Quan no passa el temps

Els auguris més optimistes ens porten a una tardor molt complicada.Tot indica que la campanya electoral estarà buida de contingut i plena de focs encreuats que resolen poc i no porten enlloc, com ara el de tornar a qüestionar el model lingüístic a les escoles o la reforma constitucional en curs, que farà tot plegat que augmenti la crisi d'afecte entre Catalunya i Espanya.

La prioritat d'aquest setembre escolar hauria de ser buscar idees per cobrir les retallades pressupostàries en l'educació i superar la crisi econòmica i laboral. No s'hauria de perdre el temps en temes superats pràcticament per tothom a excepció d'algunes persones del PP i Ciutadans, que creuen que portar la llengua a debat els pot reportar vots el 20-N.

Ara mateix sembla que no passi el temps, i l'imaginari conflicte de la llengua a les escoles ens recorda la veu d'aquell advocat d'extrema dreta de nom Gómez Rovira que volia als anys vuitanta que tots els mestres ensenyessin en castellà per “facilitar la vida dels alumnes”, segons es deia a l'últim judici que va perdre. Això quan està més que assumit que la majoria dels alumnes assoleixen el mateix nivell en les dues llengües.

És ben curiós que, amb tots els problemes que tenim, la manifestació de la Diada de l'Onze de Setembre d'aquest any tindrà antics arguments de la vida catalana: la defensa de la immersió lingüística i una reforma de la Constitució que va clarament en contra dels interessos catalans.

Per sort, aquest any en els actes de la Diada hi haurà un punt d'alegria amb la concessió de la medalla d'or del Parlament a Josep Guardiola. Un fet difícil de qüestionar. Més fàcil seria criticar que el Congrés li concedís a Mourinho...