Les dones i la construcció de la pau, Nobel 2011

Un Nobel de la Pau poc polèmic, tot i ser el guardó Nobel més dis­cu­tit. El com­par­tei­xen tres dones, Ellen John­son-Sir­leaf, Ley­mah Gbowee i Tawakkul Kar­man, dues libe­ri­a­nes i una ieme­nita, dues acti­vis­tes i una esta­dista. John­son-Sir­leaf, pre­si­denta de Libèria, guanyà les elec­ci­ons fa qua­tre anys enfront del cèlebre fut­bo­lista Weah i és favo­rita a reva­li­dar el man­dat, el pro­per dia 11 d'octu­bre. Gbowee, també libe­ri­ana, tre­ba­lla­dora social i actual res­pon­sa­ble de la xarxa afri­cana de cons­trucció de la pau Women Peace and Secu­rity Network,  endegà l'any 2002 una cam­pa­nya per pres­si­o­nar els senyors de la guerra que acon­seguí por­tar-los a la mesa de nego­ci­a­ci­ons i que sig­nes­sin un acord de pau l'any 2003. Kar­man és una de les cares de la revo­lució de la plaça de Sanà i des de l'orga­nit­zació Dones Peri­o­dis­tes sense Cade­nes demana can­vis no-vio­lents, opor­tu­ni­tats per als joves i també per als cinc mili­ons de ieme­ni­tes que viuen en la pobresa.

Altra­ment dit, es pre­mien diver­ses coses: les dones i la seva lluita per la igual­tat i per la pau; el tre­ball de llarg alè, de pene­tració social i canvi de valors; la vin­cu­lació entre pau, democràcia i desen­vo­lu­pa­ment, i, és clar, la no-violència. Sense obli­dar les pri­ma­ve­res àrabs i les espe­ran­ces afri­ca­nes. A més, per un cop, les Naci­ons Uni­des i el comitè noruec sem­blen tem­po­ral­ment cohe­rents: el lema d'aquest any per a l'efemèride del Dia Inter­na­ci­o­nal de la Pau (el 21 de setem­bre) havia estat “Pau i democràcia, feu sen­tir la vos­tra veu”.

Tot qua­dra, res no gri­nyola, tot i que no sol ser la norma. Les bases del premi són massa vagues i dis­cre­ci­o­nals, en valo­rar soli­da­ri­tat, democràcia, drets humans, desen­vo­lu­pa­ment o pro­ces­sos de pau, tant de movi­ments de base com d'esta­dis­tes. Històrica­ment, ha mos­trat pro­pensió a la con­ta­mi­nació política, diplomàtica o mediàtica, en des­ta­car sovint artífexs de tran­si­ci­ons (Man­dela, Gor­bat­xov) o sig­na­ta­ris de grans acords de pau, els matei­xos que lide­ra­ren els enfron­ta­ments bèl·lics (Begin, Sadat, Ara­fat, Rabin, Kis­sin­ger, Le Duc Tho), o sim­ple­ment en mani­fes­tar espe­ran­ces pre­ven­ti­ves (Obama). I per la tra­jectòria glo­bal dels pre­mi­ats, amb cla­mo­ro­ses absències, presències dub­to­ses, excés de pre­si­dents i polítics, dèficit per­petu de dones, con­ces­si­ons meres­cu­des en moments política­ment interes­sats o cap­te­ni­ments pre­vis o poste­ri­ors dels pre­mi­ats gens cohe­rents amb el guardó. Aquest cop les guar­do­na­des són sens dubte real­ment per­so­nes cons­truc­to­res de pau, merei­xe­do­res del premi, com mos­tra que algu­nes d'elles fos­sin a la llista de mil dones que l'any 2005 féu cir­cu­lar una orga­nit­zació nord-ame­ri­cana que mal­dava per incre­men­tar el nom­bre de dones guar­do­na­des.

Només un, però doble. Calia optar per una tri­ple con­cessió, el màxim permès, rela­ti­va­ment poc habi­tual? Ningú no ha adver­tit als mem­bres del comitè del plus publi­ci­tari que el Nobel sig­ni­ficà, a qua­tre dies de les elec­ci­ons, per a a pre­si­denta de liberià? Ja sabeu, ningú no és per­fecte.