Política

la CRÒNICA

I el PP aplaudeix el Carrasclet

Com sempre, el més interessant de l'acte va ser l'emoció dels guardonats

El saló de plens de l'Ajun­ta­ment de Reus va ser l'esce­nari dime­cres de l'acte de lliu­ra­ment dels guar­dons de la ciu­tat, uns pre­mis que es deci­dei­xen al vol­tant de la festa major de Sant Pere i es lliu­ren al vol­tant de la de Mise­ricòrdia. La gran nove­tat d'enguany, és clar, va ser que l'acte el va diri­gir el nou govern muni­ci­pal (CiU-PP), tot i que es va deci­dir a l'ante­rior (PSC-ERC-ICV) i per això alguns dels pre­mi­ats van fer un doble agraïment en els seus dis­cur­sos, mol­tes gràcies als d'abans i mol­tes gràcies als d'ara. L'acte va res­pec­tar escru­po­lo­sa­ment el pro­to­col que sem­pre s'ha seguit en el lliu­ra­ment, cosa que vol dir que al nou govern ja li està bé, o que no ha tin­gut temps de can­viar-lo o si ho ha vol­gut, no sap qui­nes són les diferències entre un pro­to­col “de tri­par­tit” d'un “de bipar­tit”. Per tant, acte sen­zill, sense pre­ten­si­ons, on com sem­pre el més interes­sant va ser con­tem­plar l'emoció dels guar­do­nats. Enguany, i com ja és tendència des de fa temps, s'han donat un gra­pat de men­ci­ons muni­ci­pals a enti­tats que fan anys (25 del gegant Car­ras­clet i dels Amics del Cavall, 50 de la colla sar­da­nista Rosa de Reus, 150 dels bom­bers, cent dels for­ners i 700 de la Llotja) i per­so­nes que tre­ba­llen pel poble (Fran­cesc Macaya a títol pòstum, Fran­cesc Palacín i Anton Roquer); meda­lles a per­so­na­li­tats des­ta­ca­des (Josep Mur­ga­des); i enguany també un fill il·lus­tre, aquest cop a l'escul­tor Modest Gené (també a títol pòstum). Dels par­la­ments de tots els pre­mi­ats, la cro­nista es queda, és clar, amb el de Pep Mur­ga­des, que va citar un vers del Poema ina­ca­bat de Gabriel Fer­ra­ter, aquell en què el poeta, després de qua­li­fi­car Reus de “poble cínic”, li dedica un crit d'enyo­rança: “Tenint-lo lluny, el dic magnífic”. Mur­ga­des no ha tre­ba­llat mai a Reus i a fora vila sem­pre ha tro­bat algun com­pa­trici amb el qual ha coin­ci­dit en una cosa per damunt d'altres diferències: la per­ti­nença a Reus. I des de la distància de l'emi­grant o de l'exi­liat, la pàtria sem­pre és magnífica. Des de din­tre, un cau de raons. En fi. De la resta de par­la­ments dels guar­do­nats, la cro­nista va estar molt pen­dent del que pogués dir Màrius Nogués, un dels impul­sors del gegant Car­ras­clet. Tenint els regi­dors del PP a la vora, es pen­sava que Nogués llençaria alguna anda­nada per pro­vo­car-los. Al cap­da­vall, Joan Bar­celó va ser un llui­ta­dor anti­borbònic, pot­ser mono­lingüe i defen­sor de les lli­ber­tats naci­o­nals de Cata­lu­nya. Nogués, que estava bas­tant emo­ci­o­nat, va dei­xar entre­veure alguna cosa de tot això però no es devia enten­dre prou bé perquè els regi­dors del PP li van dedi­car con­tents i ale­grets els aplau­di­ments que van esca­ti­mar, el pas­sat 11 de setem­bre i en el mateix esce­nari, a Joa­quim Mallafrè en el seu par­la­ment de la Diada. Regi­dors del PP: el Car­ras­clet va ser un inde­pen­den­tista radi­cal. No l'aplau­dei­xin més, que faran ballar l'ull de la cro­nista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.