Escac i mat
El govern espanyol reclama als ajuntaments catalans 576 milions corresponents als diners que els va avançar el 2009
La major part els hauran de tornar les grans ciutats metropolitanes i les capitals del país
Les diputacions li deuen 266 milions i només 42 municipis rebran diners de l'Estat per liquidació positiva
Als centenars de milions d'euros que els ajuntaments catalans estan tornant a terminis a l'Estat espanyol amb relació a la liquidació dels impostos del 2008, se n'hi afegeixen ara 576 milions més relatius al 2009. Els responsables municipals tenen la sensació que el Ministeri d'Economia els ha fet una jugada d'escac i mat perquè els reclama ara uns diners que els va avançar i que corresponien als impostos i taxes que se suposava que havien de recaptar durant aquells dos exercicis. Els municipis van gastar-los en serveis i despesa corrent i, amb l'ensorrament econòmic, han recaptat molt menys del que preveia el ministeri.
La gran majoria d'aquells 576 milions de la liquidació del 2009 corresponen a la vintena de grans ciutats metropolitanes i capitals del país. Les diputacions també han de tornar a l'Estat 266 milions, que s'afegeixen als 623 que també la Generalitat haurà de tornar-li pel que fa a l'IVA i l'IRPF del 2009. Després de liquidats els impostos, el govern espanyol només haurà de tornar diners a 42 municipis catalans, la gran majoria petits pobles de Lleida, Girona i Tarragona. En aquest cas, però, les quantitats són menors i se situen entre els 37 euros que rebrà l'Ajuntament de Cabó (Alt Urgell) fins als 3.967 que ingressarà Vilaller (Alta Ribagorça) o els 7.226 que rebrà Perafort (Tarragonès). Ascó (Ribera d'Ebre) és el més beneficiat per la liquidació del ministeri pel que fa al 2009 tenint en compte que rebrà 35.957 euros. El president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos (PSC), considera “completament insostenible” la reclamació del ministeri. El representant municipalista reclama que es consensuï un sistema de finançament local adient tenint en compte que “no és just dir que els ajuntaments no han gestionat correctament quan són la resta d'administracions les que provoquen, en part, aquesta greu situació econòmica que farà que molts, probablement, hagin de tancar els seus pressupostos amb dèficit”. Bustos ja va afirmar recentment que “encara que es pagui a terminis, la quantitat global, que és fruit d'una manca de rigor en les previsions per part de l'Estat, posa els ajuntaments en una situació financera molt difícil”. És el mateix que pensen tots els responsables municipals consultats per aquest diari.
badalona
calella
cambrils
Castellar del vallès
cunit
El vendrell
LLEIDA
diputació de lleida
pineda de mar
reus
Sant Llorenç savall
tarragona
tortosa
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Barcelona ja va alçar la veu el 2010
El 23 de juliol del 2010 tots els grups polítics de l'Ajuntament de Barcelona van aprovar una moció que instava el govern estatal a negociar una formula per alleugerir el deute fiscal de la ciutat. Un gest polític unànime que il·lustra la preocupació latent per la magnitud de la suma –fins a 304 milions d'euros– que ha de retornar el consistori per compensar les transferències de més que va rebre per avançat, només durant l'exercici 2009, en concepte de la seva participació en un cistell d'impostos estatals. Una quantitat més que respectable i que, per si no fos prou, s'ha d'afegir a la corresponent a l'any anterior –101 milions més– dels quals, però, ja s'ha començat a abonar una part al Ministeri d'Economia. Fonts municipals han explicat que ja han rebut la temuda carta on se'ls reclama aquest deute de 304 milions. A priori ja hi ha un acord en l'àmbit espanyol perquè els ajuntaments el puguin saldar en un termini de cinc anys. En aquest escenari, doncs, ara el que toca és que el consistori barceloní agafi la calculadora i faci números sobre quina serà la quantitat que ja haurà de retornar el 2012 i que, com a tal, haurà d'estar inclosa en el proper pressupost municipal. Uns comptes, els primers del nou alcalde Xavier Trias, que ja es dóna per fet que seran clarament recessius en matèria d'inversions, i als quals ara caldrà afegir aquest primer venciment en l'apartat de despeses. Com diu la dita plou sobre mullat, tot i que la salut financera del consistori –en termes com ara el deute viu– és prou sòlida si es compara amb la d'altres corporacions.
