ZP i Rajoy pacten mirant CiU
acord
PSOE i PP enllesteixen un acord per retocar la Constitució sense incloure-hi xifres concretes sobre el límit de dèficit
Els socialistes són els més entestats a obtenir el suport del grup de Duran i Lleida
intenta endurir la negociació amb el PP per fer el valent
PSOE i PP anit tenien enllestit l'acord de reformar la Constitució per fixar uns principis de disciplina financera i de control de la despesa pública però deixant fora xifres concretes sobre dèficit. En el futur vistiplau al retoc de la carta magna que es produirà al Congrés, les dues formacions estatals –i molt especialment la de José Luis Rodríguez Zapatero– volen arrossegar altres grups de l'arc parlamentari espanyol, amb la mirada posada en el grup de Josep Antoni Duran i Lleida. Si es garantís el suport de CiU a la reforma que avui presentaran els dos partits, el PSOE d'Alfredo Pérez Rubalcaba podrà dir que les formacions nacionalistes no han quedat al marge d'una reforma que afecta directament les finances territorials.
Des del primer moment, i a diferència del PNB –que ara reclama encabir el dret a l'autodeterminació–, Duran va evitar mostrar un rebuig frontal a l'espera de conèixer la “lletra” de la reforma. I ahir va voler deixar clar que la federació no està participant en la negociació del pacte. La posició del grup català no admet matisos: res de xifres de despesa, dèficit o deute en el nou text constitucional i respecte absolut a l'autonomia financera catalana. En aquest aspecte, fons del PSOE asseguraven que, després d'un llarg estira-i-arronsa amb els de Mariano Rajoy, s'havia acordat amb el PP evitar aquest tipus de concreció a la carta magna. En tot cas, per més endavant votar el text, CiU insisteix que s'hauran de complir les seves exigències.
El pacte entre PSOE i PP, que anit donaven pràcticament per fet, reformarà l'article 135 i hi inclourà un principi d'estabilitat financera mentre que les xifres concretes de dèficit es plasmaran en un futura llei orgànica –per a la qual també es busca el compromís de CiU– que no s'aprovarà en aquesta legislatura, perquè ja no hi ha temps, però es faran públics els eixos principals per enviar un “missatge contundent als mercats”, apuntaven fons de la negociació. A darrera hora es parlava de fixar el dèficit zero com a norma general de superàvit en cas d'un creixement superior al 3% i d'un “petit marge de dèficit” només per a situacions com la de la crisi actual o davant catàstrofes naturals. En conjunt, es negocia una llei inspirada en el model alemany.
PSOE i PP van confirmar que els negociadors principals –Zapatero i Rajoy– i altres membres de l'executiu espanyol i dels dos partits impulsors de la reforma s'han posat en contacte amb Duran i Lleida amb l'objectiu de mantenir-lo informat de l'estat de les converses, si bé el portaveu, insistia anit que la proposta que es presenti avui en cap cas no portarà la firma de CiU i que un cop la coneguin decidiran si l'avalen o la rebutgen.
Rubalcaba, en acció
Entremig, el candidat socialista per al 20-N, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha sabut trobar la seva quota de protagonisme després que l'impuls de Zapatero d'un acord amb el PP l'hagués deixat completament descol·locat, amb la campanya capgirada i amb el partit dividit en un moment en què s'havia decidit enterrar discrepàncies i fer el cor fort per ajudar el candidat de cara a les generals. Des de l'entorn de Rubalcaba ahir es volia deixar constància que s'havia posar en primera línia de la negociació, informant en tot moment Zapatero i erigint-se com a valedor dels recels, i fins i tot del rebuig, de molts dirigents socialistes a la reforma. El PP, en canvi, insistia que la interlocució seguia sent entre Zapatero i Rajoy.
De cara a la galeria, Rubalcaba ha procurat endurir les posicions socialistes per fer-se valdre davant el PP, que inicialment era procliu a pactar un text més inflexible. No li queda altre remei que assumir aquest paper. Perquè, en cas contrari, si acceptava sense exhibir resistència el principi d'acord entre Zapatero i Rajoy, ja podia donar per perduda la campanya, es lamentaven els seus col·laboradors. Les condicions del candidat recollien el sentir d'una bona part dels discrepants: que el text constitucional no inclogui cap xifra concreta per preservar el futur de les polítiques socials, alhora que insistia en la necessitat de buscar la complicitat d'altres grups, sobretot de CiU. En tot cas, les seves pretensions de flexibilitat no s'allunyaven de les exigències de Duran de no comprometre cap xifra a la Constitució, si bé el socialista no incidia tant en la defensa de l'autogovern sinó que ho revestia amb un toc d'esquerres.
Les exigències de Rubalcaba van ser repetides per diferents dirigents de pes dins el PSOE, com ara el president d'Andalusia, José Antonio Griñán, mentre que des de diferents fronts –PSC, País Basc, Extremadura i els sectors considerats més a l'esquerra del PSOE– es mantenien recels a la maniobra gestada per Zapatero i que dóna més oxigen a Rajoy a les vigílies d'unes generals. Tot i així, i tenint ja gairebé segur l'acord que avui al migdia PSOE i PP han de presentar al registre del Congrés el nucli dur de Rubalcaba afirmava haver “desactivat” l'intent de rebel·lió interna.
El PP i el ball de la xifra
La direcció del PP va jugar ahir a intentar desestabilitzar la posició pública de Rubalcaba d'exigir que no constessin xifres en el nou text constitucional i reclamar la presència d'altres grups a l'acord final per intentar fer el valent en la negociació. Diferents membres de l'equip de Rajoy intentaven posar-lo en evidència afirmant que no eren els populars sinó el mateix Zapatero el que havia parlar d'encabir-hi xifres, negant en tot moment una duresa en les negociacions que fons del PSOE i d'altres formacions garantien que sí que va existir, ja que volien un text que deixava sense marge d'actuació als territoris. I, en aquest sentit, no estaven tan entestats com els socialistes a facilitar la presència a l'acord a altres grups parlamentaris. Però el que més devia alterar Rubalcaba és el suc que el PP en va treure de la batussa interna al PSOE assegurant que els dirigents qüestionen el lideratge del seu candidat.
