Mas, ‘next generation'?
Temps era temps, va existir al nostre país una revista d'actualitat, meitat en català i meitat en castellà, de nom Públic i dirigida per Xavier Vinader. Va ser una aventura fugaç que, malgrat això, va deixar reportatges d'altura, un dels quals, del juny del 2000, sobre “el banquillo de CDC”. Amb el títol Pujol, next generation, hi sortien polítics en la trentena que apuntaven maneres: David Madí, llavors director de l'Oficina del Portaveu (Artur Mas); Francesc Quico Homs, en aquell moment director general d'Afers Interdepartamentals de Presidència; Germà Gordó, llavors secretari general d'Agricultura; i Joaquim Forn, subdirector d'Avaluació i Estudis de Presidència. Tots aquests, entre altres, són avui peces clau a primera fila del govern, el Parlament i l'Ajuntament de Barcelona.
La vida són cicles, i aquells joves nacionalistes que poc després van haver d'emprendre una travessia pel desert, avui, ja reinstal·lats en el poder, tenen relleu en el sottogoverno (i més enllà), guiats per una nova generació que potser d'aquí a una dècada haurà fet un recorregut similar al seu. I, com en les nissagues de tot tipus, amb certes millores incorporades. Una de clau: la nova generació convergent, la que comença a emergir via planter, té en el flanc municipalista un dels seus forts.
Els actuals homes del president Artur Mas i de l'alcalde Xavier Trias van emergir en política, molt especialment, a través de la cuina de Palau. Eren també sobiranistes, però mentre que a finals dels noranta el grup de Mas era força reduït i hermètic, l'actual planter nacionalista es resisteix a definir-se com a grup. Malgrat això, com admet un d'ells sense problemes, “hem sigut sempre d'Artur Mas, fins i tot en els moments més durs, i hem crescut a l'ombra dels Madí, Homs, Forn, Oriol Pujol i Lluís M. Corominas”.
Noms? Uns quants, sottogoverno de Mas i Trias a banda. Per exemple, Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipis i alcalde de Premià de Mar; Albert Batalla, alcalde de la Seu d'Urgell i diputat; Mercè Homs, regidora de Ciutat Vella; Joan Ramon Casals, que serà alcalde de Molins de Rei en el segon tram de la present legislatura i responsable de política municipal de CDC, i Cesca Domènech, responsable de sectorials de CDC. I en aquest grup, que no es considera com a tal i que no és el tot de la nova fornada convergent, també hi podríem ubicar noms com ara Marc Solsona i David Saldoni, alcaldes de Mollerussa i de Sallent, respectivament, així com Marc Castells, alcalde d'Igualada; David Font, alcalde de Gironella, i Albert Marco, president del Consell Català de l'Esport.
Són joves vorejant la trentena, molts dels quals, pares i mares de família, tots sobiranistes, gran part ex-JNC, i la majoria força tecnòfils. Gairebé tots amb càrrec oficial, aquests dies han estat víctimes de la crisi de connectivitat de Blackberry, i això, Jordi Cuminal, director general de Comunicació i una de les cares més visibles del grup, ho aprofita per fer-ne ironia dirigida als seus homòlegs socialistes: “Nosaltres no fem com els joves del PSC, que es fan dir «generació Blackberry» identificant-se amb una tecnologia. Això, com diria Pla, és una collonada. Pocs valors i idees demostren tenir.”
Aquesta generació emergent a Convergència vol “participar en el debat ideològic” del proper congrés del partit, que amb molta probabilitat se celebrarà a finals de març del 2011: “Ser sobiranistes no ens identifica com un corrent, sinó com el que som, gent de Convergència.” Defensen que la centralitat del catalanisme és el sobiranisme, i des d'aquesta òptica van preparant el futur. “Anem fent”, diuen.
@toniaira
[email protected]: @toniaira
