Necessitem un nou programa

No em vull estendre en les causes i errors que als socialistes ens han portat a la situació actual de davallada electoral. Són diverses i se n'ha parlat prou. Però sí que vull subratllar la que n'és per mi la raó principal i de fons: el nostre programa està esgotat. Cosa que no vol dir, ni de bon tros, que hagi fracassat.

Al contrari, segurament està esgotat en molt bona mesura perquè l'hem aconseguit aplicar. El socialisme al nostre país ha sigut capaç de fer efectius drets socials i econòmics que havíem reivindicat històricament, llibertats que no havíem tingut durant molts anys i noves llibertats del segle XXI; hem sigut capaços d'ampliar l'estat del benestar i redistribuir la riquesa com no s'havia fet mai, de modernitzar la nostra societat i les nostres administracions, amb millora de les infraestructures i equilibri territorial, i per Catalunya hem estat capaços de portar l'autogovern i la normalització de la nostra llengua i cultura a cotes que sempre havíem somiat. Però el que és innegable és que els nostres plantejaments de fons ja no responen als temps actuals, uns temps presidits en les consciències i en la vida quotidiana de les nostres societats per l'impacte total de la globalització i per l'individualisme. Uns temps en què els valors en l'organització social i econòmica s'han capgirat completament.

Per això necessitem un nou programa. Perquè no podem només buscar respostes útils per sortir de la crisi, sinó que han de servir-nos també per reorganitzar la societat després de la crisi. Per oferir una resposta que ara no tenim. Una resposta que no sigui ni la de la confiança en l'autoregulació del sistema, a partir dels mercats o els equilibris de forces, ni la resposta identitària, la de trobar seguretats i maneres de conviure de les comunitats basades en la identitat, sigui amb el lema de “primer els de casa”, sigui amb la idea que “nosaltres sols sí que ens resoldrem els problemes”. La nostra resposta ha de ser radicalment diferent i basar-se en la força de la solidaritat, de la justícia, del compromís, és a dir en la idea que només té sentit i només serà possible sortir-se'n si ho fem entre tots i per a tots. I això val per als nostres barris, les nostres ciutats, el nostre país i per al nostre món. Quatre eixos han d'articular aquesta resposta.

Primer, assumir l'afirmació de la individualitat, és a dir que els drets, les llibertats, les responsabilitats, la dignitat i les oportunitats dels individus són inalienables, per a tots i cada un d'ells, siguem qui siguem, siguem d'on siguem. Assumir que l'única sobirania és la individual.

Segon, la centralitat d'allò públic, comú, compartit, com a espai de síntesi de la pluralitat per poder conviure en la diversitat, lliures i units, iguals i diferents. Les lleis, l'Estat, els impostos i els serveis públics i universals són la garantia real dels drets i les llibertats. La democràcia i el federalisme són les seves expressions polítiques irrenunciables.

Tercer, l'economia ha de ser governada per la democràcia. Perquè és l'única via perquè sigui alhora eficient, justa i garantia de prosperitat. La visió estratègica, la planificació, l'impuls que dóna el govern democràtic, el seu control, garanteixen l'èxit i l'eficiència de l'economia.

Quart eix, l'escala mundial, ara absolutament imprescindible. Més que mai, s'han de superar els nacionalismes i pensar a escala mundial. Si ens enfrontem a una crisi global, simplement no la resoldrem si no ens posem a pensar i a treballar a escala planetària. L'accés a l'alimentació, l'aigua, l'energia, els béns de primera necessitat i la garantia de cultura, llibertat, benestar, pau i seguretat ja no es poden abordar des d'un punt de vista local. El nostre futur depèn dels altres i el seu de nosaltres.

I aquí i ara, per al PSC, aquests eixos programàtics només es poden concretar en noves prioritats polítiques: redefinir i defensar un desenvolupament econòmic sostenible sobre bases no especulatives, apostar per l'aprofundiment de la democràcia en tots els camps (polítics, socials i econòmics) i sobretot ser un partit radicalment europeista.

Sí, els socialistes necessitem un nou programa: ja l'estem construint.