Un altre Departament per a CiU
Gestionarà 4.476 milions d'euros més gràcies al tomb municipalista
La xifra supera el pressupost de la majoria de conselleries del govern
El mapa municipalista català va fer un gir històric el 22-M i, per primera vegada, CiU es va convertir en la primera força del país, tant en nombre de vots com de regidors. Els convergents van passar al davant del PSC en grans ajuntaments, com ara els de Barcelona i Girona, i presidiran per primer cop les quatre diputacions. Un canvi de cicle polític que, a la pràctica, atorga un gran poder a la federació pel que fa a mitjans econòmics, humans i materials.
La victòria de CiU als feus socialistes de Barcelona, Mataró, Reus, Girona, Manresa, Vilanova i la Geltrú i Igualada posa al seu abast 3.610 milions d'euros més de pressupost municipal, una quantitat que s'eleva fins als 4.476 milions si s'hi afegeixen els pressupostos de les diputacions de Barcelona, Girona i Lleida –la de Tarragona sempre ha estat en les mans de la federació nacionalista–. La magnitud d'aquesta última xifra es fa més evident si es considera que equival a un 11,2% del pressupost que el govern va aprovar per al 2010, uns comptes –prorrogats el 2011 i no liquidats– que gairebé ascendeixen fins als 39.700 milions d'euros. Només les quantitats que la Generalitat ha destinat als departaments de Salut (9.624 milions) i d'Ensenyament (5.317) superen el nou poder econòmic dels convergents en l'àmbit municipal, que fins i tot passa al davant del pressupost dedicat a departaments tan destacats com ara els de Territori (1.317 milions) i Benestar Social (2.126). Cal tenir en compte també que el total de recursos econòmics que controlarà CiU són molt més elevats, ja que domina pràcticament tot el mapa electoral. Només cal fixar-se en les comarques lleidatanes, on la federació nacionalista va guanyar en totes les capitals, excepte a Lleida i Tremp.
Una legió de personal
L'hegemonia municipal permetrà a CiU gestionar una munió d'empleats. Els consistoris esmentats sumen una plantilla de més de 20.827 persones, un nombre que creix fins a superar els 25.920 empleats si es consideren les tres diputacions que CiU controlarà. Barcelona i Reus són dos dels ajuntaments que proporcionaran més recursos a la federació. L'11 de juny, Xavier Trias –a la foto– agafarà les regnes del consistori barceloní, que gestiona 2.736 milions i dóna feina a 13.112 persones. Carles Pellicer, per la seva banda, encapçalarà el de Reus, amb un pressupost de 396 milions i 3.547 empleats en nòmina.
LA XIFRA
Possible pacte a Tarragona
Les eleccions a Tarragona van deixar el panorama polític més incert que mai, tot i que cada vegada sembla més improbable que CiU –la segona força més votada– i el PP pactin per arrabassar l'alcaldia al PSC. En l'hipotètic cas que els convergents arribessin a governar la ciutat, gestionarien 133 milions d'euros de pressupost i 1.248 treballadors. Unes xifres gens menyspreables que contribuirien a engruixir el poder que ha guanyat la federació.
Més poder que inversió estatal
Els 4.476 milions de pressupost que CiU té a l'abast gràcies al tomb municipalista que va protagonitzar el 22-M superen, fins i tot, la inversió que l'Estat va fer el 2010 a Catalunya (3.460 milions, 1.016 milions menys). El nou poder econòmic dels convergents també supera la inversió que el govern va destinar l'any passat a les diverses polítiques del sector públic. L'import més elevat el van rebre les polítiques de transport, amb 2.577,2 milions.
Un pastís de 1.000 quilos
CiU vol reduir estructura a les quatre diputacions, en especial a Barcelona, amb 4.000 dels 6.300 empleats
Alcaldes de la Catalunya central també entren a les travesses per presidir Barcelona
-
Gràfic EL PUNT. -
Salvador Esteve, alcalde de Martorell. R. RAMOS. -
Valentí Junyent, de Manresa. Q. PUIG. -
Marc Castells, d'Igualada. O. DURAN. -
Juli Gendrau, de Berga. EL PUNT.
Les quatre diputacions són uns dels ens públics més desconeguts per a la ciutadania, tot i que remenen un llaminer pastís que supera els 1.000 milions d'euros de pressupost –un Ajuntament gran com Badalona en gestiona 260, i un altre com Terrassa, 200– i donen feina a més de 6.300 persones. Els antics socis del tripartit, fins ara, en controlaven tres –Barcelona, Girona i Lleida–, però la situació ha donat un tomb històric, ja que les darreres municipals dibuixen un mapa amb tot el poder en mans de CiU. En el cas de Tarragona, Lleida i Girona, fins i tot amb majoria absoluta, mentre a Barcelona s'ha obert la capsa dels possibles pactes, tenint en compte els 20 diputats nacionalistes, els 19 del PSC, els 6 del PP, els 4 d'ICV-EUiA i els 2 d'ERC. El responsable de política municipal de CDC, Lluís Corominas, ha explicat a aquest diari que una de les seves prioritats al capdavant, especialment, de la Diputació de Barcelona serà “aprimar la seva estructura”. Cal tenir en compte que, dels 661,8 milions del seu pressupost –un 6,5% menys que l'any anterior–, gairebé el 39% se'n va en despeses de personal. I és que la Diputació compta amb una plantilla que voreja les 4.000 persones, amb una dotzena d'àrees i fins a 16 organismes autònoms i empreses, entre els quals hi ha COM Ràdio, l'Institut del Teatre, el Museu Marítim, la Fundació Pi i Sunyer, o el Centre de Cultura Contemporània. Corominas, però, explica que es tractaria d'una reestructuració més d'àrees –amb organitzacions força atapeïdes que es podrien unificar–, que no pas de treballadors, tot i que sembla evident que un moviment comportaria alguna reducció de personal, tenint també en compte que a Barcelona també hi figuren més d'un centenar de càrrecs de confiança.
Futur president barceloní?
Corominas comenta que no tanquen cap porta a possibles pactes a Barcelona, però deixa clar: “Parlarem amb tothom, a diferència del que van fer amb nosaltres”. El director de campanya de les municipals apunta que ja han dut a terme “els primers contactes”, però que no prendran cap decisió en ferm fins després de l'11 de juny, data de constitució dels ajuntaments, ja que també dependrà de les responsabilitats dels càrrecs electes de la federació. Corominas admet que controlar la Diputació més important és una agradable sorpresa. CiU comptava a capgirar el domini socialista a la majoria de partits judicials, però els càlculs més optimistes no anaven més enllà de l'empat amb el PSC, trencat “gràcies al diputat aconseguit a l'Hospitalet de Llobregat”.
Corominas, que va ser alcalde de Castellar del Vallès, deixa clar que CiU vol tenir en compte el paper dels seus representants tant a les grans ciutats com a les mitjanes. Així, respecte als noms que fins ara semblaven tenir més opcions –l'alcalde de Martorell, Salvador Esteve, i el diputat i líder del grup municipal a Terrassa, Josep Rull–, Corominas n'hi afegeix d'altres. Un altre nom que havia sonat era el de l'alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa, però, segons el diari municipal Cugat.cat, ho descarta, encara que aspira a mantenir una vicepresidència com fins ara.
Entre els futuribles, Corominas cita tres noms vinculats a la Catalunya central, com el del futur alcalde de Manresa, Valentí Junyent –ha posat fi a 16 anys de tripartit vorejant la majoria absoluta–; el d'Igualada, Marc Castells –CiU recupera la capital de l'Anoia que va perdre el 1999–, o l'alcalde de Berga, Juli Gendrau, que repeteix triomf, ara amb majoria absoluta.
Esteve, però, continua sent el més ben situat, ja que ha guanyat les eleccions per setena vegada enmig de territori hostil –socialista, s'entén– com és el Baix Llobregat, i presideix l'Associació Catalana de Municipis i Comarques des de fa quatre anys, un punt més a favor pel que fa a la implicació en la política municipalista.
A les altres diputacions, la placidesa de les majories absolutes aplana el camí sense haver de pagar el peatge dels pactes, tot i que tampoc hi ha res tancat. A Tarragona és gairebé segur que repetirà l'alcalde de Vila-seca, Josep Poblet. A Girona es parla, entre d'altres candidats, dels alcaldes de Figueres, Santi Vila; de Bescanó, Xavier Soy, i d'Olot, Josep Maria Corominas. A Lleida, sona amb força el nom de l'alcalde de Fondarella, Joan Reñé.
13.000 empleats i 2.700 milions de pressupost
Paula Mercadé
L'estructura de l'Ajuntament de Barcelona és com la d'una tela d'aranya gegant, on un organisme penja de l'altre. La voluntat del futur alcalde de Barcelona, Xavier Trias, és que aquesta teranyina sigui més petita, per agilitzar els processos burocràtics. La feina, però, no serà fàcil.
Per aquest exercici, l'Ajuntament treballa amb un pressupost de més de 2.700 milions d'euros, diners que cobreixen les despeses de gerències, comissionats, instituts municipals, entre altres entitats. Del pressupost total, més d'un 22% (609 milions d'euros) són per pagar els salaris de les més de 13.000 persones que treballen pel consistori.
Actualment, de l'alcalde depèn el comitè executiu i per sota seu hi ha la gerència municipal. La gerència municipal supervisa les gerències territorials –una per cada un dels 10 districtes– i les sectorials com finances, medi ambient o, la que té l'oficina tècnica per promoure els Jocs d'hivern del 2022. A banda, també hi ha 10 comissionats: per la gent gran, per la cooperació i per la immigració, entre d'altres.
No acaba aquí l'estructura de la Casa Gran. Hi ha altres organismes vinculats, com una desena d'instituts municipals –mercats, educació o serveis socials–, així com societats privades municipals, algunes de gran pes com BSM o Bimsa.
