El vot útil
Iceta fa una carambola i insta aquells que vulguin que CiU tingui pes en el Congrés a optar pel PSC
Duran sosté que, com més suport tingui, menys força per al PP Els populars s'alcen en l'alternativa per sortir de la crisi
Temps era temps que les crides al vot útil es reservaven per a la part final de la campanya electoral. Quan encara falta un mes perquè es doni el tret de sortida oficial per al 20-N, els partits polítics ja fa dies que s'esforcen a explicar a l'electorat per què en aquests comicis espanyols han d'agafar la seva papereta i no les dels altres. Diferents arguments en un moment de coincidència demoscòpica que el PP obtindrà majoria absoluta. En molts dels casos, tret del dels populars, òbviament, s'encaminen a evitar-la.
L'apel·lació al vot útil que va fer ahir el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, és una sorprenent carambola a tres bandes, fins ara inèdita. “Qui vulgui que CiU tingui alguna cosa a dir en la política espanyola, ha d'evitar la majoria absoluta del PP, i la millor manera és votar els socialistes”, va argumentar en una entrevista a Europa Press. Iceta feia així una volta més al discurs clàssic que el vot als socialistes servirà per barrar el pas a la dreta. Un missatge en el qual està instal·lada la candidata del PSC, que assimila la federació al PP i, a diferència d'Iceta, només veu CiU com l'enemic. Carme Chacón els va acusar ahir, de nou, tots dos d'estar cometent “el gran error” de desmantellar l'estat del benestar amb les retallades en la sanitat i l'educació que promouen i les que augura que impulsaran. Els socialistes aposten per “la justícia social”.
Mentre Chacón no abandona ni per un moment l'eix esquerra-dreta amb el qual estratègicament funcionen els socialistes en les eleccions espanyoles –especialment en les del 20-N, fortament bipolaritzades–, CiU està instal·lada en el Catalunya-Espanya, amb el pacte fiscal com el gran projecte estel·lar d'aquesta legislatura. Una majoria absoluta del PP estroncaria els plans de la federació i també del govern català. I aquí la crida al vot útil de Duran i Lleida: CiU necessita tenir la màxima força possible per evitar-la i poder negociar el pacte fiscal en condicions. Un model que, com sostenia en la carta web de divendres a la militància, és beneficiós per a tothom, però sobretot per als més desafavorits del país.
Rajoy, el còmplice
El vot útil és el vot al PP, criden els seus dirigents agafant la bandera del “canvi”. Tant Alícia Sánchez-Camacho com el candidat Jorge Fernández Díaz centren l'atenció a presentar Mariano Rajoy com a còmplice del país, sobretot després de la sentència contra l'Estatut, que han oblidat completament. “Si el govern és del PP, comptarem amb Catalunya”, assegurava Fernández Díaz.
El missatge se centra exclusivament en Rajoy i l'economia, i insisteix en el fet que només el líder del PP pot treure l'Estat espanyol de l'actual crisi econòmica. Aquest és el vot útil per als populars, que rebutgen, per ara, el pacte fiscal de Mas. En aquests moments, “no és convenient ni per a Catalunya ni per a ningú”, va dir l'aspirant. “Seria repartir misèria, repartir dèficit.”
Esquerra té una opinió radicalment diferent. I és la gran aliada de CiU en la defensa del concert econòmic, que ahir va defensar el seu candidat, Alfred Bosch. El vot útil dels republicans és, en aquest cas, com a garantia que la federació no afluixarà en la negociació.
Rumb cap al 20-N
ERC posa ara el rumb cap al 20-N després d'un temps immersa en el debat i el relleu intern. Just el dia després del congrés dels republicans, Bosch subratllava l'exemplaritat del procés i que Esquerra ha abordat els seus problemes interns en un “temps rècord”. A Bosch no li treuen la son els resultats que obtinguin a Madrid, que les enquestes situen a la baixa.
El recompte passa finalment per ICV, que, com els socialistes, alça la veu contra les retallades i s'escora a l'esquerra. El seu candidat, Joan Coscubiela, erigeix la papereta dels ecosocialistes en el referent per a les persones progressistes i d'esquerres “que no volen resignar-se”. Tants vots útils com partits.
Artur Mas i els cistells buits
Artur Mas és des d'ahir boletaire d'honor. Va ser investit en el 55è concurs boletaire de Berga, que ahir no va tenir gaire fortuna i va haver de declarar els primers premis deserts. El president de la Generalitat ho va aprofitar per fer una metàfora sobre la situació de les arques catalanes. “És temporada de cistells buits, fins i tot en els bolets", va destacar Mas.
El president de la Generalitat –que va lluir la camisa de la penya boletaire de Berga– va fer una crida a defensar les tradicions i els costums de Catalunya, també en temps de crisi. “Conservant allò que ens ha fet com som ens sentim gent més del país, ens estimem més la terra i estem disposats a fer que aquests valors comuns i compartits serveixin per aixecar el país”, va proclamar.
Mas va apel·lar a la col·laboració de tothom per superar la crisi actual. “Tothom hi pot posar el seu gra de sorra i el seu bon fer per intentar que tot això vagi millor”, va afirmar el president.
Mas va acollir com “un honor molt gran” la distinció com a boletaire d'honor, que també van rebre el secretari general d'Universitats del Ministeri d'Educació, Màrius Rubiralta; l'alcalde de Castellar del Riu, Adrià Soler, i l'expresident de la penya boletaire de Berga Lluís Gonfaus. De bolets, però, se'n van collir uns 150 quilos.
