Qui és més qui, més que qui, o més mesquí?

Passades les eleccions i passats els suficients dies per a haver-hi pensat, en lloc d'anàlisis dels resultats hem tingut la sorpresa de contemplar una picabaralla lamentable, en la qual algun polític ha arribat a insultar una ciutadana, per no pensar com ell; com els insults han estat grossos, ha intervingut el fill en defensa de la mare, militants d'altres partits i ciutadans per lliure, etc. Han hagut fins amenaces de trencar-se les cares. Un espectacle vergonyós! L'organitzador del sarau ha estat un tal Pere Batano, que s'ha identificat dels Verds.

A banda d'insultar una digna ciutadana, el pecat de la qual, per al senyor Batano, és pensar lliurement i escriure el que pensa, aquest ha aprofitat l'ocasió per a dir quina és l'anàlisi partidista verda, dels resultats electorals. Ara sabem que, per als Verds, qui ha guanyat de veritat són ells, que han augmentat 400 vots! Tenien un regidor i el continuen tenint, com Compromís i com EU, que ha tornat a l'ajuntament; els socialistes han caigut en picat i s'han quedat amb quatre. Enfront d'aquests set regidors de l'esquerra, l'extrema dreta en té dos regidors i els populars vuit, o siga, en total deu. Però malgrat l'evidència dels resultats, segons els Verds, ells són els guanyadors! No han caigut en el compte, o no volen caure, que, com a Verds, a Silla sols han obtingut 300 i escaig vots autonòmics, cosa que significa un desviament notori respecte de les municipals, on gairebé n'han obtingut el triple. Malgrat que els Verds no han entrat a les Corts, on sí que ho han fet Compromís i EU, això és igual, perquè segons s'expressen, ells són més que qui, i més que tots.

La realitat és que els 1911 vots que ha perdut el PSOE, han anat a parar, la majoria, a la dreta i l'extrema dreta (1396). La resta als Verds, al Bloc i a EU; als Verds la meitat i per això el senyor Batano ha agafat el pet que ha agafat. Davant d'aquestes xifres, per què no es demana ningú què significa que els vots socialistes hagen anat a parar a la dreta i a l'extrema dreta? Què ha passat? Aquesta és la qüestió i no una altra: que dos mil ciutadans, que abans votaven als socialistes no han confiat, suficientment, amb cap de les tres ofertes d'esquerra. Discutir qui és el més guapo dels tres partits, qui és més que qui, és, evidentment, un exercici incomprensible, banal i mesquí.

Per part dels socialistes les notícies que tenim és que els baixaulistes fan responsable a l'actual executiva del desastre electoral, per haver-los depurat/apartat de les llistes. Segons algunes fonts, s'han alegrat del fracàs electoral i encara hi ha qui diu que ells mateix han votat i recomanat el vot al PP. Evidentment, aquesta informació no està contrastada, però és il·lustrativa. De fet, a darrera hora ha hagut una aproximació entre Baixauli i Prieto, fins al punt que la Diputació ha corregut amb les despeses de l'edició del llibre turístic de F. Tortosa, que es presenta al públic el dia 9, amb intervencions del tàndem Baixauli-Prieto. Contràriament, els quatre regidors oficialistes atribueixen el fracàs al desgovern que ha patit Silla aquests darrers anys.

Sobre l'èxit de la dreta no s'ha dit encara cap cosa en profunditat, llevat de les reflexions preelectorals del veterà socialista Lluís Martínez, que ja pronosticava el que anava a passar, fins i tot l'augment de vots de l'extrema dreta. Martínez posava atenció en un personatge, que ha estat clau en aquest gir de Silla a la dreta: Pepe Alapont, l'estellaor. Pareix ser que no sols fou qui proposà el candidat, Serafí Simeon, sinó que, a més, s'ha dedicat a fer campanya intensa en el món rural, d'on és el líder. Sobre aquest tema també és significatiu el silenci d'un ex-amic de l'estellaor, Josep L. Pitarch.

Siga com siga, Silla enceta una etapa nova. Amb la Generalitat en les mateixes mans que l'ajuntament, és d'esperar que veurem el fruit el més aviat possible: la continuació de les obres de pluvials, amb l'expropiació corresponent per a fer certes basses compromeses; la re-oferta de cursos de formació professional; la reactivació dels crèdits bancaris a les empreses; inversions en els camins rurals; policia autonòmica per a vigilar el camp, com la que ha destinat Camps a les urbanitzacions de luxe; la continuació del multifuncional i potser dels casals; crèdits i finançament per a pagar els deutes heretats; entrades de gorra per anar als bous a València; la subvenció als llauradors, si els patos es mengen les collites; etcètera. S'haurà de vigilar alguns projectes vinculats a l'equip que acaba i, sobretot, el destí de les tan criticades contractacions del gerent i de l'oficina de l'habitatge i els sous que s'assignen els polítics.

Jo no ho veuré tot el que passe, al menys de primera mà i en primera línia, perquè he acceptat una oferta de treball i me n'aniré aviat a Mallorca. Amb la colònia de sillers i silleres que hi viuen i treballen, tractarem d'organitzar un Col·lectiu Siller de Mallorca i ens reunirem per a intercanviar opinions i escriure alguna cosa, de l'estil del Col·lectiu dels Bars de la Plaça. La gràcia que té disposar del Punt digital és que tots els sillers i silleres llegim cada dia l'edició del poble i ens assabentem, vivim on vivim.