El PSC, de mudances

El procés de renovació dins del PSC està en marxa des de fa mesos. La clatellada soferta en les passades eleccions autonòmiques, unida als mals resultats del 22-M, van deixar al descobert les febleses d'un partit que requereix una regeneració i sobretot un rejoveniment profund per fer front als nous reptes. Com en l'esport o en l'economia, en la política els cicles també existeixen, i a ningú se li escapa que actualment, al marge d'excepcions, la maquinària conservadora acapararà bona part del poder durant els pròxims anys, de la mà de CiU, ja sigui en solitari o en companyia del PP. El Partit dels Socialistes, influït també per la crisi que es respira en l'àmbit estatal, és conscient que ha arribat l'hora de rearmar-se i per això el canvi de cromos és una constant arreu del país i al territori. Primer va ser el mateix José Montilla, qui es va retirar de la primera línia de foc arran de la desfeta als comicis del 28-N, obrint, de retruc, una cursa de fons en què molts socialistes aspiren a ocupar la cadira de l'expresident.

Al Camp de Tarragona ja fa temps que se senten rumors que apunten la dimissió del primer secretari de la federació i actual diputat al Parlament, Xavier Sabaté. Diferents fonts consultades per aquest rotatiu –molt properes al partit– van assegurar que l'exdelegat del govern ja té presa la decisió de renunciar al càrrec i que fins i tot podria anunciar-la en la reunió de l'executiva que se celebrarà divendres. De fet, les mateixes fonts insisteixen que després de les eleccions ja volia deixar-ho, encara que des de la cúpula li van suggerir que s'esperés i s'ho prengués amb calma. Els resultats a les municipals del 22 de maig passat tampoc no han servit per adreçar el rumb. Feus històrics del socialisme, com Reus, amb la sortida de Lluís Miquel Pérez, unida a les dimissions de Núria Segú, a Valls; de Joan Sabaté, a Tortosa, i fins i tot a la pèrdua de l'alcaldia de Cambrils, han dibuixat un escenari complicat per al PSC. Tot i que continua manant a l'Ajuntament de Tarragona –amb minoria i amb el marcatge aferrissat de l'oposició–, no hi ha ningú dins del partit que no reconegui que al PSC li calen aires de canvis i que amb Sabaté també farien les maletes personatges com Burgasé o Joan Ruiz, entre d'altres.