“La república no tenia rei ni senat i funcionava”

La defensa de la llengua. Si els d'esquerres no hi haguéssim estat, segurament no hagués prosperat. Jo, des del 2004 fins a la meva darrera intervenció, he parlat en català. I he protestat per la imposició de castellà. Hem treballat per portar el català al Senat modificant el reglament. Vaig encapçalar-la i també vaig redactar-ne la proposta. És cert que ha estat insuficient, però, si analitzem la història del Senat, ha estat un pas molt important. S'ha fet més per la llengua en aquesta legislatura que en totes les anteriors. S'ha introduït la traducció simultània als debats de les mocions, que ve ser al voltant de la tercera part del ple, i és en aquests debats que sovint, i amb tota normalitat, la llengua que se sent més és el català. El PP ha acceptat aquesta normalitat, malgrat que no dóna llibertat al seus senadors per parlar diferent del castellà.

Va ser duríssim. La campanya de la caverna política i mediàtica en contra hauria estat la mateixa si s'hagués implantat la normalitat de l'ús de les llengües a tot el ple. Es va aconseguir que es pogués fer als debats en què només intervenen senadors, però, en canvi, en van quedar fora els legislatius i els de control al govern. Tot plegat és una foto de la falta de credibilitat del govern de Zapatero. El mateix PSOE deia que sí, però li tremolaven les cames. El català, com qualsevol llengua, viu en la mesura que es parla. Als catalans, allà on estem representant altres catalans, se'ns ha de reconèixer la llengua.

L'exigència a l'Estat que pagués el fons de competitivitat a la Generalitat. Vaig presentar la moció com a Entesa, però no era clar què faria el PSC, que al final hi va donar suport al Senat, però no al Congrés. Aquí es va demostrar que el Senat era un territori propici per lligar la unitat dels catalanistes. Estic satisfet perquè s'ha aconseguit en un context que ens anava en contra. I això sí que es fruit de la meva insistència des del 2004, com en el tema de la llengua.

Si no és reforma, és una institució inútil. La república no tenia ni senat, ni rei, ni consell general del poder judicial i funcionava. Una altra cosa és el treball del senador: legislatiu, de control del govern i d'intermediació a favor del territori. I la meva pressió, que no és determinant, ha funcionat en les mesures correctores de l'AVE; els límits d'Empuriabrava i Sant Pere Pescador; l'arranjament dels passeig de Griells a l'Estartit; els espigons de Sant Antoni, i temes culturals, com el del Festival Temporada Alta, i el suport a la indústria surera, entre altres.

Els senadors d'ERC hem dut la veu de l'independentisme a Madrid i hem demostrat que el Senat és un lloc propici per a la unitat del catalanisme, que en la popera legislatura hauria de tenir tres eixos: som una nació, tenim una llengua i volem gestionar els nostres impostos. Això hauria de permetre una unitat d'acció, tant amb CiU com el PSC, que s'hauria de definir a favor d'una gestió catalana dels impostos.