El poder de les formes
Abans que ETA i els rebels libis no irrompessin en el relat informatiu, la gran notícia de la setmana era la priorització del corredor mediterrani per part de les institucions europees. Una via per al transport de persones i mercaderies que podria portar l'economia catalana a fer un pas de gegant i, és clar, l'espanyola de retruc. Moment important, decisió europea, però foto per als de casa. Això gairebé sempre va així. Europa acostuma a impulsar i a cofinançar, però els que tallen la cinta són alcaldes, consellers, presidents o ministres. I, de fet, per la tallada de cinta d'una decisió que encara deixa força per fer, aquesta setmana s'ha donat entre bastidors una batussa política curiosa.
Carles Fabró és el cap del gabinet de relacions externes i protocol del govern de Catalunya. Un departament que penja jeràrquicament de l'oficina del president. I de què s'ocupa aquest gabinet? Ras i curt: de la litúrgia del poder, que és una part important del relat. Fabró i el seu equip tenen cura del poder de les formes, d'allò que sortirà en fotos i vídeos als mitjans.
Aquest dimecres, com es fa sempre que el president Artur Mas assisteix a un acte públic, un equip del gabinet de Fabró va visitar d'hora la seu de la Cambra de Barcelona, força abans de l'inici de l'acte convocat per Foment i el seu ministre, José Blanco, de cara a celebrar la decisió de la UE. Objectiu de l'equip de protocol? Que el fons d'escenari en què Mas, Blanco i el president de la Cambra compareixerien fos “neutre”. I entenguin en aquest cas neutre per no de Foment.
Del govern de Catalunya era obvi que no ho seria perquè tot just les gestions de Palau havien forçat un dia abans que Mas hi fos present, i presidint, com li pertoca en rang davant d'un ministre a Catalunya. Si Blanco havia convençut la Cambra perquè fos aquesta institució la que organitzés, la comunicació de l'acte ho havia de projectar així. La Generalitat no lluiria al màxim, però el govern espanyol tampoc. El poder de les formes.
Així, com si de lluitadors de judo es tractés, els homes del secretari general de la Presidència, Quico Homs, van dedicar els seus esforços amb relació a aquesta foto a aprofitar la força de l'oponent per mirar d'imposar-s'hi. De la possible estratègia socialista d'apropiament del concepte del corredor els havia posat definitivament en alerta l'acte de diumenge dels socialistes a Sabadell, amb un Alfredo Pérez Rubalcaba que va voler deixar clar un titular: que CiU, amb el PP, no havia volgut apostar en el seu dia pel corredor. Resposta? Dilluns tarda, des de Palau es fa córrer entre els informadors el malestar del govern amb aquesta estratègia. Dimarts matí la premsa especula sobre si Mas anirà o no a l'acte del dia següent, i aquell mateix dia, després d'esmorzar amb la lectura a El Periódico de l'article “Benvinguts al corredor mediterrani”, del secretari d'estat de Transports, Isaías Táboas, surt Homs i compareix en roda de premsa post-Consell Executiu per desvetllar que Mas hi serà. “Que hi anirà i presidirà”, deixa clar el seu equip a la Cambra i als mitjans en una convocatòria de premsa en què s'hi insisteix especialment.
“Mas presidirà”. Protocol mana. I així va ser, amb un Blanco a qui la seva gira en Falcon per Santiago de Compostel·la, Madrid, Saragossa i Barcelona, quant a protagonisme, li va quedar força menys lluïda en la seva escala catalana. “El protocol és l'escenografia del poder”, diu Francesc Galmés a El poder de les formes (La Magrana, 2011). I ho diu amb una experiència de més de trenta anys en el ram. Després d'haver-ne vist moltes com aquesta.
@toniaira
[email protected]: @toniaira
