la Generalitat en què Xavier Trias no ha plantat cara és una dinàmica perjudicial per Barcelona i les seves classes populars. La Generalitat pren decisions que van empitjorant les condicions de vida dels ciutadans de Barcelona.
Plantareu cara?
Sí, serem el corcó de Xavier Trias, però farem una defensa molt política a favor dels drets socials. Si durant la campanya vam fer una exposició molt municipalista, però molt vinculada al debat general, ara serem al costat de cada família que perdi una prestació o de cada barri que perdi un servei i de cada persona que tingui en risc el seu habitatge, però ho farem des de la defensa aferrissada dels valors de la igualtat, dels drets socials, la inclusió, la cohesió social i el mateix farem en el terreny ecològic, de la diversitat i la convivència intercultural. Aquest model de convivència que hem desenvolupat a Barcelona ha fet, per exemple, que la candidatura de Josep Anglada hagi tingut només el 0,56% dels vots a la ciutat de Barcelona, i això que a l'Hospitalet o a Badalona ha entrat. Hem de ser conscients que aquest model de convivència intercultural de Barcelona és segurament el valor més preuat que cal preservar.
Amb tot al PP se l'ha reforçat i ha fet un discurs basat en la seguretat i amb accent en el fet migratori. Perilla la convivència?