Llengua, política i incoherència

31de juliol. S'obre el teló i es veuen més de mil veïns de la Val d'Aran que surten al carrer per participar en la tradicional Corsa Aran per sa Lengua i defensar l'ús de l'aranès com a llengua pròpia. Destacats socialistes també van participar en la caminada. Es tanca el teló.

18 de setembre. S'obre el teló, i es veu el candidat del PSOE a la presidència de l'Estat, Alfredo Pérez Rubalcaba, defensant la immersió lingüística en el seu primer míting de precampanya a Catalunya, acompanyat de la candidata en cap del PSC per Barcelona al 20-N, Carme Cachón: ”Cuidad el catalán, cuidad vuestro modelo educativo. […] Yo no hablo catalán en la intimidad, pero toda mi vida he defendido su uso porque enriquece a Catalunya y a España. Qué suerte tenéis y qué envidia me dais por hablar dos lenguas!” Es tanca el teló.

19 de setembre. S'obre el teló i se'ns informa que el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs presentat el 22 de juliol pel govern dels socialistes, en què s'impugna per inconstitucional l'aranès com a llengua preferent a la Val d'Aran, concretament quatre articles de la llei de l'occità aprovada pel Parlament de Catalunya el setembre de 2010, amb el vot favorable del PSC, per descomptat. Es tanca el teló.

Com es titula l'obra? Segur que si fem un esforç d'imaginació se'ns poden acudir alguns títols ad hoc com ara La memòria dels peixos, per allò que diuen que no en tenen gaire, de memòria, els peixos, però no cal que patim perquè, per sort, tenim les hemeroteques, que sempre ens ajuden a refrescar-la, oi? Vull dir que sobten les contradiccions en el discurs dels socialistes, quan es refereixen a temes com ara la llengua, amb referència al català i la seva defensa de la riquesa que suposa per a Catalunya i Espanya, i veiem que aquest discurs pro pluralitat lingüística no s'aplica també a altres realitats culturals i lingüístiques tan legítimes com la nostra, i em refereixo a l'aranès.

I sobta més encara veure posicionaments diversos per part dels socialistes per bé que quan toca anar a votar s'imposa la disciplina fèrria de partit, i “donde dije digo, digo Diego”. I després ens sorprenem per la desafecció de la ciutadania envers la política?

L'aspirant socialista a La Moncloa reivindica el seu partit (PSOE) com el garant de la “convivència i la diversitat” i hi afegeix: “Hem de lluitar contra la desafecció.” En què quedem? Blanc o negre? Pluralitat o uniformitat? Estem a favor del respecte i la convivència dins la diversitat o no? Electoralisme o rigor? Política o incoherència?

Llengua, política i incoherència, segurament aquest seria el títol de l'obra, perquè la senzilla realitat és que els socialistes, ni com a partit, ni com a govern no han entès mai la diferència, ni han defensat mai Catalunya, ni el valor i la riquesa que aporta a Espanya la diversitat lingüística dels diferents territoris, també de la Val d'Aran i de la seva llengua, l'aranès, o l'occità, com vulgueu dir-ne.

Ho deia el conseller Mascarell, “no podem entendre com una llengua que parlen 7.000 persones pot suposar una amenaça per a ningú. El recurs presentat pel govern espanyol contra la llei de l'occità, aranès a l'Aran, és un element més de l'obstinació del govern espanyol i del PP i PSOE contra la diversitat i la pluralitat lingüística de l'Estat”. L'aranès, llengua minoritària reconeguda per la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, hauria de ser preservada i protegida com un patrimoni històric de tots, també d'Espanya, igual com ho és de la Unió Europea.

Tanmateix, la política dels socialistes i del govern espanyol no és aquesta sinó una altra: atacar les decisions democràtiques del poble català avalades pel Parlament de Catalunya (i en teoria pels seus propis representants a Catalunya), retallar la nostra capacitat per decidir com volem conservar aquesta riquesa –que també ho és de tot Espanya– i el dret dels nostres ciutadans i de les institucions que les representen a utilitzar-les amb normalitat.