Retallada de personal

El govern municipal ha informat oficialment a sindicats i treballadors de l'extrema precarietat que travessa la tresoreria municipal, perquè no podran fer front a les darreres nòmines ni a la paga extra de Nadal. Ja porten sis reunions reiterant la necessitat d'un pla de viabilitat que assegure no sols el pagament de les nòmines, sinó també el manteniment dels serveis essencials, una gestió que diu molt en favor del nou equip de govern, seriosament capficat a alleugerar de despeses innecessàries i a retallar, d'on es puga... Posats a la feina han començat pel capítol 1 del pressupost (personal), analitzant cada àrea per intentar amortitzar algunes places de la plantilla de personal, tan sobredimensionada en quantitat i en qualitat. La proliferació de tècnics superiors i funcionaris promocionats, resulta molt cara de mantenir i difícil de justificar.

Segons les notícies, els primer de la llista negra seran els contractats temporals, després els laborals indefinits, i a continuació els funcionaris interins. Tot açò ha provocat un estat de preocupació entre els treballadors de la casa, però el missatge és contundent: cal retallar caiga qui caiga. Ara bé, poden haver algunes sorpreses. La més cridanera és el contracte de l'arquitecte posat a dit per Baixauli, per a fer coses tan fútils com l'estrambòtic carril bici. Segons la informació que circula pels bars de la plaça, el tal arquitecte amic de Baixauli és família directa del portaveu del PP Gonzàlez Pons i precisament per això no sabem què fer amb ell. Mentrestant, sense feina, però cobrant.

Una altra ironia

No content amb els galons que ostenta i el sou desmesurat que cobra, acaba de demanar un complement de 300 euros mensuals que l'anterior corporació li havia desestimat; aixó li suposa un sou d'un bon pessic anual, o siga, una bona quantitat cada mes. Però el problema no radica en demanar augment de jornal, aixó és previssible en aquest personatge, sinó el fet d'haver-ho autoritzat la nova corporació, la mateixa que intenta aconseguir economies en la resta de la plantilla.

Gratificacions de luxe com aquesta són la millor manera de perdre credibilitat davant els treballadors angoixats i el poble en general.

Confiem en el bon criteri de l'alcalde Simeón, al qual li han colat un gol per tot l'escaire, doncs estaria bé que reconsiderara el premi, per gravós i per immerescut. Per aquesta raó i en una situacio de crisi, resulten inexplicables postures insolidàries com la del cap de la policia local, el famós superintendent Genovés, especialista en guanyar recursos.