El poder de l'estructura

Per a uns, una maquinària tant complexa i mastodòntica com l'Ajuntament de Barcelona ha de tenir un engranatge així per poder garantir el principi d'eficiència. Per a d'altres, però, el conjunt de societats privades, organismes autònoms, entitats públiques empresarials o consorcis que formen part del consistori, s'ha convertit en una laberíntica i sobredimensionada estructura administrativa, que s'ha erigit en un veritable contrapoder amb uns filtres més exigus de control polític. Al marge d'aquestes visions partidistes, la realitat és que aquest conjunt d'ens conformen un veritable poder estructural en si mateix. Una potent maquinària amb més de 6.000 treballadors –gairebé la meitat dels que formen la plantilla de l'Ajuntament– i que el 2010 va bellugar un pressupost de 800 milions d'euros, si es pren com a referència, exclusivament, els òrgans homologats per la Carta Municipal i participats al 100% pel consistori (vegeu gràfic).

La consolidació d'aquest eixam administratiu es va començar a gestar durant el període dels Jocs Olímpics, un moment en què l'Ajuntament de Barcelona va constatar que necessitava dotar-se d'una xarxa d'organismes i empreses amb objectius molt específics i amb un sistema de gestió o compte d'explotació propi. Per dir-ho més planer, aquests ens es dediquen bàsicament a prestar serveis que, això sí, prèviament han estat definits políticament o planificats des de l'Ajuntament. Una fórmula que permet anar més per feina i estalviar tràmits i paperassa, ja que moltes d'aquestes empreses, per exemple, poden modificar partides pressupostàries sense que ho acordi el ple municipal o contractar personal sense que necessàriament s'hagi de convocar un concurs públic. “És un funcionament més àgil i operatiu respecte al de l'Ajuntament, però que també té plenes garanties legals”, resumeix Andreu Puig, gerent de l'Ajuntament de Barcelona. Aquesta tasca de control recau, generalment, sobre el consell d'administració, on hi són representats govern i oposició i, a banda, cadascuna d'aquestes societats ha de fer un compte general, auditat, a l'any.

Aquesta poderosa estructura, en si mateixa, és també font de controvèrsia política. CiU i el PP han criticat fins a l'extenuació que està inflada i, a més, hi ha diversos organismes que fan tasques similars i que, per tant, se'n podria simplificar l'esquelet. Un cas paradigmàtic és el de l'urbanisme, ja que té un ens dedicat bàsicament a subvencionar la rehabilitació –l'Institut Municipal del Paisatge Urbà–, un altre per gestionar el sòl –l'Institut Municipal d'Urbanisme– i una societat més enfocada a la construcció –Barcelona d'Infraestructures Municipals SA– de la qual, al seu torn, pengen cinc ens més dedicats a desenvolupar projectes més específics: Pro Nou Barris SA, 22@BCN SA, Pro Eixample SA, l'Agència de Promoció del Carmel SA o Foment de Ciutat Vella SA. Un altre cas paradigmàtic és el de BSM, una empresa que mou més de 200 milions a l'any i que gestiona des del Bicing, aparcaments, la grua, el zoo, fins al parc del Tibidabo, i que també té participacions en altres societats d'índole molt dispar. Reestructurar aquest Ajuntament paral·lel és un dels compromisos del nou alcalde Xavier Trias. Al seu parer, l'estructura ha d'estar al servei del poder. I no a l'inrevés.