La dreta guanya gairebé a tot Europa

El partit d'Angela Merkel registra una davallada important, però encara guanya de sobra les eleccions amb un 30% dels vots. Els socialistes i els ecologistes mantenen posicions, i els liberals, amb un 11% dels vots, obtenen 5 dels 7 escons que perd el partit governamental CDU (democratacristians). La participació electoral va ser d'un 42 per cent, dos punts i mig menys que fa cinc anys.

Àustria.

Puja l'extrema dreta i els socialistes reben una patacada. Les eleccions les va guanyar el conservador Partit Popular (ÖVP), en haver assolit el 29,7 per cent dels vots.

S'imposen els democratacristians i els liberals demòcrates, encara que hi ha molts petits grups nacionalistes i ecologistes que obtenen representació al Parlament.

El partit de centredreta Ciutadans per al Desenvolupament Europeu de Bulgària (GERB), encapçalat per l'alcalde de Sofia, Boiko Borisov, va guanyar amb claredat les eleccions.

Els socialdemòcrates van guanyar amb el 22,2 per cent dels vots, malgrat que va baixar gairebé un 10 per cent. El Partit Liberal, del primer ministre danès, Lars Rasmussen, es va situar en segon lloc amb el 20,7%.

Victòria del Partit Socialdemòcrata (SMER), amb el 31,8%.

Es va imposar el conservador Partit Demòcrata Eslovè (SDS).

Amb la novetat del vot per internet, va guanyar el Partit de Centre Estonià.

El Partit Socialista ha estat el gran derrotat, mentre que la UMP, del president francès, Nicolas Sarkozy, ha guanyat les eleccions amb un 28,3% dels vots. En la tercera posició se situa la llista Europa Ecològica, amb el 15% dels sufragis,

Els votants van castigar els partits grans i van premiar la ultradreta. El partit vencedor va ser el conservador Kokoomus, que amb el 23,2 per cent dels vots i 3 escons es va convertir en la força política majoritària de Finlàndia.

Una altra patacada per als laboristes i un triomf dels conservadors, després de molts anys de domini laborista.

El PASOK, partit socialista grec, a l'oposició, va vèncer amb el 39% dels vots el governamental Nova Democràcia, amb el 33%.

Els antieuropeistes i antimusulmans del PVV van aconseguir situar-se com a segona força política, cosa que va suposar un cop fort per als principals partits del govern.

Els socialdemòcrates (MSzP), van obtenir quatre eurodiputats, mentre que l'extrema dreta va assolir dos escons.

Els democratacristians, a l'oposició, van guanyar amb el 30% dels vots, i van derrotar el partit del govern, els liberals conservadors del Fianna Fail.

Partit de Berlusconi, Poble de la Llibertat (PDL), va ser el vencedor de les eleccions, amb més del 40% dels vots. El Partit Demòcrata (PD), el primer de l'oposició, es va situar en segon lloc, i també va obtenir bon resultat la Lliga Nord, d'Umberto Bossi i aliada de Berlusconi.

Van guanyar els conservadors, però també van experimentar un important creixement els partits prorusssos.

Claríssima victòria del partit conservador TS-LK.

Arrasa la dreta democratacristiana, amb un 38% dels vots i la meitat dels escons.

Els laboristes van assolir una àmplia victòria. El Partit Laborista (PL) va guanyar amb un 57% dels vots, mentre que el Partit Nacionalista (PN) va obtenir-ne un 40 per cent. La participació en els comicis va ser del 78,8 per cent.

El partit liberal Plataforma Ciutadana (PO), que lidera el primer ministre polonès, Donald Tusk, va obtenir una àmplia victòria, amb un 54,4 per cent dels vots.

El centredreta representat per la principal força de l'oposició, el Partit Social Demòcrata (PSD), va guanyar, amb el 34% del vots, mentre que el governant Partit Socialista (PS) va quedar en una segona posició, molt lluny del 44,5% que havia obtingut fa cinc anys.

Els socialdemòcrates van guanyar amb un 29%, seguits de molt a prop pels democratacristians, amb un 24 per cent dels vots.

Hi va haver un empat tècnic entre la dreta i l'esquerra, amb una participació que va ser de menys del 25 per cent. El Partit Democràtic Liberal (PDL) i el Partit Social Demòcrata (PSD), ambdós en la gran coalició governant, va obtenir deu eurodiputats cadascun d'un total de 33. L'opositor Partit Nacional Liberal (PNL) va guanyar cinc escons. I l'ultranacionalista Partit de la Gran Romania (PRM) va obtenir dos eurodiputats.

El més impactant ha estat que el Partit Pirata, que defensa reformar les lleis de propietat intel·lectual, va obtenir representació, en unes eleccions en què els Socialdemòcrates van sortir victoriosos amb el 25,6 per cent dels sufragis, amb un avenç de gairebé un punt percentual respecte del 24,8 per cent de les eleccions del 2004, mentre que el Partit Conservador, del primer ministre, Fredrik Reinfeldt, puja tres dècimes, fins al 18,2 per cent dels vots.

No hi ha hagut cap partit dominant i els escons s'han repartit entre les cinc principals formacions: conservadors, comunistes, centristes, conservadors i socialdemòcrates.