Els “indignats” de la Défense

Resulta curiós que la crida a indignar-se del nonagenari francès Stéphane Hessel hagi impregnat més els carrers de Barcelona i Madrid que no pas els de París. Malgrat ser força conegut al seu país, no va ser fins al maig d'aquest any que les seves tesis contra el sistema van tenir un ressò real pocs dies abans de les eleccions municipals espanyoles. Com a reacció, grups de joves francesos i originaris de l'Estat espanyol també van acampar durant algunes setmanes a la plaça de la Bastilla. Fins que la policia els va desallotjar. Simbòlicament, mig any després han decidit ocupar l'esplanada de la Défense, el barri de negocis de la capital.

Rodejats de torres de gegants, seus corporatives de les multinacionals més importants de l'Hexàgon, i sota el futurista arc de la Défense, que se situa en línia recta a l'arc de Triomf, a l'oest parisenc, un centenar d'“indignats” munten cada dia les tendes de campanya que els desmunten els policies. En aquest entorn asèptic i deshumanitzat en què només es veuen executius amb maleta i petits grups de turistes, els activistes francesos intenten emular els seus companys de la plaça de Catalunya, la Puerta del Sol i els voltants de Wall Street. Amb una repercussió mediàtica molt més limitada.

Dimarts a la nit, els antidisturbis van carregar durant vint minuts contra les precàries instal·lacions d'aquests “indignats” i, fins i tot, es van emportar el menjar, les mantes i els medicaments que havien emmagatzemat des del 4 de novembre per fer front a un fred que arriba vorejant els zero graus. Al cap de poques hores, una cinquantena de persones van refer aquest campament temporal. De fet, no hi ha ordre oficial d'expulsió del prefecte i els gendarmes que hi fan guàrdia durant la jornada no fan altra cosa que establir un cordó al voltant del campament per filtrar l'entrada i sortida de persones i material. El seu altre objectiu és impedir que s'aixequi una gran lona sota l'immens arc de 110 metres tal com els joves han intentat en més d'una ocasió.

Al campament, s'hi troben francesos però també gent d'altres països i, fins i tot, un grup de Badalona que va desplegar una senyera. No és estrany escoltar, arran de les carregues policials, eslògans com ara “El pueblo unido jamás será vencido” i, al web paris.reelledemocratie.com, hi ha intercanvis constants a les xarxes socials amb el que està ocorrent simultàniament a la campanya electoral espanyola. Dimarts a la nit, un ciutadà eslovac va haver de ser traslladat a l'hospital pels cops de matraca durant la càrrega. “Sobre nosaltres, bufa el vent del capitalisme”, es pot llegir en una de les pancartes exhibides en aquest inhòspit parc d'oficines, el més gran d'Europa. Queda lluny, però, el Maig del 68, quan el Barri Llatí de París era el centre dels canvis mundials.